29.04.2026 - 14:18
|
Actualització: 29.04.2026 - 15:15
El parlament ha aprovat per unanimitat la convalidació del decret del govern de desplegament de la llei ELA, que defineix prestacions específiques per a persones amb grau III+ de dependència extrema.
El decret regula les prestacions econòmiques per a aquests casos i afegeix, a banda el finançament previst per la llei estatal, un complement extraordinari per a assegurar que la prestació cobreixi el cost complet del servei.
La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha insistit que aquests ajuts als malalts d’ELA amb dependència extrema marcarien “un abans i un després” i ha precisat que 74 persones ja tenien concedit el grau III+.
Un complement extraordinari per a cobrir el cost total
El decret preveu que la Generalitat faci una aportació addicional als ajuts que fixa la llei estatal, que estableix una quantitat màxima de 9.859 euros mensuals per persona beneficiària. L’estat espanyol en finança el 50% i la resta va a càrrec de les comunitats autònomes.
La Generalitat hi afegirà fins a 4.929,5 euros, de manera que la prestació pot arribar a 14.788,50 euros mensuals, segons les hores contractades per a l’ajut a domicili o l’assistència personal, d’acord amb la intensitat del suport determinat al programa d’atenció individual.
El decret també estableix un règim ampliat de compatibilitats entre prestacions per a les persones reconegudes amb el grau III+ de dependència extrema.
El ple ha aprovat la convalidació per unanimitat i ha refusat de tramitar el decret com a projecte de llei, tal com havia demanat Junts, per tal que s’hi poguessin introduir modificacions.
“Un gran avenç” en l’estat de benestar
Martínez Bravo, davant entitats i malalts d’ELA presents a l’hemicicle, ha dit que la convalidació del decret constituïa “un gran avenç” en l’estat de benestar a Catalunya. Ha defensat que ara es posava en funcionament un mecanisme amb recursos “suficients” per a l’acompanyament als malalts i les seves famílies, i ha reivindicat el complement extraordinari de la Generalitat perquè el nivell de renda “no esdevingui una barrera” i per la necessitat d’agilitar els tràmits per fer efectiva la prestació. El govern ha fixat un termini màxim de tres mesos per a resoldre els expedients.
Martínez Bravo ha detallat que unes 120 persones hviean sol·licitat el reconeixement del grau III+. D’aquestes, 74 ja l’havien obtingut i ara es completaven els tràmits perquè rebin la prestació. En total, l’executiu calcula que unes 200 persones podrien complir els requisits del grau III+ a Catalunya.
El reconeixement del grau III+ requereix un informe mèdic que acrediti com a mínim dos criteris de tres: necessitat de suport ventilatori superior a 8 hores diàries, necessitat diària d’aspiracions de secrecions i immobilitat al tren superior. El govern manté la previsió d’un pressupost de 20 milions d’euros per al 2026 destinat a les prestacions i desplegament de la llei ELA.
Crítiques pel retard i per insuficiència
El diputat de Junts Jordi Fàbrega ha retret al govern que la convalidació del decret “arriba tard” i que presentava “llums i ombres”, amb “problemes de termini” i un sistema que, segons ell, no acabava de funcionar. També ha demanat que es tramités com a projecte de llei per a millorar-lo.
El diputat d’ERC Juli Fernández ha remarcat la necessitat de “revisar l’instrument” perquè el decret “està bé, però no és perfecte”. Ha apuntat a “dificultats” per a accedir als informes i ha demanat que fos un “laberint”. Ha indicat també que persistia el “desconeixement” en l’àmbit social i sanitari.
La diputada dels Comuns, Núria Lozano, ha qualificat la mesura de “pas de gegant”, però ha posat l’accent en el fet que “els drets sense prou recursos només són literatura” i ha insistit que els serveis que requereixen no eren un luxe, sinó una necessitat vital.
La CUP ha qualificat el decret d’útil, tot i que també considera que “arriba tard” i és “insuficient”, i ha remarcat que revelava un problema de fons: el reconeixement de drets sense recursos. “Cal anar més enllà.”
