05.02.2025 - 21:40
Després de criticar el neoliberalisme perquè ataca la naturalesa universal i retalla drets, fa uns dies, en una intervenció sobre conciliació, la ministra de Treball i Economia Social espanyola, Yolanda Díaz, va deixar anar la brillant proposta de crear escoles bressol nocturnes per a criatures de zero a tres anys, perquè considera que aquesta és una tasca pendent en termes de conciliar vida laboral i tasques de cures. La ministra defensava la proposta amb una pregunta retòrica: no treballa de nit, la gent? I, tot seguit, assenyalava algunes professions que fan tasques nocturnes, com ara els sanitaris, els serveis de neteja o els periodistes, per demostrar que a tota aquesta gent que nocturneja i té canalla, li aniria molt bé poder deixar la mainada amb algú que en tingui cura, posem pel cas, de deu del vespre a vuit del matí.
No hi ha per on agafar-ho, perquè, d’entrada, costa d’empassar que ataqui les polítiques neoliberals i, segons després, alci una idea que d’esquerres no en té res. Amb tota la raó del món, la comunitat educativa li ha saltat al coll, perquè és evident que les seves paraules menystenen la feina dels docents i confonen el vell concepte de guarderia (guarda’m les criatures mentre treballo) amb l’actual realitat de les llars d’infants, on s’educa la canalla i no només se l’aparca perquè els progenitors vagin a treballar. Però la perplexitat de tot plegat ve provocada per una nova contradicció de la senyora Díaz, que parla de drets humans, sense adonar-se que endossar els nadons a un centre nocturn perquè hi dormin és una retallada en el seu benestar i en els seus drets.
La proposta de la ministra alimenta la perillosa conducta capitalista de la deshumanització que ens empeny a situar la nostra vida laboral al capdamunt de la piràmide vital de prioritats, i per això cal fer-ne una esmena a la totalitat, perquè és un perillós embolic conceptual de cap a peus. És el món laboral que s’ha d’adaptar a les necessitats de les famílies, de les criatures, i no pas al revés. Conciliar vol dir aconseguir que els progenitors puguin passar més temps de qualitat amb els seus fills. Conciliar vol dir adaptar els horaris d’aquelles persones amb criatures a càrrec, ser tolerant i flexible amb els seus horaris de feina. Conciliar vol dir procurar que no s’assignin torns de nit a persones que, pels drets dels seus infants i pel bé social, han d’estar a casa tenint cura d’unes criatures que, actualment, passen més hores a l’escola relacionant-se amb mestres i companys que no pas amb els seus pares i mares.
Yolanda Díaz es preguntava si treballem de nit. Sí, senyora Díaz, els progenitors, especialment els autònoms, ens autoexplotem per treballar a totes hores, també després de portar els infants a dormir; sovint, en comptes d’escarxofar-nos al sofà, encara robem temps a la nit, temps de descans, per a contestar e-mails o missatges pendents. I tenint en compte que la criança és una feina (no remunerada, però una feina), treballem a totes hores. Però en cap cas la solució implica fer fora les criatures de l’equació, sinó entendre que, justament, el que hem d’aturar és aquesta entrega absoluta a la feina. Ara mateix tot aquest assumpte de la conciliació manca de sentit, perquè, suposadament, treballem per poder pagar una llar i pel nostre mínim benestar i pel de la nostra mainada, però a la pràctica ens trobem que treballem per omplir un compte corrent que tal com entra es buida amb els preus abusius de lloguer, d’hipoteques, de serveis caríssim de llum i de gas, de compres de quatre aliments de primera necessitat a preu de caviar. I tot plegat, per a què? Si no podem gaudir de temps per a res més que per a produir. Si les llars que ens acullen i les nostres criatures són testimoni del nostre estrès, de la nostra ansietat i del nostre no viure.
Allò que realment ajudaria és capgirar-ho tot i posar la vida de qualitat al centre; això sí que és una mesura contra el neoliberalisme. Cal que es compleixi l’acord de reducció de jornada, que ara s’incompleix o, també, que es retribueixi el permís parental de vuit setmanes, que actualment es pot demanar però no és retribuït. I aquí sí que Europa us mira, us mira i ha obert un expedient sancionador. Seria interessant promoure la consciència social de la corresponsabilitat pel que fa a la criança: a dins les llars s’han de repartir les tasques domèstiques que encara recauen, majoritàriament, en les dones. S’ha de revisar els horaris laborals fora de les llars per facilitar la vida d’aquella gent que treballa cuidant. I s’han de crear xarxes públiques de suport social.
La canalla necessita temps; el nostre temps; el temps que ara regalem a la feina. És exactament el mateix temps que ens cal a tots, amb fills o sense; un temps ple, un temps nostre, un temps de cura cap a nosaltres mateixos.
