Les xifres del mes de desembre del 2021 en el mercat laboral català no han decebut i han estat molt positives. La mitjana d’afiliacions a la Seguretat Social ha estat de 3.519.131. És la xifra més alta a tancament d’any de la sèrie històrica disponible –que comença el 2004–, tot tenint en compte que s’hi inclouen els afectats per un ERTO. Les afiliacions han crescut d’un 4%, 135.469 més, de mitjana. I, per una altra banda, l’any s’ha acabat amb 369.158 desocupats inscrits a les oficines de Treball de Catalunya, la xifra més baixa d’ençà de la registrada el juliol del 2019. Això significa que s’intensifica el ritme de descens de la desocupació, que ha estat de 128.453 persones menys. Aquestes dues dades clau, publicades avui pel govern espanyol, ens diuen que probablement la creació de llocs de feina ha anat a un ritme molt semblant al del creixement de l’economia.

Però anem per parts i comencem per la desocupació. La xifra de baixada interanual ha estat la segona, en termes absoluts, dins l’estat espanyol, tan sols per darrere d’Andalusia. I, en termes relatius (-26%), ha estat tan sols per darrere de les Illes i ha baixat al mateix ritme de l’Aragó i sis punts més que no pas la mitjana espanyola. Això vol dir que la recuperació laboral a Catalunya evoluciona a un bon ritme.

Per una altra banda, vol dir que la xifra de desocupats ja és per sota de la que hi havia abans de la pandèmia. D’ençà del febrer del 2020 fins ara ha baixat d’un 6,5%, enfront del 4,3% de la corresponent a tot l’estat espanyol. Durant l’any 2021, els sectors que han fet baixar la desocupació no són cap sorpresa. Els serveis copsen el 75% del total, seguits de la indústria i la construcció, un 8% cadascuna, els qui no tenien feina abans, un 7%, i, finalment, l’agricultura, amb un 2%. Tots els grans sectors, doncs, han tingut un any positiu del punt de vista dels desocupats. Cal afegir que els estrangers que s’han esborrat de les llistes de desocupació s’hi han tret a un ritme més alt, concretament, del 36%. I ha estat particularment important en dos sectors: l’agricultura i la construcció.

Cal puntualitzar que les dades de desocupació per sectors cal interpretar-les amb cautela, especialment les interanuals, atès que un descens de la taxa pot no correspondre a la millora del sector, sinó, simplement, al desplaçament de desocupats cap a uns altres sectors o cap a la inactivitat.

Solament hi ha un aspecte, que ja he comentat unes altres vegades, que em sembla negatiu en l’evolució. Si observem quina és la baixada de la desocupació en tota la pandèmia, ens adonem que els grans beneficiats són els joves –de menys de vint-i-cinc anys–, amb una baixada del 36%, seguits dels del tram dels 25 anys als 45, amb un 14%, mentre que els més grans dels quaranta-cinc anys han augmentat d’un 2,3%. La recuperació, doncs, sembla que no va amb la gent que en té més de quaranta-cinc. I això és un gran problema.

Respecte de la creació d’ocupació, del punt de vista de l’afiliació a la Seguretat Social (SS), ja hem vist que ha estat positiva. La cosa més significativa és que ja som per sobre del nombre d’afiliats que hi havia abans de la pandèmia, gairebé d’un 2%, i que durant l’any 2021 han crescut a un ritme del 4%. Fins i tot comptant els treballadors que són en ERTO s’hauria superat.

I, ara que parlem dels ERTO, diguem que en total uns 27.000 treballadors són en aquesta situació, uns 22.000 dels quals a causa de la covid-19. La baixada ha estat molt forta respecte de començament d’any, quan n’hi havia uns 166.000.

En termes interanuals, l’augment de l’afiliació ha estat generalitzat, excepte el sistema especial de la llar (-1,1%). El total del règim general creix d’un 4,4%, l’especial del mar creix d’un 2% i l’especial d’autònoms, d’un 1,8%. El creixement més baix dels autònoms segurament té molt a veure amb les baixes que hi ha hagut durant l’any, atès que els càlculs es fan entre les xifres dels que estan donats d’alta a final d’any.

Comparant les xifres que hi havia abans de la pandèmia amb les actuals, per activitats, el resultat no sorprèn gaire. El sector de la sanitat és el que ha creat més ocupació, conjuntament amb l’administració pública –sense sanitat ni educació. Entre tots dos han creat una tercera part de la nova ocupació. Hi ha un fet curiós en totes dues activitats, si les comparem amb l’evolució que han tingut a tot l’estat espanyol. La sanitat ha creat el 13,5% dels llocs de feina del sector de tot l’estat espanyol i l’administració pública, el 22%. Goso aventurar que en el primer, Catalunya ja estava més ben dotada que no pas la resta de l’estat, mentre que en el segon, ací és on menys pes tenen els funcionaris i per això han crescut més.

Els qui més hi perden són l’hostaleria, la restauració i els bars, molt més enllà que no la resta, seguits del sector financer, en què no té res a veure amb la pandèmia, sinó amb la reestructuració interna i el tancament en massa d’oficines després d’aquestes darreres fusions.

En definitiva, entrem al 2022 amb uns ritmes de creixement d’ocupació i de disminució de la desocupació molt positius. Ara solament cal esperar que l’òmicron no esberli aquesta tendència.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.