Operació Restauració: Pedro Sánchez prepara el pacte amb Rivera

«Si no li aproven els comptes però ell governa fins el 2020 té més d'un any de temps per a anar acostant lentament posicions a Ciutadans, remarcant allò que els uneix: l'Íbex 35 i el rebuig a l'independentisme notablement»

Vicent Partal
Vicent Partal
15.01.2019 - 06:58
Actualització: 15.01.2019 - 07:58
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Després de setmanes pressionant els partits independentistes amb el pressupost, el primer ministre espanyol, de sobte, ha rebentat el globus. Dissabte Pedro Sánchez va dir a Barcelona que ell pensava continuar governant fins el 2020 passàs què passàs i, per tant, deixa de tenir sentit l’argument que els seus partidaris havien gastat tant. Encara que no li aproven el pressupost, no caurà ni deixarà governar el tripartit de la dreta. Sorprenent. Certament sorprenent.

Sorprenent perquè fa mesos que sentim la cantarella aquesta del pressupost i les pressions de la premsa amiga. Primer que si el salari mínim en depenia i després que si la por de Vox. Sánchez, sense ensenyar mai els comptes, havia fet mans i mànegues perquè l’independentisme acceptàs de continuar tenint el paper subsidiari i de crossa que el nacionalisme català havia tingut tostemps durant la transició postfranquista. Però de sobte la maniobra s’ha tallat en sec. I l’ha tallada ell mateix. Cosa que ens obliga a pensar quin motiu pot haver-hi per a un canvi tan sobtat. D’entrada, a mi se me n’acuden uns quants, un dels quals especialment suggerent.

El primer és que amb les paraules es pot fer màgia però amb les xifres no. Sánchez, abans d’ensenyar-les, prometia complir aquella famosa disposició addicional tercera de l’estatut del 2006 que no ha complert mai ningú. I quan les xifres s’han fet públiques ha quedat clar que mentia, cosa que ell, evidentment, ja devia saber dissabte quan va dir allò que va dir. Potser punxar el globus era una manera d’evitar-se més problemes després.

El segon és que Sánchez finalment ja hauria pogut admetre que l’independentisme s’ha desfet de la seua dependència mental i no es veu com la crossa que els nacionalistes eren i havien estat. El vot favorable a la moció de censura de Sánchez potser va suscitar alguna confusió, però a hores d’ara la fermesa d’ERC i del PDECat ja sembla molt difícil de fer trontollar. Cosa que, tot siga dit, és un magnífic senyal que la parròquia d’ambdós partits crec que hauria de saber apreciar.

Però hi ha un tercer motiu que podria anar molt més enllà i tot. La brama circula ja fa dies a Madrid amb una gran intensitat i en diuen ‘Operació Restauració’. Consistiria a salvar la monarquia, el règim de fet, a còpia de forçar el PSOE i Ciutadans a entendre’s i a governar junts. Sánchez i Rivera es presentarien a ells mateixos com el centre polític, amb el suport entusiàstic de tota la maquinària del deep state. I segons les enquestes, a diferència de l’altra vegada en què ja ho intentaren, podrien governar plegats amb una certa comoditat. Deixant PP i Vox al marge en el cas de Rivera i, en el cas de Sánchez, abandonant Podem a la seua sort. I suposant, tots dos, que la maniobra no els enfonsa a ells.

Em diuen que Sánchez, de primer, recelava d’aquest canvi, però que cada vegada està més convençut que és la seua única salvació –perquè és així, sobretot, com se salva ell. Creu que Ciutadans no se sent prou còmode pactant amb Vox i el convenciment que ni els independentistes ni Podem no li regalaran res sembla exasperar-lo. Si, com expliquen, ja ha pres la decisió d’acostar-se a Ciutadans, aleshores s’entendria perfectament tot això que hem vist aquestes darreres hores. Perquè Sánchez no tan solament ha menystingut l’independentisme català. També ha aconseguit d’irritar Compromís i la Marea, amb això del pressupost, i tota l’esquerra amb el seu gest de prohibir que salpàs l’Open Arms.

Aquest tomb estratègic s’hauria d’anar confirmant, però amb el calendari que Sánchez remena té temps de sobres. Si no li aproven els comptes però ell governa fins el 2020, té més d’un any de temps per a anar acostant lentament posicions a Ciutadans, remarcant allò que els uneix –l’Íbex 35 i el rebuig a l’independentisme, notablement– i atacant l’extrema dreta per anar afeblint els llaços del partit de Rivera amb Vox i el PP.

En parlarem.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Núria Coma
Núria Coma
14.01.2019  ·  22:41

Discrepo en definir com fermesa el paper de PDCAT i ERC, amb els pressupostos, fins ara no l’ha vista enlloc, I si no en seran favorables és al meu parer, pq com molt bé diu l’editorial ni el mateix Sánchez vol els seus vots.
De tota manera, benvinguts sigui el No.
L’anàlisi de l’apropament de PSOE i Cs té molt sentit, sobretot tenint en compte que Sánchez és un supervivent, I Rivera una paparra que s’enganxa a qui pot guanyar. La ideologia d’ambdós líders i ell seus partits és inexistent tret de la unitat d’Espanya, i amb això en tenen prou.
Desitjant el día que el què facin aquests no ens afecti ni importi.
Només hi ha un camí, l’hem trobat,hi som i de moment no ens hem perdut, només desorientat. Tant de bo, recuperem el pas ben aviat

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
14.01.2019  ·  22:48

Però hi ha un tercer motiu que podria anar molt més enllà i tot. La brama circula ja fa dies a Madrid amb una gran intensitat i en diuen ‘Operació Restauració’. Consistiria a salvar la monarquia a base de forçar PSOE i Ciutadans a entendres

Amic Vicent, crec que tens tota la raó, per desgràcia

Tots els partits Unionistes faran l’impossible per salvar la monarquia i l’unitat d’Espanya
O sigui que els Independentistes ja podem anar plegant veles
Dintre de 2 anys ja no es parlarà de República ni res
I harem perdut la darrera oportunitat Històrica.Potser ni ens la mereixem

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
14.01.2019  ·  22:48

SI és així es demostrà clarament que els comuns han estat el tonto útil del feixisme i del IBEX 35.

Josep Usó
Josep Usó
14.01.2019  ·  23:01

Els socialistes mai han segut de fiar. En el cas d’Espanya estan obligats a tractar de salvar una monarquia que no agrada a ningú. El paper de Podemos seria èpic. Tot l’argumentari d’aquesta coalició, com de qualsevol altra de Madrid, es resumeix en mantindre tothom sota el jou de l’IBEX 35. A nosaltres, però, el que ens ha de interessar és el que fem nosaltres. De moment, molt bé no donar suport d’entrada als pressuposts. En qualsevol cas, de ponent, ni gent ni vent.

Oriol Roig
Oriol Roig
14.01.2019  ·  23:06

Molt aclaridor, esp. el tercer motiu. A veure si ERC i PDCat (i la CUP) reacionen i fan quelcom de similar: posar-se d’acord en allò que els uneix d’una punyetera vegada. Si el contrincant actua conjuntament i nosaltres per separat no arribarem enlloc.

joan rovira
joan rovira
14.01.2019  ·  23:21

Està costant, però fins i tot els partits catalans ho han entès: “Es va perdre una prometedora collita. Preparem-nos per a la següent. Agafa tu aquesta crònica i continua-la amb la teva pròpia vida” Lluís Maria Xirinacs

jaume vall
jaume vall
14.01.2019  ·  23:29

A veure si al final aquest P.Sánchez que semblava només una cara maca i un cos atlètic, és a dir, estètica formal i banalitat en l’essència, serà el més llest de la classe. De moment, tot i tenir l’alè dels floreros xinesos al clatell, i la soldana andalusa posant-li bastons a les rodes, se n’ha sortit ell. D’acord, però que ningú n’esperi més del que ens va oferir Zapatero. Paraules, tarannà, buidor institucional amb salsa montillesca. És a dir, cop als nassos als ingenus que es pensaven que aquest PSOE si, aquesta generació dels socialistes seria la més oberta i progressita.

Diuen que si algú t’enganya una vegada és culpa seva, però si la mateixa persona t’enganya dues vegades, ja comences a tenir tu el problema.
Quantes vegades ens ha enganyat l’estat espanyol perquè rebaixem les nostres expectatives de govern a canvi de …. gairebé res?
I quantes vegades els prohoms catalans han impulsat plataformes d’opinió i de pressió perquè continuéssim en nom del seny a la roda d’aquest famós deep state?
En fi, res de nou.
Dit això, em preocupa constatar que fa setmanes, mesos, que la iniciativa política la té l’adversari espanyol, i el món sobiranista, que havia obligat a reaccionar les forces del país veí, ara veu com des d’aquí es va a remolc del lideratge espanyol. En general. Per tant, malgrat ens pesi, el fet de tenir presos polítics, sí està posant plom a les ales de les nostres institucions. Sense cap mena de finor, d’elegància, de joc net, “ells” van guanyant, sense importar-los-hi massa el què diran als països més civilitzats. “Nosaltres”, amb impolut comportament i incansable perseverància, amb un pòsit de civisme heretat a través de la generació anterior, anem perdent llençols, potser la bugada sencera.

Només em passa a mi que trobo ressonàncies futbolístiques similars a la rivalitat Barça-RealMadrid?
El Barcelona guanya, sovint, amb solvència, amb estil, la majoria de vegades com a conseqüència de ser millor, jugar més bé. Deixar un llegat i un estil perquè sigui admirat a tot Europa. Ara, ha de ser una hegemonia clara, contundent, pròpia d’una exigència esportiva i de tenir bons lideratges : Cruyff, Guardiola, Ronaldinho, Xavi, Messi, Iniesta, Si hi ha mediocritat, dubtes, les decisions arbitrals, la sort, la por escènica, han jugat en contra dels blaugranes.
El RMadrid guanya, sovint, amb agressivitat, amb resiliència, la majoria de vegades amb males arts, brutícia dins i fora del camp de futbol. Éssent més eficaç i sense importar-li deixar o no un llegat admirable en el món futbolístic, més enllà de la seva envejable vitrina. Des de Zidane, jugador blanc els primers anys del segle no hi ha hagut qualitat en la creació de joc. Ara bé, han guanyat més Champions de les merescudes.
Bon joc versus trofeus.
No deu ser casualitat que la manera de ser a la política es repliqui a l’esport, o a l’inversa. Deu ser que cada societat encimbella persones que comparteixen els seus valors. Valors cívics, d’obertura mental, que només amb paciència i esforç són premiats amb la recompensa. A l’altra banda, resultadisme despietat, que amb influències explícites o implicites mantenen l’estatus de cavall guanyador.
Només ho constato. No ho lamento. Em sento més còmode amb la nostra manera de fer. Però treiem-ne conseqüències : fent bé les coses I A MES A MES amb lideratge fort, idees clares, esforç en l’excel·lència i sentit fraternal d’equip, és quan el nostre tarannà triomfa.
A nivell polític, des de l’1/O, tenim lideratges forts, idees clares, ens esforcem amb qualitat, i hi ha confiança en la feina que cadascú en la seva parcel·la està fent?
Hi ha suficient qualitat en els nostres representants a Madrid? Hi ha lideratges forts amb idees clares entre els nostres diputats al Parlament? Hi ha qualitat en la visió d’estat a mig termini? I per últim però no menys important, la zitzània ha crescut entre les files independentistes?

Abans d’acusar els comentaristes que són crítics i veuen el got mig buit en el sentit que fan el joc a l’adversari espanyol i un flac favor a la causa, fins i tot de de desmoralitzar, pensem si els que tenen més poder (“més poder comporta més responsabilitat,” que dirien els superherois), estan sent bons gestors del got mig ple, i si estan regalant massa joc a l’adversari espanyol.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
14.01.2019  ·  23:32

Jo hi afegeria una quarta raó. Potser temia que realment ERC i PdCat li aprovessin els comptes i això el poses en entredit davant els aporellos dels seus votants.
Esta clar que tant Sanchez com Rivera faran el que més els acosti al seu objectiu: mantenir-se al poder el primer i prendre-li el lloc al PP el segon i si cal pactaran la no agressió, com ja van fer a Andalusia abans.
Els qui quedaran ben retratats d’aquest fet seran les esquerres espanyoles i catalanes que somiaven pactes vergonyossos i al final, si no volen acabar també esborrats, hauran d’intentar arreplegar vots dels socialistes desencantats. Si és que encara en queda algun que no hagi marxat.

Ramon Sans
Ramon Sans
15.01.2019  ·  01:33

Y si lo único que quiere Pedro Sanchez es aguantar un año más mientras CIUDADANOS se desgasta con su pacto con VOX y el PP se hunde solo???

Convoca elecciones y saca la bandera de la lucha antiVOX DESPUÉS DE VER COMO LA ABSTENCION DE LA IZQUIERDA LLEVÓ AL PODER EN ANDALUCIA A LA DERCHA : voto util … voto util … MOVILIZA SUS BASES Y ELIMINA PODEMOS .

Los catalanes NO LES SON NECESARIOS , LES MOLESTAN , LES QUITAN VOTOS EN ESPAÑA … NUNCA HAN QUERIDO PACTAR NADA … si les regalan el apoyo a los presupuestos luego las condenas a los presos SERAN ASTRONOMICAS para demostrar en España que no ha habido concesiones y ganar MÁS votos !!!

PODEMOS se declarón monarquico el 14 de abriL DE 2015 , dia de la republica , y en Bruselas Pablo Iglesias rompio el BOICOT AL REY en actos oficiales .. el famoso regalo de juego de tronos … la monarquia no se liga al gobierno del psoe-ciudadanos , sino a LA SUMISIÓN DE LAS DIRECTIVAS DE PP , PSOE , CIUDADANOS Y PODEMOS … Y ESO YA LO TIENEN …

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
15.01.2019  ·  03:15

Te tot el sentit. És un win win win (Sánchez -Rivea – Felip VI). Aleshores més que mai hem d’anar fent la nostra via, no?

Bartomeu Mestre
Bartomeu Mestre
15.01.2019  ·  05:50

Té molt de sentit que el PSOE prefereixi pactar amb Ciudadanos. No oblidem que el primer assalt a la presidència d’Espanya de Pedro Sánchez va ser amb ells. Això no obstant, hi ha dues variables que em sembla que impedeixen aquesta via i no crec que, només amb un any, es puguin esvair. Una és la incompatibilitat entre Podem i Ciudadanos, causa en el seu dia d’impedir la investidura de Sánchez. L’altra és la llarga mà d’Aznar en el putxinel·lis Rivera-Arrimadas. La coca perdria substància!
En qualsevol cas, allò que ens hauria de preocupar és no anar a remolc de la política espanyola. Cal un replay col·lectiu de les greus errades comeses a partir de dia 3 d’octubre de 2017. Molt especialment, de la pífia monumental de dia 30 de gener de l’any passat. La ciutadania no pot entendre la traïció dels líders que tan bé va descriure Xirinacs. Dia 26 de desembre, les urnes catalanes varen desfer les pretensions espanyoles en tots els seus objectius. Primer amb el desafiament al president destituït per PP-PSOE-Ciudadanos a presentar-se a les eleccions i, sobretot, en les divulgadíssimes enquestes favorables a ERC per foragitar Puigdemont com a pal de paller! Les eleccions forçades, a partir de l’aplicació d’un article de la Constitució, el 155, clarament antidemocràtic per vulnerar la voluntat popular, no varen fer altra cosa que REPOSAR la legitimitat de Puigdemont com a President. Aquest va ser, contra la gran campanya mediàtica espanyola (i els seus subalterns catalunyesos) el mandat electoral. Aquí era on calia fer-se forts i aquí era on el Parlament havia d’atendre les urnes. La reposició del legítim govern era, i és, la via correcta. Desviar l’atenció amb qualsevol dels moviments que faci Espanya és desatendre la voluntat del poble català. Qui ens ha fet entrar dins del cul de sac no ha estat Espanya, sinó l’ambigüitat d’ERC. Repassar les decisions unilaterals de la Presidència del Parlament, els tuits de Tardà i de Rufián (alguns de clara insurrecció contra el full de ruta pactat i anunciat), la veu oficiosa de Junqueres expressada per un autèntic guerracivilista de nova planta, convida als analistes a trobar-hi la greu desviació del compromís electoral.
El replay col·lectiu que entenc imprescindible hauria de fer-se, en privat, entre totes les forces polítiques i, evidentment, les entitats cíviques independentistes, per tal de reparar els greus errors estratègics i tàctics que, d’ençà de dia 3 d’octubre del 2017, ens volen fer espectadors a remolc de les decisions de ponent i no subjectes proactius del nostre futur. Aquesta és la meva opinió.

Josu Elorduy
Josu Elorduy
15.01.2019  ·  06:47

SNTES FACHA QUE ROTA.
Aasi se comportará el PPSOE..
Así lo hizo en Nafarroa. Asi lo hizo en la. CAPV.
Así se comporta el PSC de la mano de los fachas de SCC ….
Millan Asttay, el general fsscista ocupó Bilbao así ANTES ROJA QUE ROTA. el PPSOE le devuelve el favor …

Francisca Sol
Francisca Sol
15.01.2019  ·  08:15

Subscric el comentari d’en Jordi Pigrau. I per això mateix penso que ens hauriem de “donar pressa” a restituir la República perquè el temps juga a favor dels unionistes. Ells s’enforteixen i nosaltres ens desgastem.

David Badia
David Badia
15.01.2019  ·  09:29

Si Ciudadanos , PP i VOX son partits d’extrema dreta , es logic que un futur formin un tripartit i governin junts, el PSOE quedaria com un partit de dretes, i Podemos d’esquerra. i tots junts fen força per anar maman de la mamella de la vaca que es Catalunya.

Pep Agulló
Pep Agulló
15.01.2019  ·  09:31

I què?

Agnès Buscart
Agnès Buscart
15.01.2019  ·  09:41

Sembla més fàcil entendre que passa si veiem la política com una obra de teatre.
Qüestions de fons com el poder d’estat sempre són a darrera perquè les cantarelles acabin on ells volen…i les cantarelles van bé per entretenir-nos.
I aquí?
També.
Només que fan el que poden perquè no tenim el poder d’estat i tampoc el del poble.

Obrim el punt de mira i forgem la ment sobirana.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!

Gemma R.
Gemma R.
15.01.2019  ·  09:48

Té tot el sentit del món. Ara bé, amb lo que Ciutadans ha arribat a dir del PSOE i en especial de Pedro Sánchez, la gent que els voti és que li falta un bull. Menteixen i van sempre com un penell ara matxaco a aquests i ara els altres, sempre mirant enquestes i el que més els afavoreix. No tenen cap projecte més enllà de tocar poder, el que diuen no té cap valor, després faran el que els hi digui Aznar. Però és clar, quines alternatives té la gent? O dreta i extrema dreta ultranacionalista (PP, C’s, VOX) o centre nacionalista (PSOE). L’esquerra ni hi és ni se l’espera. A Andalusia tinc dos parents joves de 23 i 24 que no van anar a votar per aquest motiu. Textualment em van dir: “PSOE és derecha y Podemos no escucha a los jóvenes”. Per tant, la culpa de la pujada de VOX és de l’esquerra espanyola, no de l’independentisme com ens volen fer creure.

Ahir escoltava una tertuliana al Més 324, que justificava que Pedro Sánchez no fés política per encarar el conflicte amb Catalunya perquè és un govern feble amb 84 diputats, però que havíem d’aprovar els pressupostos perquè els 200M afegits en els números presentats de la financiació a Catalunya ja eren un gest. I jo em pregunto si aquesta gent creu que Pedro Sánchez en Coalició amb C’s farà molt més. Espanya té un problema i és diu “Democràcia”. L’Espanya de les autonomies està esgotada perquè el bou que arrossega el carro (Catalunya) está cansat, no pot més i ha dit prou, i l’alternativa és el nostre anorreament. Tot passa per la Unitat territorial, i ella per la subsistència de la monarquía. El proper govern sigui quin sigui, no serà d’esquerres, per tant ja fem tard en deixar de mirar a Madrid i començar a preparar l’estratègia unilateral que ens tregui d’aquí quan abans millor. #Noatot

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
15.01.2019  ·  10:06

No m’interessa gens la política espanyola.
(I ja he gastat massa temps en el comentari, molt millor el d’en Pep Agulló).

JOSEP GARCIA
JOSEP GARCIA
15.01.2019  ·  10:19

Comenta en Jordi Pigrau, que poder no ens mereixem la Republicada, yo crec que si ens la mareixem, pro lo que esta clar, ara i de semple es que dels partits Unionistas Espanyols, no conseguirem mai cap suport ni cap acord per fer un Referendum, el unic cami que tenim es la dificil Europa i per aixo els i tenim que demostra la nostra força i les nostres ganas de canvi, a Europa si volem que ens escoltin i que algún día ens donguin el seu suport, domes tenim un cami, els numeros i a nar tots a una, deixa tancats en un armari els interesos de partit per un temps i demostrar que som mes del 55% , per aconseguir aquets numeros, yo estic convençut que em llistas unicas Nacionalistas, tant per les Europeas, com per les Catalanes, com per les Estatels i per que no, tambe per Barcelona en les municipals, tindriam de sobras els numeros que necesitem i segur que
un altre gall ens cantaria i si no es far aquet pas endevant de unitat de les nostres forças politicas i tindrem molt futut.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
15.01.2019  ·  10:28

Podríem dedicar-nos a construir un nou país. No creieu?
Penso que faríem més via.

A més, els indecisos (20 %) ens veurien guanyadors.

Pere Guarch
Pere Guarch
15.01.2019  ·  10:34

Ciutadans? Ciudadanos!

F.Xavier Carreras
F.Xavier Carreras
15.01.2019  ·  10:38

“Via Fora”. Esteu atents?. Polítics catalans, ara només cal unió total per fer la República i la nova constitució. Tota la resta, politiqueria, ja la fareu després, quan tinguem país. Va, som-hi!

Joan Aguilà
Joan Aguilà
15.01.2019  ·  10:56

Els partits espanyols són titelles en mans de les cent famílies que realment manen a Espanya, que faran els moviments que calgui per a seguir mantenint un sistema pseudo-democràtic que preserva els seus interessos. Tan és qui mani o deixi de manar, tot seguirà bàsicament igual: amiguismes i corrupció, catalanofòbia, baixa educació i recerca, antieuropeisme cultural, etc etc. Crec que hauríem de deixar de preocupar-nos pel què fan i definir clarament què volem fer nosaltres. Si hi ha unitat de partits i entitats independentistes al voltant d’una estratègia, i del pla d’acció associat i de qui el lidera, ens en podrem sortir. En cas contrari ho tenim pelut.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
15.01.2019  ·  11:07

Vicent, la resta em sembla molt ben explicat, però que PDECat i ERC no votaran els pressupostos està per veure.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
15.01.2019  ·  11:08

Deixem de mirar espanya.

Concentrem-nos en la UNITAT DE L’INDEPENDENTISME amb un únic objectiu guanyar-ho tot per tornar a demostrar que SÍ SOM PROUS.

Parem/bloquem/deixem no el nostre país, no les nostres empreses ni botigues, si no les empreses que van seguir al rei i a Rajoy fora de Catalunya.
Bloquem les seus administratives del “gobierno”.

Moltes coses a fer i després marxar.
Això si, ens cal demanar un pas al costat als que van posar el fre a l’octubre de 2017, als que ens van enganyar el 21-D, als que ens van trair el 30-G, als que es van sotmetre al Llarena al Juny.
Es a dir, com va fer Artur Mas, un pas al costat de Junqueras, Roger Torrent, Tardà, Rufian, Sabrià,… i la cúpula del PdCAT pactista.
Deixem que independentistes de debò facin un pas al front a ERC i PdCAT.

Salut Carbonell
Salut Carbonell
15.01.2019  ·  11:35

Deixem-nos de il.lusions i toquem de peus a terra.
Treballar per un referèndum pactat amb Madrid era, és i serà una Utopia. Espanya, com ja diu el comentari de Joan Aguilà és un país en mans de unes 100 famílies amb Felip v palito com ha garant. Feina que fa molt de gust vist els privilegis que li ofereix el dit treball…. si s’en pot dir treball de viure a cos de rei (mai tant ben dit). I els poders fàctics feliços de viure sense fer res mes que tenir ben segur el seu capital i el seu títol de grande d’Espanya.
Catalunya si es vol escapar del país que nega la seva cultura i menyspreua la seva llengua no té cap altre solució que la lluita.
No podem cansar-nos de conservar la nostre identitat i de intentar la unilateralitat.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
15.01.2019  ·  11:45

És ben possible, Sr. Partal, és ben possible, però què coi m’importa el què fassin a Ejpaña?

Si encara perdem temps amb ells l’estem malbaratant per nosaltres.

Mentres estiguem pendents de que coi fan els ejpañoles no estem pendents de tirar endevant la República Independent de Catalunya.

Au, aturem el país per els nostres presos.
DUI ja, i tirem endevant, no sigui que se’ns passi l’arròs i fora comèdies.
No si val després fer un Boabdil.

Que els nostres fills i néts se’n sentin orgullosos i nosaltres no haguem d’acotar el cap de vergonya.

Pit i collons. Via fora.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
15.01.2019  ·  13:21

No hi ha res a fer. A tot arreu, a les xarxes, a les converses, als diaris…. tothom demana unitat. Tothom demana més incisivitat, pit i collons, anem endavant i tots a una…. i els partits, entitats, alcaldes….. tots van a la seva.
si us plau, fotem-los fora, si us plau…. Sang nova i una nova embranzida.

eva salas
eva salas
15.01.2019  ·  13:57

Jo m’aixecaria de l’escó i marxaria abans de la votació, i, en estratègia conjunta, renunciaria a l’acte de Diputat i implementaria la República al Parlament català.

Victor Serra
Victor Serra
15.01.2019  ·  15:05

Crec que l’entesa PSOE- Ciudadanos, segur que és un desig molt intens en alguns despatxos, però presenta bastants problemes. Ciudadanos ja és vist com un soci de VOX, els del PSOE que hi voldrien pactar són els que s’han fotut la gran patacada a Andalusia. No crec que, almenys la meitat dels votants del PSOE , aprovin cap entesa amb Ciudadanos. El risc per a ells és molt alt. Però nosaltres hem de fer la nostra feina.

Antoni Morell
Antoni Morell
15.01.2019  ·  18:31

Un xic de calma!
Estem al començament de la partida, i hi ha menys càrrecs a repartir que culs disposats al que calgui per seure-hi.
No hem valorat prou el fet que, na Susanna ja amb un peu fora del Parlament i mig coll avall que l’atur és una realitat molt dura, tant bon punt ha olorat que té alguna possibilitat.. ha sortit “disposada a seguir servint als andalusos”… 36 anys bavejant per un escó, un càrrec, una secretaria, una direcció general i, tot a càrrec de l’erari públic, … genera un desfici capaç de fer-ho tot per ESP… perdo UN MATEIX
Deixem-los que “es posin d’acord o en desacord”. Estem en els primers assajos. De moment en obrir la boca ja han soliviantat el feminisme actiu… Veurem quina fermesa tenen les promeses davant d’una taula preparada per “sucar-hi pa” durant quatre anys…
Sempre se’ns ha dit que als catalans, la pela ens fa perdre el mon de vista. Ara veurem si hi ha canvi de papers.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
15.01.2019  ·  19:10

Sr. Partal, ojalá el PSOE se alíe con Ciudadanos, y no porque sea de los que piensa que “mentre pitjor millor” sino porque a ver cuando entendemos de una santa vez, Mare de Deu ! que con el establishment español no hay futuro para Cataluña más allá del papel del pagano.

Yo entiendo que el establishment catalán (representado por los que cortan el bacalao en PdCat y ERC) crean que sí hay posibilidad de encaje con la Corte del Reino, pero también entiendo que lo hacen por razones, todo menos ideológicas, lo hacen porque tienen demasiados vínculos de otro tipo con la Corte del Reino (y recalco que la frase la escribo en negritas). Por supuesto, les gustaría que España tuviese otra configuración, con un nuevo reparto de poderes y de más cosas pero, lo que en el fondo quieren es lo que quería Jordi Pujol: no partir peras, sino tener un trozo grande de la pera.

Y entiendo que los de la Corte del Reino, ante el reparto de peras propuesto por el establishment catalán, pongan el grito en el cielo, en el cielo policial y en el judicial y claman como posesos lo de que España es Una. Les entiendo perfectamente, cuando me pongo en su lugar.

¿Quién queda entremedio de tanta pera partida, repartida y machacada?

Pues quedamos los que al cabo de 40 años de dictadura y 40 de democracia ESPAÑOLA, hemos llegado a la conclusión de que no queremos malvivir (en todos los sentidos, no sólo en el económico) con esa España. Que nos queremos largar. Que no es que odiemos a España y a lo Español, NO, no es cierto. Que es que no nos dejan ser lo que queremos y que, encima, nos chulean el bolsillo e insultan a nuestra inteligencia y, sobre todo, que aspiramos, en estos tiempos convulsos de la Historia, a por lo menos tener la posibilidad de hacer las cosas de otra manera sin el lastre de una nación que no acaba de resolver si es importante o no exhumar los restos del Caudillo Dictador de su mausoleo y sepultar dignamente a cientos de miles de conciudadanos que todavía están enterrados en cunetas, como si España fuese, a esos efectos, la Camboya de Pol Pot, de una España en la que un personaje de las cloacas como Villarejo tenga el poder real de tumbar todo un Estado.

¿Que cuántos somos los que nos queremos largar por esas razones?

No lo sé.

Lo que sí sé es que PdCat y ERC (y si me apuras la CUP), a fecha de hoy: No nos representan. Luego ha llegado el momento de hacerles el sorpasso o, como se dice en castellano castizo, de “pasar de ellos”.

Salut, República i Decència.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €