Quan Pablo Iglesias se servia de Ferreras i la claveguera contra l’independentisme

Iglesias és ara víctima d’una pràctica difamatòria de la claveguera de l’estat espanyol que aleshores aprofitava per perjudicar Xavier Trias

Josep Casulleras Nualart
11.07.2022 - 21:45
Actualització: 12.07.2022 - 09:54
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

“Allò que van fer a Xavier Trias no té nom”, deia Pablo Iglesias dissabte a la nit al Preguntes freqüents i repetia ahir al matí a RAC1. Es referia a la publicació al diari El Mundo d’informació falsa sobre uns suposats comptes milionaris de l’ex-batlle de Barcelona a Andorra després d’haver-hi estat transferits de Suïssa. Iglesias posava al mateix nivell les difamacions que van patir Trias i més dirigents independentistes i les que ha patit ell i que aquest cap de setmana han esclatat per la publicació d’un àudio en què el periodista de La Sexta Antonio García Ferreras reconeixia haver difós informació falsa sobre ell. Tant ell com els dirigents independentistes, deia, han estat víctimes de les clavegueres de l’estat espanyol, que s’han servit de periodistes i mitjans afins per encendre les seves campanyes de desprestigi. Però el cas és que Pablo Iglesias, com a dirigent de Podem, es va servir durant força temps de La Sexta per amplificar el seu discurs, i d’aquesta claveguera mateixa per desprestigiar l’independentisme.

Així fou d’una manera molt clara precisament contra Xavier Trias durant la campanya de les eleccions municipals del 24 de maig de 2015. Feia pocs mesos que El Mundo havia publicat aquella intoxicació, el 27 d’octubre de 2014, just abans de la consulta del 9-N. El moment no era pas casual. I feia poques setmanes, Trias s’havia reunit amb l’influent empresari Michael Bloomberg a Nova York, a qui havia explicat la situació política a Catalunya. N’havia sortit un editorial duríssim contra el govern espanyol al mitjà que porta el seu nom.

Poc després de la publicació d’aquella informació a El Mundo, es va anar veient la manca de solidesa que tenia. Fins i tot un periodista del diari ABC va declarar que li havia arribat la informació i que havia comprovat que era tan poc fiable que es va negar a publicar-la. Trias va emprendre accions judicials contra el diari madrileny, i va passar el 9-N. L’èxit de la consulta va enfurismar Rajoy, que va començar a preparar tot un seguit de reformes legals per mirar de parar els peus per la via judicial a l’independentisme, que agafava empenta i reafirmava l’opció de tirar endavant el procés.

Enmig d’aquella tensió política, prèvia i posterior al 9-N s’inscriu també la irrupció sorprenent de Podem com a alternativa política a l’estat espanyol, com un nou partit d’esquerres transformador i aglutinador del malestar expressar pel 15-M. Després de l’èxit a les eleccions europees del 2014, Podem prepara l’assalt a la Moncloa en les eleccions espanyoles del desembre del 2015. I en aquest context es va presentar a Catalunya amb un discurs que també era molt agressiu contra l’independentisme. Iglesias carregava contra David Fernàndez per haver-se abraçat amb Artur Mas per l’èxit del 9-N, perquè els ficava tots dins el sac d’allò que anomenava “la casta”.

I amb aquest mateix discurs va aterrar, uns mesos més tard, a la campanya de les eleccions municipals, en què veia el fenomen de la Barcelona en Comú d’Ada Colau com un trampolí polític més per a si mateix. El dissabte 9 de maig d’aquell any, Iglesias va acompanyar Colau en un míting molt concorregut a Nou Barris per donar-li una empenta en la seva cursa contra Xavier Trias. En un moment del seu discurs, Iglesias va dir: “Sembla que dir gentussa als lladres i als corruptes molesta molt i ofèn alguna gent. A mi em molesten els desnonaments. […] Els ascendents d’aquests amics de Pujol i de Mas van lliurar sempre la sobirania perquè tenen tan sols una pàtria, que són els seus diners. Els que tinguin comptes a Andorra o a Suïssa no m’importa la bandera que duguin al canell. Són lladres! Són gentussa! Els ho direm amb totes les lletres!” Vegeu ací el vídeo íntegre de l’acte.

Ahir, Jordi Basté va demanar a RAC1 a Pablo Iglesias per aquelles paraules “Sempre he dit que allò que li van fer a Xavier Trias no té nom, i és cert que molta gent d’esquerres va comprar aquella informació. Però crec que allò que dic en aquest míting és veritat: de lladres i corruptes, tinguessin la bandera que tinguessin al canell, amb comptes a Andorra i a Suïssa, n’hi ha hagut, i tots els coneixem. I crec que es pot denunciar la corrupció, vingui d’on vingui, i denunciar alhora la manipulació quan algú és acusat de tenir un compte que no tenia.”

Basté hi insistia: “Això ho dèieu per Trias?” Iglesias: “Sempre he esmentat tothom amb noms i cognoms. Crec que sempre he estat enormement explícit parlant de polítics. I alhora no tinc cap problema a dir que allò que li van fer a Trias va ser una canallada. Si hagués volgut referir-me a Xavier Trias, hauria dit el seu nom i cognoms, com sempre he fet quan m’he volgut referir a algú.”

Però en aquell míting parlava d’una manera més genèrica. I amb el precedent tan recent de la informació difamatòria contra Trias i essent com era l’enemic a batre en aquella contesa electoral, era força clar per als dos mil assistents a l’acte a qui es referia el dirigent de Podem. I tot i que en aquesta entrevista que publiquem avui a VilaWeb Trias exculpa Iglesias i, en canvi, carrega la responsabilitat en Ada Colau, el cert és que en aquell míting fou el dirigent de Podem qui va aprofitar aquelles intoxicacions contra Trias per fer-ne discurs polític. 

Trias era l’objectiu d’aquelles desqualificacions. I això, després de l’escàndol per la publicació de la conversa entre Ferreras i l’ex-comissari Villarejo, pren importància. Perquè Iglesias és ara víctima d’una pràctica difamatòria de la claveguera de l’estat que aleshores aprofitava per perjudicar Xavier Trias. I, aleshores, en el moment en què reproduïa i donava per bona informació falsa contra dirigents independentistes produïda per la policia patriòtica de la qual Villarejo formava part, Iglesias també gaudia de l’altaveu de La Sexta que ara critica i condemna.

Perquè el fenomen de Podem no es pot explicar tampoc sense el paper que van tenir mitjans com La Sexta o (aleshores) Cuatro per a proporcionar als seus dirigents, com ara Iglesias mateix i Íñigo Errejón, uns altaveus de primera categoria. Durant el 2014, l’any en què van irrompre políticament, Podem va gaudir d’aquest privilegi mediàtic i va esdevenir el partit de moda a l’estat espanyol. Fins que aquell mateix any el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, va dir públicament que calia “un Podem de dretes”: “Cony, el Podem que tenim ens espanta una mica.” I a començament de l’any següent, el 2015, i una altra vegada amb l’horitzó electoral, aquells mitjans que acomboiaven Podem van començar a fer el mateix amb Ciutadans.

“La genialitat de La Sexta ha estat jugar a ser una televisió d’esquerres i barallar-se amb la dreta mentre, al mateix temps, podia atacar una opció com Podem”, deia ahir Iglesias. Recordava que havia mantingut sempre un tracte cordial amb Ferreras, amb qui havia anat a dinar unes quantes vegades (“com amb molts directors de mitjans més”, precisava). Ara, aquella cordialitat, que havia estat alguna cosa més, que havia estat una relació de benefici mutu, s’ha trencat i ha destapat la capsa dels trons.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes