Els investigadors epidemiòlegs Oriol Mitjà i Joel López han difós avui una proposta per al govern català i el govern espanyol perquè es pugui començar un període de desconfinament a partir del 13 d’abril. La proposta es basa en el pla d’assessorament que ja han presentat al govern d’Andorra, sobre el control de la població immune, dels contagis i dels seus contactes en un escenari de sortida gradual del confinament. Mitjà ja ha anat apuntant aquestes darreres setmanes quines haurien de ser les ‘eines postconfinament’, i la necessitat d’anar-les planificant d’una manera adequada per quan l’evolució de la corba epidèmica ho permeti. En aquest document, tots dos investigadors han anat més al detall.

Es basen en un diagnòstic que és que ‘l’escenari futur més probable és que la transmissió del coronavirus no es pugui eliminar a curt termini i que hi hagi brots recurrents durant els pròxims mesos’. I això és així perquè calculen que la població immunitzada arriba tot just al 15%, per la gran transmissibilitat i pel curt període d’incubació del virus. Per això, per a poder sortir del confinament, cal que l’acció dels governs s’orienti en dues accions principals, que són la identificació amb temps dels contagis, l’aïllament dels caos i la quarantena dels contactes. I la manera de fer-ho, segons Mijà i López, és mitjançant quatre paquets de treball, que són: el desconfinament seqüencial de les persones amb risc; l’avaluació de la immunitat de la població; la detecció precoç de casos i de contactes i ‘les mesures de confinament on/off focalitzades en zones calentes’.

Per a tot això calen recursos, tant públics com privats, i la col·laboració de tota la població.

Primer: desconfinament gradual

La primera part és això que anomenen ‘desconfinament seqüencial de persones en risc’. Vol dir que primer cal considerar la sortida del confinament de les persones més joves i que estiguin sanes, bo i controlant que això no impliqui un impacte sobre el sistema de salut. Les persones amb més risc i que encara no estan infectades haurien de romandre a casa més temps. Caldria esperar a obrir les escoles i a permetre esdeveniments multitudinaris. Diuen que per al desconfinament s’ha de seguir l’ordre invers que en les fases de confinament. Ho exposen en aquest esquema:

Segon: avaluar la immunitat; la prova serològica

La segona part, o paquet de treball, és l’anomenada ‘avaluació de la immunitat de la població’, que s’hauria d’aplicar a mesura que es van reobrint les activitats econòmiques no essencials, extremant sempre les mesures d’higiene per a prevenir contagis. Per a l’avaluació cal que es facin proves ràpides serològiques a gran escala; són proves que amb una punxada al dit analitzen els anticossos IgM indicatius d’una infecció passada durant l’última setmana o les dues últimes setmanes i també les IgG, que indiquen si hom ha passat la malaltia fa més de dues setmanes. El resultat se sap en quinze minuts.

La proposta és la següent: que els ciutadans puguin anar pel seu compte a algun dels múltiples punts de control amb aquests tests que hi hauria d’haver repartits pel territori (ja siguin farmàcies, CAPs, consultoris mèdics d’empreses o universitats, sempre que disposin d’una persona qualificada per a obtenir la mostra i interpretar-ne el resultat), i  tan bon punt s’hagin fet aquesta prova ràpida, en cas que hagin passat ja la infecció, puguin disposar d’un certificat d’immunitat. Aquest certificat podria ser en format electrònic o en paper, i la informació obtinguda, sigui quin sigui el resultat, s’introduirà en una app.

En resum, la prova serviria per a decidir si la persona pot fer vida normal i no. I això és important perquè un dels problemes de transmissibilitat de la Covid-19 és que hi ha un nombre important d’infectats que no saben que tenen la malaltia, ja sigui perquè tenen símptomes molt lleus o són asimptomàtics, o bé que la van passar sense ser-ne conscients, per les mateixes raons. De manera que si la prova surt negativa en l’indicador IgM, que vol dir que no ha estat infectat durant les dues darreres setmanes, però és positiva en l’indicador IgG, que vol dir que sí que en va estar fa més de dues setmanes, aquesta persona pot fer una vida normal, perquè ja haurà passat la malaltia (serà immune) i haurà passat prou temps perquè ja no sigui capaç de transmetre-la.

Si en la prova, l’indicador d’IgM (de fins a 7-14 dies) surt positiu, per més que no presenti símptomes, aquesta persona haurà de romandre a casa catorze dies més perquè voldrà dir que ha estat infectada fins fa massa poc temps, i podria encara transmetre el coronavirus; però tot seguit, ja podria fer activitat normal. I si qui es fa la prova obté un resultat negatiu tant d’IgM com d’IgG, voldrà dir que no ha estat encara infectada, que és una persona susceptible de ser contagiada i, per tant, caldrà que se’n faci un seguiment per a comprovar si en algun moment presenta símptomes de la Covid-19.

Tercer: detecció precoç de casos; la prova d’antigen

La tercera acció proposada té l’objectiu de controlar l’aparició de nous casos i els focus d’infecció. MItjà i López plantegen que, amb l’inici del desconfinament, s’apliquin en els llocs on hi hagi una certa concentració de persones sensors de temperatura corporal, per veure si algú té febre, i es facin qüestionaris de símptomes, marcant si se’n pateix algun d’entre la tos, l’ofec, el mal en empassar i la fatiga. Qualsevol persona que presenti símptomes lleus o que hagi estat en contacte amb un cas positiu s’haurà des sotmetre a una prova ràpida d’antigen o bé a una prova PCR per saber si té el coronavirus. El resultat de la prova d’antigen triga quinze minuts, i la PCR pot trigar dos dies. Si el resultat és positiu, aquesta persona haurà de romandre en aïllament quinze dies i repetir les proves un cop acabat aquest període de temps, tal com es fa ara amb els infectats. Es pot emetre un certificat a aquestes persones segons el qual han passat la malaltia.

Aquesta tercera acció s’hauria de complementar amb un sistema de control telemàtic dels contagis i dels seus contactes. Per això tothom hauria de disposar d’una app per a informar si té símptomes de Covid-19 o no en té (com ja fa l’app StopCovid19Cat, entre altres). Això permet de tenir un control epidemiològic de l’epidèmia en el territori. Però per al control i avís dels contactes caldria que cada persona que tingui aquesta app, n’activi la geolocalització quan faci qualsevol desplaçament fora de casa. Perquè així, quan aquesta persona sigui diagnosticada de Covid-19, les seves dades de mobilitat i els seus contactes durant el període de contagi potencial quedaran capturats de manera automàtica. Això permetrà avisar, en primer lloc, els contactes, perquè sàpiguen que han estat en contacte amb una persona potencialment infecciosa; i en segon lloc les autoritats sanitàries, perquè sàpiguen quina mobilitat geogràfica ha tingut aquesta persona durant el període infecciós.

Quart: Mesures de confinament focalitzades.

Les accions prèvies proposades han de permetre d’identificar grups de casos o zones d’alta infectivitat, de manera que es podrien arribar a fer confinaments parcials o restringits en zones delimitades.

Aquestes mesures tenen una sèrie de limitacions i de consideracions, algunes de les quals els autors esmenten, com ara la capacitat de fer arribar una app a tots els sectors de la població de risc, com ara la gent gran; la possibilitat que el coronavirus 2019 sigui sensible a la calor i també la necessitat d’avaluar la reactivació de la mobilitat a tots els nivells des del municipal a l’estat i a l’internacional. I  també, encara, el problema sobre la privacitat que representa el control i la geolocalització de la població mitjançant una app de telefonia mòbil.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.