visó visons

El dia 14 de gener un equip d’experts internacionals designats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va arribar a la Xina per visitar Wuhan, la metròpoli on es van declarar oficialment els primers casos de la covid-19 el gener del 2020. L’objectiu era reunir-se amb científics xinesos per ajudar a identificar l’origen del virus SARS-CoV-2, responsable de la pandèmia.

La crisi de la covid-19 ha demostrat que amb els plans de preparació per a la pandèmia elaborats fins ara no n’hi ha hagut prou per a contenir-ne les expansions planetàries. Per prevenir realment aquesta classe d’emergència, és fonamental de desplegar les estratègies abans que el virus es comenci a desenvolupar en humans, és a dir, mentre és al compartiment animal i a la interfície animal-humà. Per això, és essencial d’identificar-ne l’origen, els processos evolutius i les cadenes inicials de transmissió que van conduir a la pandèmia actual. I també els condicionants ecològics i econòmics.

Circulació del virus entre animals i humans

Es considera que els coronavirus transmissibles a humans i sorgits aquests darrers anys (SARS, MERS-CoV…) circulen en rat-penats i han estat transmesos a humans per animals hostes intermedis (o per hostes de transmissió). Se’n diu zoonosi. La intervenció d’un animal domèstic o salvatge es descriu clàssicament per als coronavirus zoonòtics: el dromedari del MERS-CoV, la civeta de palma emmascarada per al SARS, per bé que persisteixen dubtes sobre el paper d’aquest petit mamífer en comparació amb alguns altres animals salvatges criats a la Xina.

L’OMS defineix la zoonosi com una malaltia o infecció que es transmet de manera natural dels animals vertebrats als humans, i viceversa. L’actual pandèmia causada pel SARS-CoV-2 ha estat classificada de zoonosi, però encara no se n’ha identificat formalment cap dipòsit animal ni cap hoste intermedi, de manera que aquesta classificació pot semblar prematura per a alguns autors que ho identifiquen com una malaltia infecciosa emergent de probable origen animal.

Els primers pacients declarats oficialment contagiats de la covid-19 a la Xina probablement van estar exposats al virus en un mercat de peix i marisc a Wuhan, i algunes mostres d’hisop extretes de les superfícies i gàbies del mercat van sortir positives de SARS-CoV-2. Però no s’ha aïllat cap virus directament dels animals i encara no s’ha identificat cap dipòsit d’animals. Així i tot, hi ha la hipòtesi (rastre animal) d’una evolució del coronavirus a partir d’un virus ancestral present als rat-penats i per mitjà d’un mamífer encara no identificat.

D’aquesta manera, el virus s’ha detectat en animals exposats a humans infectats: gats domèstics, gossos i fures, lleons i tigres captius, visons de granja i, recentment, en goril·les, cosa que indica una possible transmissió dels humans cap als animals (zoonosi inversa) i la receptivitat i sensibilitat dels carnívors, sobretot els mustèlids.

La producció de pell de visó a la Xina, com a hipòtesi

Una de les hipòtesis recents sobre l’hoste intermedi que possiblement va permetre l’evolució d’un virus ancestral en el virus de la covid-19 es refereix al visó, criat a la Xina per aprofitar-ne la pell. A la Xina, la cria d’animals salvatges en captivitat per a menjar, però també amb finalitats terapèutiques i per a la producció de pell, ha anat guanyant importància amb el pas del temps, i ha creat milions de llocs de feina.

La producció de ‘pell s’hi ha desenvolupat ràpidament dels anys noranta ençà i la majoria de granges d’aquesta mena es van construir fa poc, amb poca supervisió tècnica i veterinària. Ha anat agafant importància econòmica i ja dóna feina a uns set milions de persones. Les principals espècies d’animals que s’hi crien per a la producció de pell són el visó, la guineu i ‘l’ós rentador, amb produccions anuals estimades en 21 milions, 17 milions i 12 milions d’animals sacrificats, respectivament, el 2018. La indústria de visons és molt heterogènia i no estructurada. Segons les estimacions del 2016, gairebé la meitat de les explotacions són empreses familiars de petita escala amb menys de 1.000 visons. La resta són explotacions mitjanes i n’hi ha una minoria d’industrials integrades amb més de 10.000 animals (fins a 52.000).

Diversos elements fan sospitar d’aquestes espècies. Per una banda, la receptivitat i la sensibilitat dels mustèlids, incloent-hi el visó americà, al SARS-CoV-2, documentades en la transmissió dels humans portadors del virus. Per una altra, els elements econòmics i genètics, ecològics i epidemiològics. El treball sobre receptors cel·lulars (ACE2) mostra que moltes espècies podrien ser receptives al SARS-CoV-2; en particular, primats i carnívors. No obstant això, els autors d’aquest estudi recomanen de no sobreinterpretar les prediccions avançades i recorden que calen dades experimentals i d’observació en el treball de camp.

La pressió humana com a factor clau

En general, l’aparició de malalties infeccioses, que han sovintejat més d’ençà de mitjan segle XX, és afavorida a les zones geogràfiques on ha crescut la pressió dels humans sobre les zones naturals que tenen una gran biodiversitat animal, és a dir, allà on els espais naturals es transformen en terres agrícoles i es cacen i capturen animals salvatges. Als països en via de desenvolupament, més enllà dels factors culturals, sovint és la combinació d’inseguretat econòmica i baixa productivitat agrícola que condueix les poblacions rurals pobres a acollir animals salvatges o a treure’n profit com a aliment, producte comercial o agrícola. És el cas del guano de rat-penat, que s’utilitza com a fertilitzant al sud-est asiàtic.

La ramaderia (domèstica o salvatge) afavoreix la propagació i l’amplificació de la virulència dels patògens emergents, entre més raons, pel transport d’animals en llargues distàncies i l’emmagatzematge d’alta densitat d’animals en cicles de vida curts i sovint en condicions de bioseguretat limitades. A més, els criadors, que tenen riscs econòmics elevats, segueixen una lògica de minimització dels costs que pot dificultar la detecció i el control precoç de malalties emergents: els animals que presenten símptomes clínics es venen aviat. La manca de transparència en les cadenes de subministrament d’animals sovint permet la comercialització d’animals malalts, barrejats amb animals sans.

Aquests elements ajuden a entendre que les granges de visons poden haver servit d’intermediari entre rat-penats i humans en el cas del SARS-CoV-2. Aquest fenomen s’ha observat en la grip aviària, amb la introducció del virus pel contacte amb reserves d’animals salvatges asimptomàtics (palmípedes), seguida de l’amplificació de la malaltia en granges intensives de gran densitat i producció. En darrera instància, soques virals mutants que són virulentes per als animals salvatges de la reserva inicial.

L’acceptabilitat dels sistemes de vigilància de la salut també xoca amb la lògica econòmica, perquè els agricultors temen l’impacte dels anuncis de brots de malalties sobre els preus de mercat i les possibilitats d’exportació. D’una altra banda, la matança d’animals de granja, des del moment que condueix a un augment dels preus de venda, tal com s’observa a la Xina des de la matança de visons de granja a Dinamarca, augmenta paradoxalment els beneficis dels agricultors que no són supeditats a aquestes mesures de control.

A més dels factors ecològics, hi ha, per tant, factors econòmics que es troben sovint als països de renda baixa i mitjana: inseguretat econòmica del bestiar rural pobre, desenvolupament ràpid de l’explotació de la fauna salvatge i la ramaderia destinada a satisfer la demanda creixent de productes animals, i manca de transparència en els sectors agrícoles.

Cercar virus i anticossos

Per tot plegat calen estudis en una lògica integrada, en la línia que defineix One Health. Això implicaria cercar virus i anticossos en mostres recollides i emmagatzemades abans de la pandèmia de la covid-19 mitjançant diversos estudis en animals i humans; prendre mostres en granges de visons, però també d’óssos rentadors i guineus, per a la investigació i tipificació del coronavirus; i fer estudis epidemiològics basats en serologies específiques de la resposta al SARS-CoV-2 en aquestes granges, en animals i en poblacions humanes exposades i analitzar i modelar la proximitat entre rat-penats i granges de fauna salvatge entre aquestes granges i les poblacions humanes.

Calen enquestes entre els criadors d’animals de pell sobre el tractament de casos de malalties infeccioses: la resposta que ells hi donin (intent de tractament, venda selectiva d’animals malalts, etc.) pot influir en el risc d’aparició en humans. S’haurien de fer estudis relacionats amb l’organització de la indústria de la pell i els seus vincles amb els sectors d’animals i productes derivats de la natura.

Els projectes de camp estudien els riscs de l’aparició del coronavirus de la vida salvatge i el seu comerç. El projecte ZooCoV, que va començar a Cambotja en associació amb el CIRAD, l’Institut Pasteur de Cambotja i l’IRD, hauria de contribuir a prevenir la transmissió del coronavirus dels animals salvatges als humans. Esmentem també el projecte Bat-CoV a l’Àfrica.

Prevenir el risc a escala global

A una escala més global, cal prevenir els riscs d’emergències zoonòtiques i de pandèmies. La iniciativa PREZODE, anunciada en la darrera cimera One Planet, aquest mes, basarà i reforçarà la cooperació existent amb les regions del món més exposades al risc d’aparició zoonòtica. PREZODE donarà suport a la integració i enfortiment de xarxes de salut humana, animal i ambiental, en línia amb “Una Sola Salut” (One Health) que vincula la salut dels animals i la humana, per avaluar i detectar millor les amenaces d’emergència zoonòtica i desenvolupar accions de prevenció amb totes les parts interessades a protegir les persones, el planeta i els ecosistemes socioeconòmics i, d’aquesta manera, reduir el risc de pandèmia.

Els experts designats per l’OMS hauran d’explorar, en estreta col·laboració amb els seus col·legues científics xinesos, les diverses hipòtesis sobre l’origen del virus de la pandèmia covid-19: si és un virus ancestral originat per un hoste natural que no sigui el rat-penat, si és un hoste intermedi o directe de l’hoste natural a l’home, si és un virus trobat al camp i després fugit d’un laboratori, etc. I, per tant, hauran d’estudiar amb molt de detall la relació amb el possible paper del visó o uns altres animals salvatges criats per aprofitar-ne la pell.

 

Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation amb el títol “Origine du virus de la covid-19 : la piste de l’élevage des visons

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.