On som?

'No hi ha cap camí possible que no passe per fer efectiu tan ràpid com siga possible el trencament amb l’estat i amb els seus mecanismes pervertits de poder'

Vicent Partal
28.01.2018 - 02:11
Actualització: 28.01.2018 - 03:11
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’esperpèntica decisió d’ahir del Tribunal Constitucional espanyol ha mogut el tauler. De fet ha mogut les dues bandes del tauler on estem jugant des del setembre la partida política més brutal de la nostra vida. Ens l’hem de mirar amb calma, doncs, per a intentar veure de nou on som, un exercici molt arriscat quan han passat tan poques hores però que intentaré fer amb la voluntat d’ajudar a la reflexió, segurament avui més necessària que mai.

Comencem per la seua banda, perquè de fet és on les coses s’han mogut més. Ahir el Constitucional va fer un frau de llei i va portar la descomposició de l’estat uns metres més enllà. És difícil saber si el va fer volent o si el va fer sense adonar-se del que estava fent, en l’afany per intentar fugir de la trampa on el PP l’havia posat. El resultat, però, és el mateix. La seua funció constitucional ahir era només la d’admetre o no un recurs presentat pel govern espanyol —tenint en compte que el Consell d’Estat i els mateixos lletrats del Constitucional havien recomanat no admetre’l. La funció constitucional, però, no la va complir i en canvi es va creure amb el dret d’arrambar amb estrèpit els fonaments més elementals de la democràcia, alterant ni més ni menys que la base de la representació popular a través del règim parlamentari. Em diuen que a Estrasburg el president del TC va preguntar alarmat, divendres, què podia passar-los, a ells com a persones, si seguien per aquest camí. Va preguntar quin risc corrien. Qui pregunta ja respon: el corren i molt alt, a Estrasburg i a Madrid mateix. Perquè ahir van violar diverses vegades la seua pròpia constitució, per exemple adoptant mesures cautelars d’ofici, per tant sense que ningú les haja demanat, una actuació que cal recordar que està expressament prohibida en l’article 721 de la Llei d’Enjudiciament Civil i de manera implícita en l’article 24.1 de la Constitució espanyola.

Ja no vé d’aquí, és clar. Ja no vé d’aquí en un estat, l’espanyol, on ja és indiscutible que la llei no emana dels parlaments, com correspondria a una democràcia. Els tecnicismes jurídics s’acumulen sobradament davant una decisió que ha deixat perplexos juristes gens sospitosos de connivència amb l’independentisme —ahir en una piulada Joaquín Urias, un ex-lletrat del propi Constitucional va dir que els magistrat s’havien tornat, literal, ‘bojos’. I és així. El cicle polític iniciat amb la proclamació de la república el 27 d’octubre i centrat en la victòria electoral del 21D ha fet embogir el govern espanyol i la màquina de poder de l’estat que davant la perspectiva de veure el president Puigdemont retornat al seu lloc ha perdut del tot i finalment les formes. En síntesi ahir el Constitucional va canviar les regles del sistema, de fet el va ensorrar, i va decidir que si Puigdemont vol ser ratificat dimarts abans s’ha de lliurar al jutge.

On queda, amb això, la democràcia? Morta i cadàver. Al Principat el parlament ja no serveix de res i a partir d’ara votar tampoc no és ja garantia de res. Ens regeix un estatut, el que ells mateixos van retallar el 2010, que no és el que va aprovar el parlament de Catalunya per 120 vots a favor i els 15 del PP en contra —i ho dic això mirant a aquells que encara volen fer-nos creure que és un problema de percentatges. Les institucions catalanes estan segrestades per un cop d’estat que es va fer dient, però era mentida, que s’aplicava el 155. I ara, per acabar-ho de rematar, l’estat profund es mobilitza per a impedir fins i tot que la voluntat popular expressada en les urnes es puga visualitzar en el parlament. La política de fermesa nascuda del vot popular el 21D, expressada pel govern català i especialment pel president Puigdemont i sancionada al parlament amb la unitat de les forces republicanes ha aconseguit col·lapsar així les institucions de poder espanyoles. En el món occidental la legitimitat d’un estat es sustenta sobre l’acord i la aquiescència dels seus ciutadans. I això reclama que les arbitrarietats pròpies d’una dictadura o no existisquen o no siguen visibles. La revolució catalana, però, les ha tret totes a la llum i això fa el projecte espanyol per a Catalunya simplement inviable. Només és una qüestió de temps.

Temps que ho serà poc o molt depenent del que passe a l’altra banda del tauler, ací on es juguen les peces independentistes. Perquè la decisió del govern espanyol i el Tribunal Constitucional és d’aquelles que pot ser resposta de moltes maneres i que reclama molta atenció abans de moure fitxa, ja que és una oportunitat d’escac i mat.

Per una banda cal pensar què és prioritari. És prioritari investir el president Puigdemont a qualsevol preu o cal buscar fórmules alternatives que preserven la legitimitat sense bloquejar les institucions, ara que ja s’ha aconseguit descarar completament el règim i és evident què i qui obstaculitza l’exercici democràtic? I encara: cal concentrar-se primer a accelerar encara més la descomposició del contrincant o cal córrer immediatament a fer efectiva la república? O potser es poden fer les dues coses al mateix temps?

En les pròximes hores estic segur que els tres partits independentistes arribaran a acords importants sobre el que cal fer dimarts i sobre el que cal fer a partir de dimarts. Contra el que podria aparentar la decisió del Constitucional no tanca cap porta en realitat. Perquè tots sabem que la implementació de la república no depèn ja del parlament sinó que s’ha de basar en tres capes igual d’importants i que necessitem que treballen el màxim de coordinades —el govern autonòmic, el govern en l’exili de la república i a la base de tot la mobilització permanent dels dos milions. I les institucions espanyoles tenen el problema greu que ja només poden interlocutar amb una d’elles i com es va veure ahir gairebé ni això.

El que cal, per tant, és activar d’una vegada el treball conjunt de les tres capes mentre seguim fent el que s’ha fet tant bé aquests darrers mesos, que és fer descarrilar cada cop més el govern espanyol. Veurem el president Puigdemont, el govern de coalició entre Junts per Catalunya i Esquerra i la majoria parlamentària que tots dos formen amb la CUP quina proposta concreta fan. Però després del que va passar ahir crec que no li quedarà ja cap dubte a ningú en que no hi ha cap camí possible que no passe per fer efectiu tan ràpid com siga possible el trencament amb l’estat i amb els seus mecanismes pervertits de poder. I que això significa, concretament i pel que fa a dimarts, que les institucions autonòmiques cal entendre-les com un instrument i només cal fer-les servir per a dotar de contingut aquesta república catalana que avui té de capital Brussel·les.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Ignasi de
Ignasi de
28.01.2018  ·  04:23

Però manca “lautoritat civil por supuesto” que es posible d’una vegada, a dirigir l’orquestra.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
28.01.2018  ·  07:43

Sóm que volen Puigdemont a la presó, si vol anar amb Junqueres Jordis etc ja sap el que ha de fer.

A l’independentisme li telerecomano:

1 – Trobar un substitut (que només cal que vagi a Madrid a dir que volem la independència i que votarem abstenció en totes les votacions del seu parlament o en contra si ens perjica la decisió).

2 – Intentar donar un estatus als reprasaliats (cromos cremats).

3 – Governar el pais d’una vegada en mode independentista i seguir batallant més hàbilment del que s’ha fet fins ara que és el què ampliarà la base social que definitivament legitimarà el moviment a tots nivells (parlem d’un nou estat dins la EU, dins el món, no d’una llei com l’estatutaria sotmesa a un altre estat).

4 – A les entitats no ficar-se massa en decisions polítiques i judicials i bàsicament seguir activant l’independentisme (sou els millors)

Mentre es crea riquessa, llocs de treball, lleis justes, etc, i es van aclarint els casos judials..

5 – El següent referèndum per al 2018/19 hauria de preguntar “Creu vostè que Catalunya és una Nació?'” A veure quanta gent fem sortir a votar i què diuen..

I el 2020/21 eleccions una altra vegada i a veiam on sóm.. Ah! I sense càlculs estratègics de poder a Madrid, ja veurem qui hi ha per allà, els uns o els altres o els de més enllà.. Alguns bona gent, com a tot atreu..

6 – Anar pensant quin cos militar et defensarà el territori.. Des de fa 300 i pico anys es la dinastia borbònica, i no hem tingut massa problemes fins ara, però el món és ple de ximples, o sigui que cal un escut i molt potent..

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
28.01.2018  ·  08:25

Sí, sembla que hem arribat al definitiu punt d’inflexió, al caixa o faixa. El despullament de la posició, de l’oposició espanyola és ja total; l’arbitrarietat s’ha menjat la resta de façana que encara quedava, i amb el ella el darrer bri de legitimitat que pogués tenir. Estem davant de la bèstia sense a penes ja careta. És l’hora de l’acció unilateral.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
28.01.2018  ·  08:45

Totalment d’acord.

És urgent que el govern de la república amb capital a Brussel·les comenci a signar decrets per dotar-se de finançament i crear organismes que la societat civil nodrirem amb els que ofereixi a la societat civil vies per organitzar-nos i actuar a favor de la república.

És urgent que es reuneixi també el parlament de la república amb capital a Brussel·les i comenci a legislar i publicar les noves lleis al butlletí oficial de la república.

En paral·lel el govern de la república ha de nomenar administrador de l’autonomia colonial i el parlament colonial ha de ratificar com a president l’administrador nomenat pel president de la república. El parlament colonial ha de deixar de reunir-se de forma ordinària, s’ha de reunir només una vagada a l’any per ratificar l’aprovació dels pressupostos elaborats pel president de la república i aprovats pel parlament de la república.

Llavors estar tots (societat civil, ajuntaments, parlament i govern colonial, parlament i govern de la república) preparats. Alerta i a punt per aprofitar la primera crisi de’Espanya per prendre el control del territori i acabar amb la situació colonial.

Josep Estradé
Josep Estradé
28.01.2018  ·  08:47

Aquesta colla de prevaricadors del TC ja han perdut tota ètica professional. Cal portar-los als tribunals internacionals ja. I nosaltres millor renunciem a fer govern i comencem a auto-gestionar-nos. Tanquem el Parlament i proclamem la República des de l’exili. O és que volem tornar a l’any 1977 quan reclamaven “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”?. Ja es tractaria d’aixo però per aqui no hi ha camí perquè ara ja sabem on i com acaba aquest camí.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
28.01.2018  ·  08:52

D’aquí uns anys els tribunals internacionals poden posar l’estat’dictadura al seu lloc.

Però mentre.. esperem que no sigui un caos perquè aquesta bomba atòmica s’ha dirigit directa al cor de la nostra Nació.

Gemma R.
Gemma R.
28.01.2018  ·  09:11

Ostres, em disposava a escriure exactament el mateix que Jordi Estradé. Volen que deixem de reclamar màxims ( independència i República), per a tornar a mínims: ” llibertat, amnistía i Estatut d’ autonomía”. Estant disposats a carregar-se el prestigi aconseguit en aquests anys de democràcia ( fals com nosaltres com ningú sabem), però aconseguit al cap i a la fi. Crec que hi ha polítics, jutges i alts càrrecs, que estant disposats a inmolar-se professionalment parlant, ” por la unidad de España”. En aquestes condicions, el President no ha de tornar de cap de les maneres. Estem en un Estat d’ excepció, ells ja han triat i el missatge és clar: van a la guerra, i pensen acabar amb l’ enemic ( com ens definía ahir un de C’s). Ahir Jordi Galves va ser cridat a declarar per presumptes delictes d’ odi ( Galves és articulista del diari El Nacional, per qui no el conegui). No li van donar el dret de saber quins són els fets que se l’ imputen, ni qui denúncia que els ha comès). Ahir van marcar un abans i un després. El TC i tota la maquinària de l’ Estat han suprimit definitivament els drets humans a Catalunya, i a nosaltres ja no ens han deixat més sortida que defensar-los fins a les últimes conseqüències. Ja podem estar pensant en defensar, ara si, les institucions, el Parlament, i preparar-nos, perquè l’ 1 octubre ens semblarà una broma al costat del que intueixo que vindrà si no ens rendim ajenollats i demanant perdó mil vegades.

eva salas
eva salas
28.01.2018  ·  09:19

Això d’ahir té una cosa bona i és que no hem d’esperar a dimarts per veure’ls les cartes perquè ja les han ensenyades, el què ens permet fer via.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
28.01.2018  ·  09:34

Esperpent resolucio, ridícul de nacio
Algú caldria demanar comtes al PSC per el seu soport al feixisme del PP no oblidem
🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗

Albert Miret
Albert Miret
28.01.2018  ·  09:38

Quanta raó que tens Vicent. Que això se’ls en va a la merda, és un fet. Però això no ha de fer que ens relaxem, sinó que estiguem més atents i cautelosos, perquè tots sabem quina és la reacció d’una rata quan se sent acorralada. Constantment coneixem més fraus de llei i de tots els tipus, perquè no en fa només el TC, sinó que als àmbits de poder espanyols, en fa tot-hom qui vol, perquè saben que són intocables i perquè en aquest país no els cal dimitir mai. Llavors, si ho fa el govern en ple i qualsevol pinxo, perquè no ho ha de fer el Tribunal Constitucional? Ja fa temps que estan perdent els papers, l’únic canvi que es va evidenciant mentre s’acosten al final, és que ara ja ho fan sense gens de vergonya.
Que el president del TC truqui al Tribunal d’Estrasburg per saber quin risc corre fent aquest acte prevaricador i criminal contra una part del seu país (segons ells mateixos), vol dir com a mínim dues coses. Una, que són perfectament conscients que estan cometent un delicte greu. I dues, que si després de la consulta decideixen fer el que han fet, o és que els van engegar a la merda, o és que els van dir que estiguessin tranquils i que endavant, cosa que podria emmerdar al Tribunal d’Estrasburg fins a límits mai vistos.
Que s’està acabant aquest règim feixista, sembla evident, i és al mateix temps molt important, perquè veient el que passa aquí, molts europeus deixarien de fer gracietes amb els neo-feixistes de casa seva. El brètol i la seva ajudanta, en la seva immensa fatuïtat, van triar el camí del “no diàleg”, pensant que ens faríem enrere, i ara van veient (la gent del carrer ho veu molt més clar que ells mateixos), que van directes al precipici. Però atenció, perquè els seus gests i les seves decisions seran cada vegada més bèsties i menys racionals, perquè es van sentint més impotents. Per tot això, ara cal aprofitar que estan ferits de mort, per a treure’ns aquesta lepra de sobre per sempre més i construir la nostra República del coneixement i de la felicitat.

Albert Martín
Albert Martín
28.01.2018  ·  09:47

Una mica de til·la ens farà bé. Potser no hem après res dels dies d’octubre? Els dirigents que es van parar on es van parar, seran ara més agosarats? Enviarem una altra “generació” de dirigents polítics i socials a la presó? La gent que amb aquella direcció política vàrem arribar on vàrem arribar, sense direcció arribarem més lluny? La cinquena columna unionista de PP, C’s i SiU (Socialistes i Unió) ha minvat de sobte en medis informatius, barris i grans empreses i jo no m’he assabentat?

I si comptem i recomponem forces en tots els fronts (social, judicial, mediàtic…) i les utilitzem de nou coordinadament? I si estenem els CDR a la SEAT, la NISSAN, la petroquímica de Tarragona i convencem sindicats i dirigents socials dels barris amb majoria Tele5 de que tot això que defensem els interessa i els inclou?

Dos darrers consells, si em permeteu: si alguna vegada cal tornar a fer determinades coses que s’han fet, si us plau, no fer-se selfies i penjar-les a les xarxes per facilitar la tasca de la policia (pensava que ja s’havien marcit tots els lliris) i, segon, ningú passa directament de la seva opinió a la contrària: primer cal despullar-lo dels propis arguments demostrant-li que són falsos (exemple típic: “el món va cap a la unitat”; és ràpid i fàcil demostrar-li empíricament que no és així). I desprès omplir el buit.

Pep Agulló
Pep Agulló
28.01.2018  ·  09:52

Dimarts pot ser un punt d’allò que en dèiem de col·lisió. N’hi ha que ja tenen la nevera plena.

Entrant en el tema, l’editorial, una reflexió que comparteixo totalment. Sempre he pensat que calia jugar amb les 3 “legalitats”: la republicana a l’exili, la del parlament i la del carrer.
Ara ja sabem que el joc que pot tenir el govern català és nul. La justícia ja no interpreta retorçadament les seves llei, ara, després del deliri del TC, simplement dicta sentències condemnatòries sens base jurídica (primero español que juez), en la voluntat d’acabar amb Catalunya.

Ens bombardeigen amb grillons, amb penes de presó. I això no ens ha d’aturar. Que omplin les presons si s’atreveixen, que implementarem la república i omplirem el carrers.

Lamentable les declaracions d’en Tardà, dient que Puigdemont faci un pas al costat, que el que cal és tenir govern… Tot, suposo, per salvar Torrent de la implicació de la desobediència al TC. Sr Tardà vosté ho sap, això és una claudicacio davant del 155. Què es pensa que pot fer un govern quan el president ja el decideix el 155 ? La Generalitat és una diputació i no serà mai més un orgue sobirà català si no és en una república catalana. Puigdemont és la república.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Jesús Albiol
Jesús Albiol
28.01.2018  ·  09:55

ON SOM? Davant un Tribunal Inquisitorial (ras i curt).
“matemàticament” es pot representar com TC+TS+AN=TI, on TI > DEMOCRÀCIA (llibertats individuals, dret a vot, legitimitat, …).
“dogmàticament” el TI equival a la Santíssima Trinitat (o Unitat Nacional)
“humorísticament”, fa riure … per no plorar!.
PD: La Història està plena d’accions que cal fer per deslliurar-nos-en (a tot l’Estat espanyol).

Julio Montabes
Julio Montabes
28.01.2018  ·  10:01

Molt interessant la reflexió de Joan Ramon Gomà. Hem d’utilitzar les institucions autonòmiques dirigides des de Brussel·les fins que peti la ferida.

El president Puigdemont ha de valorar molt seriosament què fer i no tornar si no li donen garanties i fiables. Si el tanquen haurem perdut un actiu important.

La qüestió del TEDH cal tirar-la endavant i no fer el que acostumem els demòcrates: negligir-la per falta de confiança o escrúpols morals. Cal seure al banc dels acusats el Règim del 78 i si es possible més endavant els seus actors, des de la Lamela fins el presidents

Julio Montabes
Julio Montabes
28.01.2018  ·  10:04

(maleïts botó “Enviar” tan a prop del quadre de text)
.. El president del TC.

Ramon Alloza
Ramon Alloza
28.01.2018  ·  10:17

És una partida d’escacs d’alt nivell. Les jugades del President estan descolocant l’enemic i fent que s’equivoqui. De moment ja ha aconseguit que el TC doni plena validesa a la investidura presencial. La petició prèvia de ‘permís’ a Llarena és ridícula i, per tant, pot fer-se per aguditzar les contradiccions espanyoles o no fer-se sobre la base que Puigdemont és dipositari del mandat democràtic del poble de Catalunya i no ha de demanar cap autorització per acceptar i exercir aquest mandat. És el que ells en diuen ‘tener la objección por no puesta’ essent com és contrària a Dret.
En definitiva: estirar el màxim de la corda per a posar-los en evidència davant la comunitat internacional per després constituir -com molt bé diu en Partal- un poder català tricèfal: Presidència a l’exili, Conseller/a en Cap a l’interior i un poble mobilitzat a 100 recuperant el carrer. Encara afegiria com a quart element bastir per tot el país una xarxa d‘estructures que treballin fora dels ulls i oïdes de l’enemic. I sobretot: Màxima mobilització el dimarts envoltant el Parlament. Amb caretes de Puigdemont i tot l’entusiasme que l’ocasió mereix. La premsa de tot el món serà testimoni de la proesa dels catalans in cop més.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
28.01.2018  ·  11:10

El poder de la força (en majoria), sense raó, davant el feble (en minoria) que l’interpel·la, té dos alternatives: recuperar el seny de la dignitat i avindres parlant, o la ràbia de la impotència front un David. I la ràbia amb força i poder és perillosa. Cal estar previnguts. Tenim la raó. Vencerem.

Rafael Morera
Rafael Morera
28.01.2018  ·  11:19

Crer tenim què tenir el cap fred i amb mica amb mica, la resta caurà com la fruita madura. Molt de seny

Jaume Bosch
Jaume Bosch
28.01.2018  ·  11:26

Molt bon anàlisis. Hem de marxar el més aviat possible d’aquest desgavell.

Arri unicorn. 🦄

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
28.01.2018  ·  11:31

Gràcies Vicent. Completament d’acord amb tu sobre les tres capes. Govern de la República , govern de l’autonomia morta amb fidelitat a la república, i mobilitzacions ciutadanes permanents , els catalans demòcrates estan preparats per a qualsevol esforç i qualsevol sacrifici. Som al caire d’un gran moment, un exemple de lluita antifeixista.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
28.01.2018  ·  11:36

Només espero que ERC no faci figa a darrera hora. El que ha dit Tardà torna a ser preocupant.
I, per cert, quan tornin a dir que no és pot governar a 1300 kms de distància, que vagin amb compte, els independentistes canaris diran que com que estan a 1700 kms, se’n van.

eva salas
eva salas
28.01.2018  ·  11:36

Arri, arri!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
28.01.2018  ·  11:44

Subscric totalment el darrer paràgraf d’en Pep Agulló.

Penoses les declaracions d’en Tarda d’avui, demanant que si cal Puigdemont renunciï per així poder tenir un govern. Si parla per ERC, malament, no es comporta com un partit convençut dels seus principis.

Quin govern?
El que accepta el cop d’estat del 155?
Un govern autonomista que hauria de continuar pidolant per una part dels impostos dels catalans.?
Pràcticament és repetir la nefasta decisió de la suspensió temporal de la República. Qui tenim al davant és un consorci PP-PSOE-C’S que interpreta com a debilitat qualsevol intent de pacte o cessió.

No, no és això!
La primera reafirmació de Catalunya és voler restablir el govern foragitat pel cop d’estat del 155.

Assumpció Cantalozella
Assumpció Cantalozella
28.01.2018  ·  12:00

Interrogants :
1. A quin Tribunal internacional hem de recórrer davant l’actuació d’España envers Catalunya?
2. Cap a quin països hem de mirar per a tenir ajut exterior?
3. Què podem fer si ens inhabiliten el president?
Vicent, tens alguna resposta a aquestes preguntes? Si és que sí, t’agrairé que ens en parlis.
Jo no en tinc cap.

Ramon MORATÓ
Ramon MORATÓ
28.01.2018  ·  12:11

Esplèndid comentari Vicent. Ja els tenim. Ara toca eixamplar les bases dels dos milions amb els podem-comuns. Com va dir Jorge Vestringe ahir al FAQS, al seu últim comentari : “no nos dejeis solos… ” la seva por és que marxem i el seu projecte s’enfonsi. Per que saben que sense nosaltres no faran mai res. Els hem de convèncer que primer ens ajudin a bastir la República i encabat ja els ajudarem com a bons veïns.

jaume vall
jaume vall
28.01.2018  ·  12:22

Avui el meu comentari només té una paraula i un destinatari. Gràcies, Vicent.

Paquita Arcas
Paquita Arcas
28.01.2018  ·  12:41

No hi haurà més opció que el poble ens mobilitzem!

Josep Usó
Josep Usó
28.01.2018  ·  13:05

De tot l’editorial, hi ha un detall que em sembla revelador. Si el president del TC deman què els pot passar “com a persones” vol dir que ja temen per la seua pròpia pell. La por no només ha canviat de bàndol. Els més alts mandarins del règim putrefacte ja pensen que poden acabar, per exemple, a la presó. I que si hi van, no la podran triar. Cal serenitat i fermesa, en aquestes properes hores.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
28.01.2018  ·  13:11

Mobilització permanent, Omnium, ANC i CDR haurien de treballar conjuntament per dissenyar les mobilitzacions que han de ser efectives i contundents. No poden comptar ni amb CCOO ni amb la UGT, sí amb l’Intersindical. Som-m’hi!

eva salas
eva salas
28.01.2018  ·  13:18

Sr. Morató, no crec que ens beneficiï en res dir que “sense nosaltres no faran res” a banda que amb tota probabilitat no sigui cert. Si no li molesta que li ho digui.

Personalment no vull que els vagi malament ni tampoc tot el contrari, prou feina hi ha a mirar que no ens axafin.

O potser és que em falta capacitat per veure-hi a l’engròs, que també podria ser.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
28.01.2018  ·  13:26

Assumpció mira Ghandi i endavant.
Estava prohibit fer sal, i s’en ca anar a la mar va agafar un poal d’aigua i va fer sal. El poble darrera.
Si el poble vol, pot.

Ens volen enfonsar, doncs tenim dret a enfonsar-els a ells. Boicot ja a empreses Ñ i a les que han fugit. Som molts consumidors i amb un poder econòmic important. Fora comèdies i fora figaflors, ja està bé de fer de purs.

Arri unicorn. 🎗🎗🎗🎗

Salvador Aregall
Salvador Aregall
28.01.2018  ·  13:50

Manllevo una frase de Manuel Cuyàs: ´´la unitat d’Espanya no té preu´´, es a dir faran el que calgui i al preu que sigui que de moment no és molt alt, perquè, a hores d’ara on ja han arribat en desprestigi, poc els importa la opinió pública europea, la d’Espanya no els hi va gaire en contra, els estats europeus, o sigui la UE, tampoc i els partits polítics espanyols que haurien de revelar-se davant decisions com les d’ahir del TC (PSOE i Podemos) callen. Aquí és on som. Continuem, unitat, l’Assemblea Constituent és una bona notícia.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
28.01.2018  ·  14:17

Encantat que Madrid hagi emprès el camí cap a fer punyetes. Si dimarts, apart del que ocorri dins del Parlament, a fora la policia espanyola repeteix l’1-O, hauran comès l’error defintiu: Marca Espanya.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
28.01.2018  ·  14:49

Hi ha una idea a l’escrit que, tot i que potser ens hi hem acostumat, em sembla demolidora si la penses en fred: ‘votar ja no és garantia de res’, a l’estat espanyol ja no es garanteix que es respecti la voluntat de la majoria en unes eleccions, el fonament més elemental de tota democràcia.
És cert que ja va passar amb l’estatut, i això va provocar una reacció molt important de la societat catalana (la primera). Però el frau democràtic absolut en què s’ha convertit l’estat espanyol encara és més perceptible, més directe, més brutal, quan parlem d’unes eleccions al propi govern i al propi president. Unes eleccions guanyades de forma exemplarment democràtica, tot i les condicions i el context antidemocràtic imposats per un estat abandonat a una dinàmica repressiva sense fre.
A l’estat espanyol la voluntat de la gent té un valor nul i anul•lable per qualsevol jutge o tribunal al servei de la dictadura. Aquesta idea és brutal, devastadora, injustificable, no homologable a cap país democràtic. Deixa de convertir uns presoners i exiliats polítics en víctimes úniques, i demostra que és tota la societat i l’estat de dret que han esdevingut víctimes d’un totalitarisme grotesc, explícit, desenfrenat i indissimulable. A l’estat espanyol votar i guanyar unes eleccions no serveix per a res. Quin missatge més contundent. Quina realitat més impactant!

𝓐 𝓵’𝓮𝓼𝓽𝓪𝓽 𝓮𝓼𝓹𝓪𝓷𝔂𝓸𝓵 𝓿𝓸𝓽𝓪𝓻 𝓲 𝓰𝓾𝓪𝓷𝔂𝓪𝓻 𝓾𝓷𝓮𝓼 𝓮𝓵𝓮𝓬𝓬𝓲𝓸𝓷𝓼 𝓷𝓸 𝓼𝓮𝓻𝓿𝓮𝓲𝔁 𝓹𝓮𝓻 𝓪 𝓻𝓮𝓼.

Ferran Barrio
Ferran Barrio
28.01.2018  ·  15:16

Vull sommiar per un moment,
Es 30 de gener.
Una gran masa de gent, ciutadans lliures, que només volen que es respectin els resultats d’unes votacions. Formem una masa impenetrable de persones, envoltem el president per protegir-l’ho, per fer-li sentir de ben aprop que estem al seu costat,i per asegurar-nos tots de que la persona que hem escollit sigui on ha der ser, al parlament.
Així no caldrà que molestem a les forçes d’ordre públic (per que ens entenguem), especialment perque deuen tenir molta feina amb la seva funció de ajudar als ciutadans de bé.

Eva Fernandez
Eva Fernandez
28.01.2018  ·  17:12

Es un bon analisi de la realitat q tenim ara. Les planxes q darrerament fa govern de Ñ, denoten q estan desesperats. Són una manada d’animals cabrejats q es troben sense sortida i poden atacar.nos sense pietat o bé començar a devorar-se entre ells. Per tant millor marxar quan abans millor.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
28.01.2018  ·  17:32

Lo d’en Tardà no té recorregut: en primer lloc perque l’esgat més poc deixaria governar si li fan la farina blana i en segn lloc perque les CUP ja han dit que votaran contra qualsevol candidat que no sigui en Puigdemont (malgrat sia sense assegurar que votaran en Puigdemont)

Vicenç Mateu
Vicenç Mateu
28.01.2018  ·  17:48

On serem? Tinc les sabates a punt.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
28.01.2018  ·  18:46

Anant amb mala llet també podriem dir que som en un moment on tothom fins i tot la CUP vol investir ‘aquell traïdor’ que el 26O va estar a punt de convocar unes autonòmiques i que al final no va fer cas ni als unics possibles aliats es a dir la EU que li recomenaven una mica més de paciència..

Si convenç al jutge en menys de 48 hores que lo dels autonòmiques anava en serio potser sí que acabarà sent el President, de fet molta gent el va votar per aquesta sensetessa final.. La CUP i ERC ja veurem que diuen si pases això o JxC pot acabar governant.. (tornarienba ser uns traïdors..)

Som en un moment on tothom (patits) segueix anant a la seva bola..

Si faig fracasar el que tinc al costat a la propera potser em votaran a mi.. (Aquella idea de la conspiració esquerres dretes que ells mateixos em van fer venir al cap vist el que va passar l’última legislatura i sentides les frases finals d’uns i altres, com aquella de “potser no s’entendran algunes coses” i tal.. Aquelles coses que van passar que crec que ni jo ni ningú ni el jutge han aclarit i que molts internament deien que tampoc calia donar explicacions de res.. ells van fent.. transparència ara en tenim una mica més veient actes judicials i tal..

jordi Rovira
jordi Rovira
28.01.2018  ·  19:05

No sembla pas que per la nostra part és noti cap mena de desunió ni de trencament. Com diu molt bé en Partal, la investidura suposa posar l’estat en mode estrès. Per continuar l’estrès calen mesures com l’assemblea constituent, que haurem d’anar entenent per molt partidaris d’un o altre personatge siguem. Això no va de persones, ens hi va un país. Anem bé, n’estic del tot convençut i d’acord amb en Partal. El punt de ruptura té una alquímia a provar, i hem d’estar esperançats però amatents i molt oberts de mires. Sense por i endavant.

Jordi T.
Jordi T.
28.01.2018  ·  20:02

Estic d’acord en l’anàlisi de la seva situació i que, després de les passes que han donat (prevadicacio i anul·lació del resultat d’unes eleccions amb les seves lleis), podem estar en un punt d’escac i mat. Son mes febles ara que el passat 27O? Segurament si.
En canvi, em costa acceptar l’anàlisi sobre les opcions independentistes. Tenim mes força ara que el 27O? Si parlem de suport popular, el mateix: prop del 50% dels votants, pero no el superem. A nivell organitzatiu, operatiu i de lideratges, esta clar que tenim molta menys força.
Per tant, no els tornem a donar una justificació davant la comunitat internacional.
La pudor a putrefacció es ja insuportable, pero potser la jugada d’escac i mat, mes que per implementar la republica, potser hauria de ser per aconseguir el referèndum acordat que ens permetria aconseguir plàcidament la Republica.

Danny Norton
Danny Norton
28.01.2018  ·  20:09

Els venerables magistrats del TC estan violant Lleis d’Enjudiciament Civil i la seva mateixa Constitució. Van cegats per la passió del ‘A por ellos’ i, malgrat tota la seva llarguíssima experiència processal han perdut l’oremus. S’estan tirant trets als peus, i d’aquestes ferides ningú no els curarà. Dia arribarà en que seran jutjats (abans de morir-se) per tants atropellaments. Mentrestant, republicans, seguim fent feina!

Si ho he entès bé, en Vicent proposa implementar la república en tres capes:
* Govern exiliat a la capital provisional de Catalunya, Brusel•les.
* Govern autonòmic a Barcelona amb Conseller en Cap.
* Dos milions (i creixent) de republicans en mobilització ben conscient i permanent.

I totes les nostres institucions autonòmiques les treballarem com instruments per a anar construint les estructures d’estat… que ara sí seran de debò!

Visca la República!

Sergi Guitart
Sergi Guitart
28.01.2018  ·  20:23

jordi Rovira 28.01.2018 | 19:05 – D’acord que a nivell social no hi ha cap divisió, en tenim clars exemples, a nivell politic les declaracions i falta de reunions i selfies canten. A nivell social l’alquimia més rupturista ha perdut en % la meitat dels vots que tenia fa dos anys, s’ha quedat en 195K (només 10K més que el PPC) contra 1,9M (1980K), jo si fos ells callaria aquesta vegada, ni que sigui per respecte, i m’abstindria sense condicions, no podem tenir 19 revoltats contra l’opinio de 198 rebentant els projectes desde dins.. com molt bé dius ens hi va un pais..

Suposo que si les esquerres haguessin tingut la llista independentista més votada seria la dreta qui els faria la guitza.. dic suposo, pel que s’ha anat veient fins ara, tant de bó m’equivoqui a partir d’ara.. noves eleccions donaran un resultat calcat i posaran més de relleu divisió politica independentista si n’hi ha, aqui, allà i a la EU..

Antoni López
Antoni López
29.01.2018  ·  00:47

M’afegeixo al destil·lat de la anàlisi d’en Partal:” Votar ja no serveix per a res”.Ara sí que pren valor aquella frase de l’inefable Sr.Aznar quan deia ,més o menys,”lárguense srs. lárguense”dirigides als socialistes, quan encara anaven disfressats de socialistes. Que de cosas pasan en mi pueblo, coñe!

pep astola
pep astola
30.01.2018  ·  00:20

espero menjar-me les meves paraules, però, una vegada més, ens cagarem a les calces

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes