Núria Marín, batllessa de la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants. Imatge d'arxiu (Foto: Albert Salamé)

Núria Marín (1963) és batllessa de l’Hospitalet de Llobregat des de l’any 2008 pel PSC-PSOE i ja ha decidit que vol tornar a presentar-se. Si el maig vinent guanya, seran catorze anys governant la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants. En aquesta entrevista, Marín parla de les eleccions municipals, del pas de Celestino Corbacho, ex-batlle socialista de l’Hospitalet, a la plataforma de Ciutadans. Però Marín també és membre de l’executiva federal del PSOE. I, per tant, també parla de política espanyola i catalana. Del 155 als presoners polítics, passant per la seva relació amb el president Carles Puigdemont.

—L’anterior batlle del PSC de l’Hospitalet, Celestino Corbacho, ha anunciat que s’adheria a la plataforma de Ciutadans.
—Cadascú és molt lliure de fer allò que li sembli que ha de fer. No hi tinc res a dir.

No deu haver estat cap sorpresa. Ja teniu votants que han fet com ell.
—Passar d’un partit d’esquerres a un de dretes és una mica sorprenent. El votant és una persona que pot canviar d’opinió. Però crec que sempre hi ha una base. Uns valors. Uns ideals. La gent se sent d’esquerres. I, com a mínim fins ara, que una persona d’esquerres passi a votar, o militar, a un partit de dretes no és gaire habitual.

—Per què creieu que el PSC fa frontera amb Ciutadans? Per què hi ha gent que dubta entre PSC i Cs?
—No ho sé, fill. No he fet cap estudi sobre el tema. Jo crec que en aquesta fugida hi ha molta gent d’anada i tornada, també ho dic. Molta gent es va deixar seduir per una idea que com més temps passa més es veu que era un frau. I molta gent va tornant al projecte socialista. Pedro Sánchez ha il·lusionat molta gent i ha fet tornar molt vot que se n’havia anat, no sé si a Ciutadans, o s’havia quedat a casa, però que ara torna.

—Una pregunta que no us deu haver fet ningú: són presoners polítics?
—Són persones que són a la presó.

—El qualificatiu de ‘presoner polític’, el faríeu servir?
—No.

—N’heu visitat cap?
—No. Possiblement, si hi hagués alguna persona amb qui hagués mantingut una relació més enllà de la política, hi aniria. A títol personal. Sense cap problema. No és el cas.

—Pedro Sánchez venia a proposar un referèndum sobre un nou estatut. Torrent (ERC) va respondre que endavant amb un referèndum que permetés votar nou estatut o independència. Núria Marín s’hi sentiria còmoda?
—Jo em sentiria còmoda amb allò que políticament s’acordi. Crec que hem de mirar de superar una situació que no beneficia ningú. Que ha generat molts problemes. Personals, econòmics, social. No hi veig cap aspecte positiu. Hem d’alçar una mica la mirada. I hem de pensar en el present, en el futur, reconèixer els errors. Aquí segurament tothom ha comès més d’un error, i de dos.

—Per exemple, el PSOE, quins errors ha comès?
—El PSOE s’ha equivocat poc, en tot aquest procés. Ha mantingut una actitud d’intentar que no es trenqués la corda. Quan hi ha un conflicte, sempre hi ha els hooligans als extrems. I la posició més ponderada, d’acord i de diàleg, és la que pitjor s’entén de totes. Aquest ha estat el nostre posicionament. El del PSOE i el del PSC. I ens hem trobat molt sols.

—El PSOE sí que és en un extrem. Va votar el 155.
—No us equivoqueu. El 155…

—…també el fa el PSOE.
—El 155, qui el posa en marxa…

—…és el senat. Amb els vots del PP i els vots del PSOE.
—S’activa per una declaració d’independència. Si no hi hagués hagut una declaració unilateral d’independència, el 155 no s’hauria activat.

—Però això no és tenir el PSOE al mig. És tenir el PSOE votant el 155.
—El PSOE va estar fins al darrer segon provant d’impedir la declaració d’independència. Això era automàticament activar el 155. Us hi podeu posar com vulgueu.

—Un ocellet em va dir que teníeu bona relació amb Puigdemont.
—No cal cap ocellet. Ja us ho dic jo.

—L’heu anat a veure? Trucades? Cartes? ‘Whatsapps’?
—No. L’última vegada que ens vam veure ser el 25 o el 26 d’octubre, quan vaig ser amb ell. I el 27 ens vam intercanviar algun whatsapp. A mi m’agradaria que tot estigués normalitzat. I que ell no es trobés fora de Catalunya. Però aquí hi ha una qüestió que ja l he dita, perquè ho penso així. Vam arribar on vam arribar per la manca de nivell polític dels protagonistes. Rajoy i Puigdemont. Els interlocutors han de canviar. Rajoy ja no hi és i Puigdemont se n ha anat i tampoc no hi és. S’obre una nova etapa amb altres interlocutors, que hauran de demostrar si estan a l’altura.

—I amb Puigdemont, per què hi teníeu bona relació?
—Li vaig escriure una carta intensa quan va ser president. I em va dir que li havia agradat molt. Vindré a veure’t. Va venir de seguida. Li vaig explicar les qüestions en què la Generalitat no complia amb la ciutat. Em va dir que constava que tenia raó. Infrastructures, salut, afers socials. Vam crear una comissió mixta. I aquí va donar instruccions perquè comencéssim a treballar. Tot això ha estat positiu. Li he reconegut des del primer moment. I vaig ser molt franca: no sóc independentista, tu sí que ho ets. Aquí no ens entendrem. Però podem treballar plegats en benefici dels ciutadans de l’Hospitalet. I quan arribi el moment, si ens hem de barallar, ja ens barallarem. I això ho vam fer fins al darrer moment. Jo anava a veure’l per dir-li què pensava. Com vaig fer amb Junqueras. Per traslladar-los una realitat diferent de la que ells traslladaven. Perquè ells estaven envoltats de gent de la mateixa corda. Junqueras encara més. Segur que els teus amics són independentistes, sempre li deia.

—I a Núria Marín no li passa?
—No. Jo tinc família independentista. Amics independentistes. Veïns independentistes. I jo sóc la seva alcaldessa. Jo explicava a Junqueras que sortia al carrer i la gent se’m posava a plorar. Espantada. I recordem que els caixers automàtics es buidaven. I que hi havia comptes mirall. Això passava, i passava aquí a la meva ciutat. I jo li havia de traslladar al responsable econòmic d’aquest país.

—Vaig entrevistar una socialista. Portuguesa. Ana Gomes. Eurodiputada. I em deia: des de la independència i l’autonomia, la nova fiscal anomenada pel PSOE hauria de fer caure les peticions de pena que demanava la fiscalia nomenada pel PP. I que no es fes ni el judici.
—Sobre la qüestió de la presó, he mantingut el meu posicionament des del primer moment. Crec que aquesta mesura és desproporcionada. Però una cosa és que la situació no m’agradi, i una altra és qui l’ha provocada. I això ha estat una decisió judicial. I quan entrem en aquestes dinàmiques, després és molt complicat sortir-ne. Si demà la fiscal diu que deixa de demanar presó, no seré jo qui després… Si algú pensa que algú gaudeix del fet que siguin a la presó…

El govern del PSOE pot fer coses. Hi ha precedents. En el canvi de govern d’Aznar (PP) a Zapatero (PSOE), la fiscalia va passar de voler querellar-se amb Atutxa (PNB) a deixar de fer-ho. Un canvi de govern va implicar, lògicament, un canvi en fiscalia.
—Evidentment. Ara un canvi de govern ha fet que la sanitat torni a ser universal per a tothom. I el recurs d’anticonstitucionalitat contra la llei catalana va caure. Evidentment que un canvi de govern significa una altra sensibilitat.

—De moment no apareix. La nova fiscal del PSOE demana anys de presó. Com la del PP.
—Parlem d’un govern que és un govern. La fiscal és la fiscal. Si algú pensa que tot està teledirigit…

—Una de les imatges de l’1-O va ser Núria Marín frenant policies espanyols a l’Hospitalet. Ara hi ha jutges que comencen a citar a declarar policies per la seva actuació. Com ho valoreu?
—Sincerament, crec que judicialitzar més el conflicte no condueix a la solució. Provoques més espectacle mediàtic, principalment. Jo, l’1-O vaig intentar que aturessin l acció, i crec que ho vaig aconseguir. Ho torno a dir: tinc la consciència molt tranquil·la perquè vaig fer allò que considerava que era la meva obligació com a alcaldessa: defensar els meus ciutadans. Ara, els policies són funcionaris, i els funcionaris van rebre ordres.

—El PSC hauria de negociar els pressupostos amb el president Torra?
—El president Torra ha de decidir què vol fer. Si vol governar, dedicar-se a la salut, l educació, preocupar-se per les infrastructures, per les persones amb vulnerabilitat o si està per una altra història. No sé què pensa el president Torra. Sí que he tingut la possibilitat de rebre quatre consellers aquestes últimes dues setmanes. I també la delegada del govern i el ministre de Foment. Benvingut sigui qualsevol càrrec institucional que aporti coses positives per la ciutat. Si aquesta és la prioritat, i amb una visió social, tot està obert. No farem un govern que vol l’enfrontament. Ni la divisió.

—Optimista de cara al futur?
—Ho sóc. Parteixo que hi ha una intel·ligència col·lectiva. Crec en la gent. I en la política. I que serem capaços d’arreglar-ho. Fa un any va ser horrorós. Però ara hi confio. I més, amb Pedro Sánchez i un govern socialista que no pas amb un del PP. Jo sé que Pedro Sánchez coneix el problema a Catalunya i que té voluntat de parlar. Ell i el govern. De fet, hi ha hagut més de vint trobades entre els governs, aquestes setmanes. S’ha parlat. Hi ha un canvi. Una altra cosa és que sigui visible o discret. Parlar de diàleg està molt bé, però s’ha de fer. S’ha de construir. Jo parlo amb tothom, siguin d’un partit o d’un altre. I sóc optimista. Hem signat un conveni amb Salut, Damià Calvet s’ha compromès a continuar la construcció de les estacions a la ciutat, les vies del tren se soterraran. Tota la vida que ho volíem. Són molt bones notícies. Espero que comencin les obres el 2020.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb