19.11.2024 - 02:47
|
Actualització: 19.11.2024 - 07:46
35.000 manifestants, segons la policia, han participat a la capital de Nova Zelanda, Wellington, en la manifestació final de l’anomenat Hīkoi mō te Tiriti maori, una marxa que durant una setmana ha recorregut bona part d’aquest país de cinc milions d’habitants, per protestar per l’intent del govern de restringir els drets de la població indígena. Aquesta mobilització ha estat, amb molta diferència, la més gran en defensa dels drets dels maoris i la que ha tingut més suport de gent amb avantpassats europeus. És, de fet, la manifestació més important que es recorda a la capital.
La protesta s’ha acabat davant el parlament, on els organitzadors han lliurat als parlamentaris 300.000 signatures reclamant al govern la retirada de la llei que, sota la disfressa de la igualtat de tots els ciutadans, pretén revisar el tractat de Waitangi. Aquesta llei seria un retrocés en moltes de les conquestes que el moviment en defensa dels drets dels maoris ha aconseguit aquests darrers cinquanta anys.
El tractat de Waitangi va ser signat l’any 1840 per la corona britànica i més de cinc-cents caps maoris amb l’objectiu d’establir un estat-nació. El tractat aborda qüestions com ara els drets sobre la terra i la cultura i les relacions dels maoris amb les autoritats governants. Tot i que no és un document legal, s’han desenvolupat alguns principis del tractat que han estat inclosos en la legislació.
Del tractat, n’hi ha una versió en anglès i una altra en maori. Aquests documents presenten diferències fonamentals que n’han dificultat l’aplicació i la interpretació durant molt de temps. Per abordar aquest problema, aquests darrers cinquanta anys els legisladors, els tribunals i el Tribunal de Waitangi –una institució que investiga incompliments del tractat– han cercat el significat més ampli o l’esperit del text per definir-ne els principis, uns principis que no es consideren fixos, sinó flexibles.
En un comunicat conjunt, dijous passat, els partits de l’oposició Laboristes, Verds i Te Pāti Māori van instar el primer ministre conservador Christopher Luxon a blocar el projecte de llei, que van qualificar de “divisiu” i que “cedeix davant una facció perillosa i reaccionària”. Al parlament els diputats maoris van estripar la llei i van fer una haka de protesta, que va popularitzar immediatament el problema a tot el món.
El projecte de llei del govern de Nova Zelanda, conegut per “Projecte de llei de principis del tractat”, ha suscitat una gran controvèrsia, especialment entre les comunitats maoris. Aquesta proposta, impulsada pel ministre de Justícia, David Seymour, del partit ACT, vol reinterpretar els principis del tractat de Waitangi. L’objectiu declarat del projecte és establir claredat legislativa sobre la manera d’entendre aquests principis, que actualment guien moltes lleis i mesures polítiques de Nova Zelanda.
Els defensors del projecte de llei argumenten que és necessari per evitar que siguin els tribunals que determinin la interpretació del tractat, i que aquest procés aportarà més certitud en qüestions constitucionals importants. Per una altra banda, les comunitats maoris consideren que aquesta iniciativa els fa perillar els drets i minva els compromisos històrics establerts pel tractat.
