Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

L’arxipèlag de Nova Caledònia vota avui en un nou referèndum d’independència, després d’haver fet una primera votació el 2018 que va donar la victòria als favorables de mantenir la permanència a l’estat francès, però amb un resultat més ajustat del que es preveia en un començament.

Els partidaris de l’estat independent van assolir un 43,3% dels vots, per un 56,7% dels contraris, fet que ha reforçat aquesta segona votació, ja que els sondatges preveien fins a tres quarts dels vots per la permanència. A conseqüència d’aquest primer resultat, la campanya d’enguany s’ha tornat més tensa i polaritzada perquè el referèndum no és vist com un simple tràmit i existeix la possibilitat real que guanyi qualsevol de les dues opcions.

Fins i tot, encara que tornés a guanyar el ‘No’ en aquesta votació, els independentistes tenen l’oportunitat de forçar un tercer referèndum el 2022, tal com preveu l’acord de Nouméa del 1998 que va canalitzar per vies pacífiques l’enfrontament violent entre els partidaris de la independència, principalment canacs, el poble autòcton de l’arxipèlag, i els de romandre a l’estat francès, principalment habitants d’origen europeu o provinents de la França continental.

Els canacs, una minoria a la seva terra

Els canacs, el poble autòcton de Nova Caledònia, d’origen melanesi, representa avui dia el 39% de la població, una minoria després d’haver viscut un règim colonial i de discriminació d’ençà del 1853 fins a com a mínim els acords de pau de 1988 i 1998. Encara són majoria al nord de la Grande Terre, l’illa principal (70%), i a les illes de la Lleialtat, on són gairebé tota la població (94%). En canvi, són minoria al sud de l’illa principal (26%), on es concentra el 72% de la població total.

També hi viuen comunitats d’origen forà. Un 27% de la població té origen europeu i és el grup majoritari al sud de l’illa. Hi ha una comunitat important provinent de Wallis i Futuna, una migració econòmica dels anys seixanta i setanta que representa el 8% de la població, així com comunitats de descendents de treballadors vietnamites, indonesis o japonesos.

A grans trets, els canacs són partidaris de la independència, mentre que els europeus i la resta de comunitats s’hi oposen. No obstant això, segons un estudi sobre el referèndum d’ara fa dos anys, prop d’un 20% dels canacs van votar-hi en contra, especialment entre els sectors d’edat més avançada i amb menys estudis, que van expressar dubtes sobre quines podien ser les conseqüències econòmiques si l’arxipèlag s’independitzava de l’estat francès; i en l’altre extrem, hi va haver vora d’un 10% dels europeus que eren partidaris del ‘Sí’, principalment entre els més joves, nascuts a Nova Caledònia i amb menys vincles amb França que no pas les generacions anteriors.

Pot guanyar el ‘Sí’ a la independència?

En el referèndum d’enguany, la capacitat de mobilitzar els abstencionistes serà clau ara que el resultat és més obert, tot i que el marge és estret, ja que fa dos anys la participació va ser prou alta, del 80%. En aquest cas, no s’espera que la covid-19 hi afecti gaire, ja que la presència d’aquesta malaltia és gairebé inexistent: no hi ha cap hospitalitzat, no s’ha produït cap mort i només s’han detectat vint-i-set casos d’ençà del començament de la pandèmia.

Un canvi respecte de fa dos anys és que el Partit del Treball, independentista, i que va obtenir un 1,88% a les eleccions, ha passat de demanar l’abstenció el 2018 a fer campanya a favor del ‘Sí’. També és important quin serà el comportament polític de la comunitat de Wallis i Futuna, ja que si històricament s’han oposat de forma molt majoritària a la independència, un nou partit creat l’any passat que defensa aquesta comunitat, El Despertar Oceànic (L’EO, amb un 5,5% dels vots), es va aliar amb els independentistes al congrés i ha decidit de no recomanar cap de les dues opcions en el referèndum.

Dins la campanya unionista, en aquesta ocasió hi ha hagut una picada d’ullet del govern francès, tot i que segons els acords de pau ha de mantenir una escrupolosa neutralitat en la consulta. Enguany s’ha autoritzat els unionistes d’utilitzar els colors de la bandera francesa en cartells i circulars, un fet que ha causat malestar entre els independentistes.

El resultat és molt incert, encara que a Nova Caledònia causaria sorpresa que, en aquest referèndum, els partidaris de l’estat independent superin el 50%, encara que s’hi acostin més. Un fet a destacar és que, tot i que se n’encarreguen, d’ençà del març no s’ha publicat cap sondatge, quan ara fa dos anys se’n van publicar molts. El perquè és difícil d’explicar, tot i que s’ha assenyalat que existeix el temor, principalment entre els contraris a la independència, que els sondatges tinguessin un efecte sobre els electors, ja sigui desmobilitzant-los si la diferència és molt gran o mobilitzant-los si la diferència és ajustada. Per tant, es tem que més que estimar la participació, podrien influir-hi.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.