Nogueras respon a Batet i li retreu que actua per la “influència de la ultradreta”

La portaveu de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, ha respost a l’advertència que li ha fet la presidenta de la cambra, Meritxell Batet, en la qual li demanava de respectar “l’ordre, la cortesia i la disciplina parlamentària” després d’haver apartat Nogueras una bandera espanyola en una compareixença de premsa.

La portaveu de Junts, en una carta a la qual ha tingut accés VilaWeb, li recorda que en moltes ocasions ha fet la compareixença sense que hi hagués a la vora la bandera espanyola i assegura que la polèmica en cap cas no té a veure “ni amb el respecte als símbols, ni amb el decòrum a la cambra” sinó “amb la llibertat d’expressió” que ella “té l’obligació de defensar”.

Nogueras explica que fa més de dues setmanes va posar una denúncia davant de la policia espanyola a l’oficina del congrés espanyol per les amenaces que ha rebut. “Des d’aleshores, vostè no ha tingut gens d’interès a conèixer la nostra versió dels fets” ni tampoc s’ha interessat per les amenaces, i li retreu que “fa la sensació que cada cop li pesa més la influència de la ultradreta a l’hora de valorar la tasca de tots els diputats i diputades a la cambra”.

Nogueras afegeix que aquesta influència també s’observa en “la seva deixadesa en impulsar la constitució de les comissions d’investigació aprovades, com és el cas de la relativa a l’Operació Catalunya”. També recrimina que Batet no vetlli “pel nostre legítim dret a expressar-nos en català al faristol”.

La portaveu de Junts lamenta “profundament que només hagi tingut paraules per a la censura política i per a coartar la llibertat d’expressió d’una diputada” i que, en canvi, “no li preocupin el més mínim les amenaces de mort, sexistes, i de tota mena, rebudes els darrers dies”. Sobre la carta d’amonestació remarca que “resulta alarmant que en la seva carta no hagi mencionat ni una sola paraula de retret o de condemna davant de les citades amenaces”.

Finalment, diu que Batet coneix la situació perfectament i que “algú podria considerar que la seva missiva, encara que per passiva, pugui arribar a ser còmplice intel·lectual d’unes amenaces”. I acaba dient: “Li demano i espero que corregeixi el seu menyspreu”.