No oblide Intxaurrondo, ni aquells socialistes que se’n reien tant

La conversa d'aquells guàrdies d'Intxaurrondo és la plasmació exacta, mil·limètrica d'aquella explicació de Hannah Arendt, quan diu que els monstres poden semblar gent normal

Vicent Partal
Vicent Partal
22.02.2021 - 21:07
Actualització: 22.02.2021 - 22:07
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

No oblidaré mai la primera vegada que vaig veure, passant per la carretera, la caserna de la Guàrdia Civil espanyola al barri donostiarra d’Intxaurrondo. Era, és, un complex d’uns quants edificis, alts la majoria, fortificat i ple de llum, que de baix estant el veies com enfilat dalt un turó que naixia al marge de la carretera. Parle dels anys vuitanta, quan va arribar a haver-hi gairebé mil guàrdies, allà dins. Intxaurrondo, l’Intxaurrondo real al qual aquell monstruós centre de repressió robava també el nom, restava literalment als peus i, una volta havies passat el barri, ja apareixia Sant Sebastià, el barri d’Egia i la ribera de Loiola.

Com tothom qui es movia en els cercles polítics d’oposició a la reforma postfranquista, jo havia sentit parlar molt d’Intxaurrondo. De les tortures, dels escamots parapolicíacs, de la guerra bruta. En aquella època la violència de la policia no s’exercia al carrer i prou, com ara. També s’exercia, i era molt pitjor, dins les casernes. Sense cap mena d’escrúpol. Ja manava el PSOE, el PSOE de Felipe González i Alfonso Guerra, però per a aquells uniformats això era un detall sense importància. Emparats en aquella lluita contra ETA on tot s’hi valia, ells continuaven fent com sempre havien fet, des de la nit més fosca de la dictadura. Precisament perquè els ho deixaven fer. Els socialistes.

No recorde si va ser en aquell viatge o en un altre que una xicota, i em sap molt greu de no recordar-ne ni el nom, em va explicar que havia passat per aquella instal·lació. Parlava molt fluixet i molt a poc a poc. Recorde, per aquelles coses estranyes que té la memòria, que portava un jersei de llana de color blau, però no li sé veure la cara. No sóc capaç de recordar ni com tenia els cabells. Però sí què em va explicar, què ens va explicar a un grup de valencians amb qui jo viatjava aquella vegada. L’havien torturada allà dins, com a tants i tants bascs. Amb menys intensitat que a alguns altres, i em va impressionar molt que semblava com si hagués de demanar perdó per això. Perquè l’havien deixada estar. Em va colpir aquella seua ansietat, que el grup d’amics mirava de calmar i no podia. Deia que l’havien encaputxada quan l’enfilaren al cotxe, però que havia notat perfectament el moment en què entrava a Intxaurrondo i s’havia fet càrrec immediatament de què li passaria. Li vam dir que segurament el cotxe havia frenat a la porta d’entrada i havien fet pujar la barrera, però ella va respondre que no, que l’aire passava a ser espès de sobte. I que ho notaves.

L’altre dia, després de la manifestació en favor de Pablo Hasel a València, i després de la salvatge agressió policíaca rebuda pels manifestants, un grup de gent es va concentrar davant la comissaria de policia de Ferran el Catòlic, a València. Algú va fer circular uns vídeos que em van fer tornar a la memòria les nits en què jo mateix vaig passar fa molts anys davant aquella porta, esperant que alliberassen algun amic, algun company o simplement algun desconegut que havia estat detingut injustament. En molts països del món quan es vol aparentar un canvi polític, una de les primeres coses que es fa és moure edificis que a la gent li recorden coses dolentes, canviar-los la funció, dissimular. Però Espanya estava tan segura que podia controlar i dominar el seu procés que ni tan sols va fer res en aquest terreny. La comissaria de Ferran el Catòlic continua allà on era, onejant-hi la mateixa bandera. La comissaria de la Via Laietana de Barcelona continua allà on era, onejant-hi la mateixa bandera. La comissaria d’Intxaurrondo continua allà on era, onejant-hi la mateixa bandera…

És a partir d’aquestes imatges i d’aquesta experiència personal que em vaig encarar ahir amb l’àudio que els col·legues de Público van publicar, un àudio en què es demostra de sobres que Mikel Zabalza no va morir ofegat al riu Bidasoa, com Espanya ha pretès explicar durant decennis, sinó que va morir en una de les cases d’Intxaurrondo, pels efectes de la tortura. Dubtava a l’hora d’escoltar-lo. A mi no m’han de convèncer que Espanya tortura. Ho he vist amb els meus ulls i ho he sentit amb les meues orelles. Dels meus amics. De gent que m’estime i en la paraula de la qual crec. Jo vaig veure amb els meus ulls la panxa negra, irrecognoscible, de Gustau. I els colps al cap del Miquel. Jo vaig sentir amb les meues orelles el relat de la Dolors i el de la Maria. Gairebé em sé de memòria la història del Jordi, on li pegaven, com li pegaven. I he escoltat el relat del Martxelo, explicat serenament però sense estalviar-se detalls. O els de Núria Cadenes, Ramon Piqué i Tamara Carrasco que els vam ajuntar fa un temps en aquest impressionant acte amb subscriptors de VilaWeb perquè ens explicassen, i tant bé com ho fan, les entranyes del monstre, ells que les van haver de sofrir en tres generacions diferents.

Però finalment vaig decidir d’escoltar l’àudio. I per un moment escoltar-lo em va retornar aquella por, aquell temor per les nostres vides, si quèiem en les mans d’aquella gent. D’aquella gent decidida a imposar una visió política d’allò que havia de ser la nostra societat, sense posar cap límit moral als seus mètodes. Fins a arribar a l’assassinat, com van matar els GAL, com va matar, i l’àudio ho referma, la Guàrdia Civil.

Però de seguida m’ha sorprès fins i tot a mi l’absoluta banalització de la violència, la funcionalització asèptica de la tortura que es desprèn d’allò que diuen. Aquells guàrdies civils no lamenten haver mort una persona. No lamenten haver-la torturada. Solament lamenten haver fet malament la feina. No ploren la seua mort. Ploren que se’ls haja mort sense ser-los d’utilitat. I es preocupen si de cas perquè això podria portar-los algun problema. La conversa és la plasmació exacta, mil·limètrica d’aquella explicació de Hannah Arendt, quan diu que els monstres poden semblar gent normal. Perquè aquests dos torturadors parlen com parla la gent normal. I com si en comptes de matar una persona, sàdicament, haguessen espatllat un transistor amb un mal gest o haguessen rebentat una pilota xutant massa fort.

I mentre païa l’àudio i repassava, indignat, com l’estat espanyol fa encara avui tant com pot per ocultar fets com l’assassinat de Mikel Zabalza –i per evitar les responsabilitats penals que haurien d’acompanyar-los– per WhatsApp em va arribar un missatge de l’Andreu, un altre bon amic de fa temps, precisament recordant-me allò que havia sentit quan ell havia anat a l’aeroport del Prat a recollir la companya de Zabalza, pocs dies després d’haver-se trobat el cos mort del seu xicot al Bidasoa. I l’Andreu, entre més coses, em recordava: “Els socialistes se’n reien, de naltros, i ens expedientaven des dels seus gobiernos civiles. I també ens detenien.” Una afirmació que és la pura veritat i que crec que pot servir de resum de tot: aquells socialistes, prepotents, se’n reien, convençuts que controlarien la nostra societat per sempre més. Els socialistes deixaven torturar, deixaven matar; mataven, en la mesura que dirigien els grups d’assassins, però encara no en tenien prou i a sobre intentaven de tapar-nos la boca. De la mateixa manera que encara intenten de fer-nos callar avui.

Però hi ha una diferència enorme ara, que em fa especialment feliç. Ells tenen encara, sí, Intxaurrondo, tenen encara la Via Laietana i tenen encara Ferran el Catòlic. Hi continuen. Amb la seua bandera. Però ara ja no ens tenen a nosaltres. I quan dic que no ens tenen a nosaltres vull dir que ja no ens tenen no a aquells de nosaltres que no ens van tenir mai en realitat, sinó que ja no tenen ni tindran mai milions i milions de nosaltres. I això cal que ho assaborim en el punt just. Aquesta separació mental, aquesta llunyania ja insalvable, aquest esborrament col·lectiu  d’Espanya i d’allò que Espanya significa no és sinó el preu que paguen precisament per haver volgut resoldre els problemes polítics amb la violència. Uns problemes polítics que els socialistes haurien pogut encarrilar, si ho haguessen volgut, si haguessen tingut una mínima estatura moral, si s’haguessen comportat com uns demòcrates, ben diferent de com ho han fet. I no ho dic tan sols pels anys vuitanta i els anys noranta, també per ara mateix.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
22.02.2021  ·  22:21

Rectificar comporta, sempre, admetre que s’han comés errors. I demanar disculpes. O perdó, si s’escau. També reparar el mal que s’ha fet, si es pot. I els socialistes són espanyols com ho expressa la darrera lletra (la més important) del seu acrònim. I aquells es veu que mai rectifiquen. Com va dir-li un capità de l’exèrcit espanyol a un pagès en comprovar que estaven envaint una finca que no tocava, “el ejército español nunca retrocede. Soldados: media vuelta y adelante”. Era inevitable que, abans o després, perderen el favor de la gent. I això ja ha passat. Tothom veu el rei nu que abans només veia el xiquet. Bon vent.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
22.02.2021  ·  22:32

Enterrem la nit.
Fem futur. Fem Independència.

Ventura Mallol
Ventura Mallol
22.02.2021  ·  22:33

Espanya viu permanentment en una claveguera.
No veig cap voluntat de cambiar,ho
Només hi ha un camí.
Marxar

Albert Ventura
Albert Ventura
22.02.2021  ·  23:04

No s’amoini que aixo es aigua passada, de seguida veura com, amb la mesa de negociacio, aconseguirem la independencia, serem felicos i menjarem anissos i tot sera flors i violes i romani amb els socialistes, que han canviat molt, pero molt, els seus amiguets comunistes de pacotilla i la resta de l’esquerra espanyola que tant ens estima i a qui tant devem.

Francesc Xavier Bueno
Francesc Xavier Bueno
22.02.2021  ·  23:06

Editorial del Director Vicent Partal a Vilaweb el 02/01/2020:
“Finalment sabem què diu l’acord signat entre el PSOE i ERC, aquest acord que té la conseqüència immediata de facilitar la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. I la lectura que en faig d’entrada és que és més interessant que no esperava…
Ara, és positiu que el PSOE reconega que hi ha un problema polític i sobretot que assumesca que cal ‘superar-ne la judicialització’. I és especialment important que el PSOE deixe escrit que, ‘com qualsevol conflicte d’aquesta naturalesa, només es pot resoldre amb processos democràtics, amb el diàleg, la negociació i l’acord’. Per això faríem mal fet de no valorar d’una manera molt especial que aquesta redacció és una esmena a la totalitat d’allò que el PSOE i el PSC han fet aquests darrers anys: Iceta duent papers amb Ciutadans i el PP al Constitucional o fent crits al parlament i Sánchez anant a Brussel·les de bracet de Rajoy a vendre el 155 i la repressió.
Per això us demane que em permeteu una darrera reflexió. Ahir us explicava que un moviment independentista no reforça mai el govern del qual es vol independitzar i d’això en feia un argument per a dir que no era positiu de donar els vots a la investidura de Sánchez. Vist el text de l’acord, crec que la situació pot anar més enllà que no era previsible i que potser –només dic potser– es va obrint una possible eixida negociada a la situació. I em sembla raonable d’explorar si aquesta via pot menar a un referèndum d’autodeterminació o de validació del que es va fer el Primer d’Octubre…”
Ha ha ha ha ha.
Impressionant, quina beneiteria de ERC i acòlits (VW)
És per pixar-se de riure o plorar: Esperar res del PSOE del GAL/ CAL “…eixida bé negociada…” “raonable d’explorar…”.
Sí, sí, és molt raonable explorar eixides i bla bla bla amb el PSOE GAL/CAL, sííí, mooolt raonable.
D’això fa ara un només any, sí, només fa un any.
Meravellós.

Lluí Mor
Lluí Mor
22.02.2021  ·  23:26

Els socialistes van ser l’opi del poble, una droga que entrae per si sola, perquè et duie al costat dels bons, dels que ens havien alliberat de la dictadura i, quan l’opi s’apodera fins l’ultima de les teves cel·lules, et fa particep de la victoria i transmisor i defensor de la gesta fins a les ultimes consequencies, per això tans anys despues encarà hi ha molta gent que no han tingut la capacitat o la lucidesa per poder-se desenganxar, droga dura.

Parlo en primera persona perquè s’entengui, perquè ho he viscut en familiars directes i amics, no és el meu cas, sempre he dit, tothom que em coneix ho sap, que els socialistes és el pitjor que li ha passat a Espanya. Gràcies per la seva honestedat senyor Partal.

jaume vall
jaume vall
22.02.2021  ·  23:30

Sí , senyor director, s’agraeix que “ara ja no ens tenen a nosaltres”. Que ja hem dit, no una, ni dues, sinó moltes vegades, als carrers i a les urnes, qe volem marxar i ser lliures. Ja ho sap tothom, com tothom sap que Escòcia és una nació qe vol independitzar-se. El futur -potser- ens anirà a favor.
Però ara, de moment, per què encara costa tan de que això que ha escrit es traslladi a l’imaginari col·lectiu, de tal manera que rebenti clixés i prejudicis, dels hereus de Coscubiela, Rabell, Saura, de la Albiach, la Colau, que s’autodenominen d’esquerres i progressistes, quan actuen com de dretes i reaccionaris?
Per què? Com és que costa tan, ens costa tan a tots plegats, reivindicar que els 2,5 M de votants de l’1 /O, són revolucionaris de veritat, siguin d’ERC o de Junts, que són els que mereixen dir-se progressistes?
Que els governs catalans han aprovat lleis més esquerranes que les que aprovarà PSOE amb Podemos?
Que fins i tot és més progressista, amb fets, Merkel que Sánche?
Per què, encara, la lluita catalana contra l’autoritarisme espanyol encara no gaudeix del suport moral arreu? Què han fet bé els espanyols perquè encara massa sovint, des de fora, ens prenguin com uns “rics insolidaris”?
Com es pot capgirar aquesta situació, de tal manera que les tortures i la maldat que van escampar pel País Basc, se’ls giri en contra?

Esther Miquel
Esther Miquel
23.02.2021  ·  00:02

Quina tristesa i quina ràbia.

Quim Calvo
Quim Calvo
23.02.2021  ·  00:06

Qui pacta amb aquesta gentussa immoral, ja sigui a la Diputaciò, a Sant Cugat, a Figueres o a Madrid, es converteix en còmplice.

Josep Gualló
Josep Gualló
23.02.2021  ·  00:44

HAN PERDUT MILIONS DE PERSONES PERÒ CONSERVEN ALS FANATICS

El fanatisme es l’invent mes pervers de la historia i també un dels primers invents de la humanitat. Des de que la humanitat existeix, existeix qui vol dominar el cervell dels altres. S’han creat moltes maneres de fer-ho amb diferents graus d’èxit.

Les úniques armes per lluitar-hi son la formació i la informació. Les de l’enemic son la mentida, el dogma, la por, la tortura i la desinformació. També alguna altra que és pot anar afeixin amb el progrés de la tecnologia.

És molt trist reconèixer-ho, pero la majoria de les civilitzacions (per no dir totes) han patit aquest mal.

.

Josu Elorduy
Josu Elorduy
23.02.2021  ·  00:59

El recuerdo más soez, más obsceno de aquella miseria moral y política que era la tortura, recuerdo el posicionamiento del PCE: decían que “eran casos aislados” …
Nunca he sentido una mayor decepción por tanta bajeza moral …

Salvador Molins
Salvador Molins
23.02.2021  ·  05:29

Sempre des que estic compromés amb la llibertat de Catalunya he cregut que la meva millor manera d’ajudar la Pau al País Basc i arreu és treballar i lluitar per la Independència de Catalunya. Quan t’adones de la repressió i veus que no hi pots fer res, que són omnipotent, que empresonen, es revengen, ens sotmeten, … aleshores sé que només una cosa els fa mal i és la nostra possible independència, i que ens cal com mai Reafirmar el Mandat del 1r d’octubre, edificar l’incipient República Catalana Independent, completar la DUI del 27 d’octubre i assolir un Gran Pacte per assegurar la Llengua. Perdoneu, ho repeteixo cada dia cent cops, sóc un pesat. Disculpeu. Una altra cosa que també sempre tinc present, aquella imatge dels tancs del Pacte de Varsòvia marxant en fila índia, desitjo un dia veure marxar els espanyols.

Carme Garcia
Carme Garcia
23.02.2021  ·  05:53

No estic d’acord amb aquest ” ja no ens tenen a nosaltres”.
Cada dia hi ha més gent que els vota , perquè entre els que es creuen que són d’esquerres , i els que veuen que són igual que el PP, això sí, amb la disfressa posada , van ampliant “la base”.
A més ER esta fent costat a els socialistes blanquejant-los amb ” les esquerres “.
Caldría que i o he dit munt de vegades, que els periodistes parlessin clar, però ja se sap que aquests periodistes, també tenen les seves idiologìes i els seus interessos (subvencions), potser llavors podriem canvia la pepotencia i inmunitat amb la que actuen partits i èlits.

josep soler
josep soler
23.02.2021  ·  06:51

El partit “Nacional Socialista dels treballadors alemanys” també era socialista, però ningú en diu socialistes als Nazis. Ho trobaríem banalitzar el concepte de la ideiologia socialista. Ens hauria de fer pensar el cost que paguem quan prostituïm el sentit d’una paraula.
Quan un partit franquista de fets es va apoderar de la paraula “socialista”, el socialisme de veritat es va quedar desert a Espanya.

Com li direm al socialisme?
El mateix està passant ara amb la paraula “independentistes”. La història es repeteix

Agustí Delgado
Agustí Delgado
23.02.2021  ·  07:18

Quina baixesa moral, quina misèria, quina foscor tètrica, uns amb les seves corbates i altres amb els seus uniformes. Viuen el deliri de la seva “empresa”.

Albert Miret
Albert Miret
23.02.2021  ·  07:49

Cada vegada que veig per la televisió l’edifici que en diuen “la Moncloa”, nom que a mi m’agrada afegir-hi una “K”, em recorda un quarter de la guàrdia civil, i en lloc de què aquella imatge em resulti propera, com t’inspiren molts edificis oficials arreu d’Europa, em provoca un profund rebuig, i em crida l’atenció que un president  darrere un altre vulgui residir en aquell antre, i més, que rebi als presidents i personalitats a les portes d’aquell edifici tan identificat amb la incapacitat per imaginar res millor, i amb la repressió més espessa, més absurda. El plaer que produeix admirar feta realitat la imaginació dels arquitectes artistes, contrasta amb la vergonya de l’arquitectura inspirada amb les caixes de sabates, i producte de la bestialitat i la sordesa mental, que identifica la ignomínia d’aquesta gent que passen per la vida omplint d’odi tot l’espai cerebral que hauria d’ocupar el coneixement. Com un home de camp pot deduir quin animal usa cada cau del bosc, les persones normals podem deduir la personalitat del cau preferit per cada tipus de població. 

Pepita Carlos
Pepita Carlos
23.02.2021  ·  07:49

Quina tristesa, gràcies Sr. Pertal, per ensenyar la cara dels socialistes, per la gent que té un vena els ulls, anti democràtics en permetra les tortures i donar a la gent que ha estat dins aquest govern torturant, donant sortida econòmica com el Sr. Felipe Gonzàlez a les elèctriques.
I ara els d’ERC, donant-l’is soport.
Molta molta tristesa.

Josep Segura
Josep Segura
23.02.2021  ·  08:19

Sí, sí, Espanya és i ha estat molt dolenta, però jo encara aplaudeixo amb les orelles des d’aquell dia (deu fer un any i mig) en que un membre molt proper a la direcció d’un ERC local em va cantar la cançó: “amb els socialistes no és igual que amb el PP. Amb ells al menys es pot parlar”, seguit de la cantarella “perquè, de fet, jo ja em sentiria còmode en una Espanya federal”.
Pregunto: ha guanyat realment l’independentisme amb un 51.7% ?
Si la resposta és sí (cosa que dubto), com podria la ment col·lectiva de l’esquerranisme republicà desfer-se d’aquesta dependència emocional de l’antic torturador i actual martiritzador ?
Catalunya és un cas psiquiàtric.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
23.02.2021  ·  08:53

Tenint present el passat, ara ens toca caminar amb pas ferm cap a la República Catalana per evitar que mai més es repeteixin situacions com les viscudes. Som-hi partits independentistes?

Pep Agulló
Pep Agulló
23.02.2021  ·  08:54

INTXAURRONDO ERA UN BARRI DE SIDRERIES…

Aquells meus anys de militància dura recordo l’impacte de la tortura i l’assassinat de Mikel Zabalza. Ara, l’esgarrifós àudio del “se nos fue” d’aquelles bèsties que mentre torturaven presumien de les seves proeses, em retorna aquell malson. Kike el dorado, Felipe Bayo, Tuda “Goli”, Txema, el Casero, etc. cal destacar, però, en nom de Rodríguez Galindo imposant a sang i foc els designis de la seva Espanya negra. El libro negro de Intxaurrondo de Miatzen SARL/ Txalaparta explica totes les tortures i els crims.

L’àudio revela la fredor com torturaven, com explica l’editorial, igual que els nazis quan gasejaven milers de víctimes abans de llençar-los als crematoris.

La tortura era rutina perquè els “sociates” (no els honorem amb el nom) n’eren els garants, entre la guerra bruta i míster X dels GAL.

I després a alguns independentistes que criden ni oblit ni perdó, se’ls ha congelat la memòria. Intxaurrondo encara és una realitat i el riure dels “sociates” més dissimulat, també…

Alfons Nadal
Alfons Nadal
23.02.2021  ·  08:59

La perspectiva del temps situa cadascú al seu lloc. I com més passa, més clar és el rol d’aquest partits, sindicats, juristes… que han justificat absolutament tot (menys el que els interessava per mantenir la cadira). És massa dur entrar en el tema de tortura. Com és pot tolerar encara avui?

Miquel Palet
Miquel Palet
23.02.2021  ·  09:22

Miguel Palet.
Bon dia. Aquesta editorial d’aquesta passada nit de vostè, és crua i colpidora, potser més que mai. Si seguim per aquest camí, la nostra societat està perduda. No tant sols les nostres generacions, si no també les futures.
Cal un canvi radical en la manera de fer política i no sé pas si hi ha algú capaç de liderar-ho, ja que el PODER en majúscules (tant l’executiu com el legislatiu, que mai s’han separat), segueix en mans dels de sempre.
Mai hem tingut una judicatura independent, ni mai hem tingut una transició democràtica.
Des de l’època medieval que les monarquies castellanes han dominat les nostres terres. Directa o indirectament, però les han dominat. Han volgut esclafar la nostra cultura i fer desaparèxer la nostra llengua.
Les dues repúbliques espanyoles, van ser un miratge enmig de dictadures encara més ferotges que la dominació monàrquica.
Ara tenim una pseudo-monarquia parlamentària, en mans de les mateixes famílies que dominen la pretesa “Unidad de España” des de totes les institucions centrals de l’Estat.
Si no es fa quelcom semblant a la Revolució Francesa, o a la Revolució dels Clavells, estem abocats a la misèria com a poble.

Carles Viñals
Carles Viñals
23.02.2021  ·  09:39

Sr. Partal i estimats amics: Si en els inicis d’un conflicte és comprensible que una part dels implicats s’equivoqui en l’elecció dels seus aliats, passat un temps prudencial, cap persona raonable pot seguir creient en un error. Ha passat temps més que suficient per concloure que no és error sinó elecció conscient.

La veritat és que, per a molts i des del començament, això no ha anat mai de justícia i llibertat contra tiranía i opressió, sinó de rojigualda contra estelada, de castellà contra català, d’Espanya contra Catalunya; de PP, PSOE, C’s, Comuns i VOX contra la resta. El poder “té” a tots aquests. I, precissament perquè la resta volem justícia i llibertat “no ens tenen,” i no ens deixen altra opció que anar d’estelada contra rojigualda, de català contra castellà i de Catalunya contra Espanya.

En paraules del Sr. Gualló, una d’aquestes dues causes és defensada pel poder establert amb la mentida, el dogma, la por, la tortura i la desinformació. El fanatisme visceral, (com a la Legió), li dóna suport “con razón o sin ella.” Els mateixos mitjans que aquesta causa fa servir en la seva defensa, són els testimonis que la condemnen.

Arribats a aquest punt, no ens resta sinó acceptar la lluita i el preu que ens imposen per la vida en llibertat.

Pere Grau
Pere Grau
23.02.2021  ·  09:46

Com vaig escriure en un article a un altre lloc, igual que en el codi penal hi ha la “llibertat condicional”, a Espanya hi ha una “democràcia condicional” que és desada a l’armari en el moment que els manaires creuen que el poble no fa el que volen.
I encara que el Padritu Sánchez, digui amb tota la cara que Espanya “és una democràcia plena” la veritat és que és una democràcia plena.. de forats… Ho sabem tots i ho saben ells. I ho hauria de saber la Unió Europea, que aixeca la veu en el cas Navalny i calla en els casos dels presoners polítics catalans…

Maria Villarroya
Maria Villarroya
23.02.2021  ·  09:48

La nostra llibertat és la llibertat d’Euskal Herria
La llibertat d’Euskal Herria és la nostra llibertat

Joan Begue
Joan Begue
23.02.2021  ·  09:53

Que puc dir amb tanta gent que ha patit i ha estat víctima d’aquest mon per voler més dignitat i sortir de la foscor i la misèria moral dels “poderosos, intocables i guardians de la bona gent” que la terra els engoleixi ven fons.
La inquisició no va morir, no, el feudalisme es viu en el segle XXI malgrat ja no hi ha tanta corona visible. El Don Dinero o arregla tot tapa boques perquè no demanis menjar ni justícia.
L’informacio com a mana imposat per a liquar les quatre neurones que ens han deixat ballan al ritme de les Agències d’informació.
Sempre hem de tenir un personatge dolent a la pelicula “som demòcrates” i quan no han estat els dimonis o han estat el jueu o el musulmà, o el Rojo Mason Separatista.
No es un problema d*aquesta Espanya, no, aquest és un escenari dels de sempre. Kissinger, Elefant Blanc, La Social Democràcia i el seu besso la Democràcia Cristiana això en el nostra entorn.
Com ens tenen entretinguts amb ara si que tenim els més progues. ERC guanya i li fa botifarra al PSOE.
Però si son el mateix. Quien se mueva no sale en la foto, del famós vicepresident. I mentres tu… No sortiràs més a la foto i et faig matar per uns “terroristes a nòmina”
Prou de Jesuïtes, prou de corones i princesas, prou de banquers vampirs.
Cultura i treball i un lloc on viure la vida que de per si ja és prou rica i dura.

JOAQUIN PALOMAR
JOAQUIN PALOMAR
23.02.2021  ·  10:05

Normalment podria subscriure el pensament i les paraules d’en Vicent, i en aquest article no puc pensar-hi diferent, però si que puntualitzaria una manera de parlar dels dirigents del PSOE. No hem de dir-ne “els socialistes”, perquè els seus actes no corresponen amb la ideologia socialista, crec que hem de dir els dirigents del partit “socialista” o del PSOE, etc. Fins i tot crec que molts dels seus votants no comparteixen el pensar dels dirigents del partit.
Estem per a denunciar també els abusos i canvis de significat de les paraules, els discursos buits de contingut, les contradiccions entre discurs i fets. Cal dir-ho ben clar, el PSOE no és un partit d’esquerres ni socialista, ni tan sols democràtic si avala casos de corrupció interna, de terrorisme d’estat, de calç viva, de repressió violenta contra pensament polític, del IBEX,… El PSOE és un partit de centre-dreta,i això ajuda a situar a l’extrema dreta on li correspon.
Perdó, ja m’estava desviant de l’article d’avui, que aplaudeixo. Gràcies Vicent.

Montserrat Barbera
Montserrat Barbera
23.02.2021  ·  10:09

Repeteixen massa que Espanya és una democràcia plena.Marxem ja!!!

Gemma R.
Gemma R.
23.02.2021  ·  10:10

No només ens han perdut a nosaltres, també als nostres fills i néts, si alguna vegada ens van tenir de debò. Puc recordar quan no era independentista perquè en néixer en democràcia la meva perspectiva era petita en relació al país. L’ única àvia i tiets avis que vaig conèixer mai van parlar de la guerra, era un tema tabú. Avui sé el perquè. A pagès les humiliacions de la Guàrdia civil, els robatoris, les violacions eren a l’ ordre del dia. Va ser una guerra cruenta i no es van detindre a l’ acabar. La seva sed de venjança és infinita. I van guanyar. Mai em vaig sentir còmode dient a l’ estranger que era espanyola. Ni m’ hi sentia ni tenia cap interès en fer el treball de voler-ho ser. Sempre he estat catalana i només catalana. I lluitaré fins al final perquè Espanya es retiri del meu país i tregui les grapes de la meva terra. Catalunya és terra de gent lliure, malgrat el síndrome d’ Estocolm d’ alguns. Però poc a poc va despertant. L’ 1 Octubre va ser aquella cleca amb la mà oberta que t’ aterrissa de cop a la realitat. I un cop perds la innocència ja no la tornes a recuperar. Per això ens han perdut per sempre. No els va servir de res tot el que ens han fet tantes vegades. Seguim aquí i hem despertat altre vegada. Visca Catalunya lliure!

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
23.02.2021  ·  10:16

Buon Giorno care Amiche e cari Amici…!
❤️💜💙💚💙💜❤️

Nadie como a mi me gustaria contaros solo cosas bonitas…

La verdad es que en lo que es posible lo intento…

Pero hay cosas feas que hay que saber y no olbidar …

Es escondiendo y haciendo que la gente se olbide de su inmunda podredumbre que España ha podido en los siglos llegar hasta hoy…

Asi que no podemos permitirnos esto de cerrar los ojos sobre España, por los menos hasta cuando no llegaremos a la Independencia y mejor hasta cuando este pais, cuya gente ha sembrado el mal en todos lados, no vaya a desaparecer …

La cual cosa, podeis creerlo, no es tan difícil esperar ya que en su “cultura” de la violencia que tanto lo distingue de cualquier otro país en el mundo cierto es que está hundido en un espantoso proceso de auto destrucción.
—————————————-

Asi que os recuerdo que hoy 23 de febrero es el aniversario de la incursion golpista de Tejero en el Congreso aquel 23 de Febrero de 1981.

Una historia muy emblematica de la podredumbre de España.

El rey Juan Carlos, que fue la eminencia al mando del golpe (con toda una farsa muy característica de la falsedad que es el modo de ser de de esta España putrefacta) llegó a hacerse pasar como el salvador de la democracia.

Hay que decir que en toda la maquinacion del complot el tio salia con el nombre en codigo de “Elefante Blanco”…

Lo que no se sabia era del porqué de este nombre exótico…

Pues, se ha descubierto recientemente que el nombre le venia del hecho que “Elefante Blanco” era el nombre de un puticlub donde entonces el “emerito” se dilectaba muy a menudo a ir de putas.

Toda una historia scualida… Una como cualquier otra que sale a flote cada vez que se habla de España…

La verdad es que se necesita un estomago muy fuerte para aguantar …

Todo está podrido y todo lo que se va a mirar de España siempre sale a flote un rebuscado entramado mafioso de podredumbre criminal que da mucho asco.

A proposito de “Mafia” os quiero contar algo que a mi me toca personalmente en modo particular…

Es algo que no se conoce mucho y que pero como muchisimas porquerías que hicieron los españoles en el mundo ya seria hora que sus conocimientos fueran mucho mas divulgados.

Hablamos del Sur Italia y su dominacion por parte de los españoles a través del “Reino de las dos Sicilias”… Ante de esta dominacion el Sur Italia, tierra heredera de la “Magna Grecia” brilla por su explendor, por las artes, por ser tierra nadal de filosofos como Tomaso Campanella y Giordano Bruno…

Llegan los españoles con el “Reino de las dos Sicilias” 1816 – 1861… Cuando los Borbones se marchan sale en evidencia que han dejado en herencia:

La “Mafia” en Sicilia, la “N’ drangheta” en Calabria y la “Camorra” en Campania y a Napoles.

No me cabe ninguna duda que dejaran su espantosa contaminacion en la Unión Europea.

Se necesita que alguien escriba una obra haciendo un elenco de los espantosos destrozos que lo españoles hicieron en todos los lugares del mundo donde pusieron sus pies.

Serviria muchisimo a todos los paises del mundo que quieran relacionarse con España.

El año pasado el presidente de México, Manuel Obrador pidió a España que pidiera perdon por los masacres, las devastaciones y genocidios que hizo en Centro y Sur América… Lo que no quita que lo de Manuel Obrador se queda desgraciadamente como un caso aislado…

Se necesita un conocimiento sobre el peligro que representa España para la civilización humana totalmente exaustivo.

Josep Salart
Josep Salart
23.02.2021  ·  10:24

Per deixar de parlar d’espanya sempre més, i per fer entendre que no tením rés a veure amb aquesta gent (quan dic rés vull dir la mateixa relació que tením amb els novazelandesos) siguin els que manen, els que obeeixen, els que torturen o els que roben cada dia, siguin banquers o arbitres de futbol, NOSALTRES tením que anar a una però espanya sempre troba el traïdor, sigui en Duran i Lleida i els convergents amb el cove, siguin els sociates moderats i olímpics, siguin els nous cadells d’ERC.
O fem les coses be quan anem a votar, o cal confrontació directa.
I, si us plau, cancel.leu d’una put. vegada els comptes de les entitats bancàries que alimenten, amb els vostres diners, tot això que es critica negativament. O són o ho fem veure ¡¡

Anna Linares
Anna Linares
23.02.2021  ·  10:31

El que em costa d’entendre és que si quan neixem tots tenim el disc dur buit, com és produeix que algunes persones se’ls ompli d’odi i crueltat, que els ha passat , quines influències poden haver buidat les seves animes de humanitat i compassió i qui els hi ha posat la crueltat insensibilitat i despit, hi ha algun estudi psicològic que ho expliqui?

Aleix Gaus
Aleix Gaus
23.02.2021  ·  10:52

La historia és va repetint el famos govern que segons ells son reformistes resulta que avalen la repressió i la violéncia, i és posicionen a la banda dels jutges feixistes, ja que ells no pinten res. Aquest i altres motius tenim per desconectar de la marca ñ

Jordi Alou
Jordi Alou
23.02.2021  ·  10:59

PSE es un frau per l´esquerra. Recordem que fa anys alguns ja vàrem intuir que la O d´obrer s´havia despenjat del socialisme i continuen igual. L´estratègia ILLA amb l´afany de servir a l´Imperi Residual Castellà no els ha sortir com esperaven tot i arreplegar vots de procedència vario pinta

Mònica Vidal
Mònica Vidal
23.02.2021  ·  10:59

Avui, 23-F, el Congreso cel·lebra amb pompa i rebombori 40 anys del cop d’estat. Per no faltar ni tan sols faltarà l’emèrit online. Tots allà; espero que cap dels nostres si més no, per dignitat. Però són o seran molts els que atendran amb furor patriòtic aquella enganyifa que ara, malauradament, ens adonem que fou. I què més dona, Vicens, que fossin els socialistes o el sursumcorda qui va torturar o anihilar els dissidents. No veig que la gent que els vota en sigui conscient o, directament, capaç d’assumir la veritat. És que potser no els continuen votant? És que potser, si hi ha eleccions setembre, no els tornarem a tenir reforçats? Instal·lats en un còmode ‘anar fent’, mentre hi hagi el plat a taula què més dona si hi ha o no llibertat, democràcia, justícia o, reitero, dignitat.

Molt bonica la narració, Vicens; però ètica i estètica, de moment, no van de bracet.

Joan Ortí
Joan Ortí
23.02.2021  ·  11:01

El PSOE dels anys 80 que tolerava la tortura i el que fes falta, era el mateix PSOE que va eliminar als socialistes catalans fins a deixar pura i clarament una delegació del PSOE a Catalunya. El PSC no ha existit mai. I aquest fet ha repercutit d’una manera directa en la vida política, social i econòmica de Catalunya.
Si per un moment penséssim que en Josep Pallach no ens hagués deixat prematurament i hagués pogut tirar endavant un vertader partit socialista català, el panorama que ara estaríem parlant seria de cent diputats independentistes.
Però desgraciadament el PSOE a Madrid i Bilbao feien el que fes falta amb l’excusa de la ETA, i aprofitaven per fer “relacions amicals” amb tota la oligarquia recalcitrant del franquisme, i aquí a Catalunya, calia controlar a dins del “PSC” el nacionalisme català escapçant tots els seus caps catalanistes.
EL PSOE es va anar acostumant a tocar diner i ja sabem el que va passar, van canviar d’americana, de pis, de dona i de cotxe i a viure; el que havien dit feia uns anys enrere en el congres de Suresnes, per exemple, “Reconeixement del dret d’autodeterminació de totes les nacionalitats ibèriques”, curiosament no ho recordaven, ara tenien altres interessos.
I d’aquesta manera i dins de la famosa etapa dels quaranta anys de la transició, van establir el record de casos de corrupció mes importants en la historia d’España, prop de 150, ni han mes encara… els d’aquesta llista en diuen “casos aislados” https://www.casos-aislados.com/Caso-por-partido.php?Partido=PSOE
Per tant un partit que mai no ha tingut ni moral ni principis, que van deixar en un racó tota ideologia del que significa la paraula socialisme i que han participat directament en el consentiment de la tortura, en l’execució dels Gal, negocis d’evasió de capitals, etc, etc; no és gens estrany que en Pedro Sánchez i els seus acòlits, facin totes les ziga-zaga que facin falta per seguir fent el que han fet durant quaranta anys.
Estic convençut que els dirigents d’ERC saben perfectament la historia dels socialistes i per tant saben amb qui negocien i per tant hom pot deduir d’una manera senzilla, que en la “mesa de diàleg”, parlaran òbviament de com repartir el poder a Madrid i ha Catalunya, com repartir les cadires i de com organitzar una corrupció mes professional.
Però clar, si en una d’aquetes ziga-zaga el PSOE es desprèn de Podemos i pacte amb PP i C’s; ERC ja no te cap paper a Madrid. Això aniria be perquè ERC concentres totes les seves energies a tirar endavant el Consell de la República Catalana.

ramon Feixas
ramon Feixas
23.02.2021  ·  12:06

És un petit pas que Vilaweb ho pugui explicar sense haver d’anar, tot seguit, a declarar davant del jutge, però hi ha tantes coses encara que no poden ser dites o considerades psicòtiques, que de moment l’alegria només potser moderada. No és que hi hagi una línia entre les persones amb cultura franquista o de drets humans. La pròpia religió capitalista és molt cruel a l’hora d’impedir-ho i poder tractar la malaltia social que encara avui el franquisme va escampant i que al sacerdots capitalista no els hi va pas malament la feina de control i desactivació de la llibertat d’aquells que poden aportar una cultura al servei de la dinàmica evolutiva de l’espècie- No és estrany. La figura dels sacerdots més notoris de qualsevol religió monoteista és bastant definida. No és cap mena de sorpresa que ho siguin també les sants sacerdots líders o usurers que tenen la benedicció de tocar sacralitat a la borsa. Sempre recordo una persona que transmetia iniciativa de treball i iniciativa social que explicava d’un mosso que posava l’olla al foc i pel que fos sempre acabava bullint i anat a parar la teca al caliu i s’exclamava “res per l’olla i tot per la brasa” Què es pot aprofitar d’aquella teca caiguda a la brasa? Ben poca cosa i encara afectada. Finalment la cultura capitalista també se’l va polir ell, com és normal que passi. Si tenim sort i ganes i tots els catalans tenim prou consciència social, lliurar-se de les institucions franquista que encara necessiten ben bé un segle poder fer bugada, crec que és possible: El motor és el poble i entitats. El carburant és l’exili i el timó els polítics: però pel que al timó tots sabem que fins i tot el millor timoner pot ser malferit pels que li volen desviar i per desprestigiar-lo, davant d’un illot el volen fer passar pel dret , sense rodejar-lo perquè s’estavelli, degut a l’enveja que li tenen o a que potser no volen al ben bé allò que diuen voler. La religió capitalista en canvi té tres segles de vida. És jova forta i despitada. En ella un leader val a que 100 milions de persones i uns usurer té 100 milions de vegades més que un a persona normal. La individualitat tan consagrada té un valor proporcional a questes monstruositats. Això per llarg. L’èxode encara no ha canviat el model de terra promesa. Si no que ho demanin als palestins considerats terroristes. Els èxodes actuals marxen sense cap déu que els hi prometi res, ni que mati primogènits.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
23.02.2021  ·  12:26

Quina mania en dir socialistes al PSOE, pervertint el sentit original de la paraula socialista.!!!

Perquè porten la S? , també la portava el partit de Hitler, era Nazional-socialista, però se’ls diu directament nazis.
El PSOE és E d’espanyol, si fa no fa ve a ser com dir Nacional-Socialista.

Com diu el Sr Soler caldria trobar una paraula per a la S del PSOE. Al cap i a la fi, es comporten ideològicament com els falangistes de JA Primo de Rivera. Potser seria mes adient dir PFOE per comptes de PSOE. És Partit, és Obrer perquè el voten per inèrcia molts obrers, i és Espanyol (espanyolista en la més pura tradició franco-falangista).
Si algú troba una paraula adient per la S, benvinguda.
Però prou d’esmentar “socialistes” i “esquerra” quan es parla d’ells.
No ho són, i demostrat pels seus fets i les seves companyies, ni Felipe González, ni Alfonso Guerra, ni José Bono, ni Salvador Illa, ni Granados, ni Iceta, ni……, ni……

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
23.02.2021  ·  12:46

Sr. Partal llegir l’editorisl d’avui remou molt i no per a res de bo. Tothom que ja té una edat reviu fets del passat que amb Ñ i sent dins de Ñ no li aporten res de bo, ni positiu. Ans al contrari. Amb tot, gràcies per explicar-nos-ho; no ho hem oblidat, oerò el recordatori fa més urgent el camí de la marxa de Ñ.
Fem-lo i fem-lo ja.

Respecte al 23-F
Avui fa 40 anys i segueixen rememorant-ho com un salvament quasi màgic. Uix..

Tot i que no ho desclassificaran fins al 2030, avui molts i moltes ja sabem i en sabem massa del que succeir realment aquell 23-F. (O ho intuim).

Sí, van frenar en sec un possible avenç de veritat democràtic, per aturar-ho i anar involucionant fins a ser el que fa anys que Ñ és.
Haver de pregonar continuadament i arreu d’Europa o el món que Ñ és una democràcia ja és cridaner, ja. Però haver-li d’anar afegint que si “consolidada”, que si “plena*, que si …. demostra quin grau deu tenir (si és que hi hagués “graus” en/de democràcia).

Com que Ñ és irreformable i ni ara ni mai ens vol cap bé. Deixem-nos d’orgues i
Marxem! Trenquem amb ella i fem via cap a la República catalana.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
23.02.2021  ·  13:10

“Todo por la patria”. De sempre, llegir-ho només me se remouen els budells. De quina pàtria i de qui? Sembla tot tan cruel, que no siga possible tanta maldat “por su patria” ni la de ningú. Col·lectiva o personal. No aplaudiré ningú que s’hi avinga a formar-ne part.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
23.02.2021  ·  13:10

Intxaurrondo fou possible perquè la Constitució feixista ho permet.
Les brutals càrregues dels policies, mossos o nacionals, és fan perquè la constitució espanyola ho permet.
Hasél i els presos són a la presó perquè la Carta magna del règim ho permet.

Europa calla perquè l’Estat diu a Brussel·les que ningú a cap país pot saltar-se una constitució.
Encara que la constitució sigui feixista des del primer dia i votada dins d’un ambient franquista sense garanties ningú la vol qüestionar I AMB AQUESTA CONSTITUCIÓ NO ENS EN SORTIREM MAI.

Seguirem dins la roda d’hamster donant voltes rondinant contra Espanya segles i segles.

No tenim polítics intel·ligents.
Només Torra es va atrevir a dir que Espanya ens tracte com una nació ocupada per dret de conquesta… i el van fer callar dient que era un supremacista racista.

No anem gens bé si no som capaços de denunciar una constitució que ens sotmet com titelles a tots.
TOTS som dins de un Intxaurrondo corromput per la constitució del 78.

jordi Rovira
jordi Rovira
23.02.2021  ·  14:59

És cert, ja no ens tenen a nosaltres. A nosaltres com molts ( o com jo ) que sense ser ni votant ni militant socialista o convergent, ens delíem per fruir d’una prosperitat negada a colps de misèria moral i material en un país que fos “normal”. Ens delíem per guanyar-nos la vida. I ves que amb poc, ens haurien tingut, mansos i fidels! Tan mansos i fidels com els mateixos socialistes i convergents que feien la gara-gara al règim. I mentre, aquells “altres”, mobilitzats i conscienciats, sabedors del pa que s’hi donava, ho miraven de reüll; altres com jo mateix, queia en el parany. Miraven de reüll Inxaurrondo, Via Laitena, i la violència d’un estat assassí. De bona fe volia creure en aquella transició, i de bona fe volia creure en aquell règim, amb l’esperança que fos millor que un passat tan nostrat com negre. Però res a fer, l’estat espanyol és irreformable. I avui ens ensenya de nou el seu cul pudent. De nou, ens volen fer creure qui és violent, ensenyant culpables sempre al costat on ells no hi són. De tant blanc, l’elefant,…, se’n va de… colp d’estat!

Rosa Guallar
Rosa Guallar
23.02.2021  ·  16:03

Moltes gràcies Vicent Partal. Moltíssimes gràcies per haver escrit tot això per passar-hi llum, per a que consti de manera clara. Gràcies per escriure posant-hi l’enteniment, i el coneixement, i el sentiment, i la ràbia, i la nostra esperança, que desespera de ganes de marxar com abans millor d’Espanya.

Francesc Contreras
Francesc Contreras
23.02.2021  ·  16:36

D’acord amb tot menys amb el final. Els franquistes, siguin populars o sociates, mai faràn net del passat. No poden perque TOTS estàn enmerdats en fets delictius o suquen bons sous: policíes, polítics, jutges, militars i bisbes. I sense fer net mai hi haurà present. Omertá i impunitat. És un franquisme perpetu. Fins que es morin. Si intentes jutjar algú com el Martín Villa per fets del ’76-’78 l’estat ho bloqueja durant 10 anys. El cap de 10 anys diu que és innocent i s’ha acabat. González, Aznar, Zapatero y Rajoy recolzen Martín Villa. Més clar l’aigua.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
23.02.2021  ·  19:44

El Psoe, l’històric, es va acabar amb Rodolfo Llopis. El de Felipe i Guerra, Vera i Barrionuevo no mereix el nom de socialista. Ha fet seu des del principi el “Todo por la pàtria”, aquella entelèquia abstracta sense res a vore amb el poble a protegir. I el “Todo” té un contingut de misèria moral que espanta quan es coneix. Però hi ha molt d’ignorant, actiu o passiu, i encara els funciona bé l’invent. PP i C’s avalen Bocs. Quants dels ‘nostres’ partits, de l’esquerra o del progrés, els avalen a ells? Encara.

Jordi Nogués
Jordi Nogués
23.02.2021  ·  19:55

Si, Sr Partal, com diu Hannah Arendt, els monstres poden semblar gent normal….i jo diria que fins i tot honorables i dignes de lloança, i per això sel’s recompensa i honora….Fins quan haurem d’aguantar tanta ignominia, falsedat i baixesa moral??

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies