Autor: Oriol Cendra, tècnic de cultura.

Aquest article vol aprofundir algunes reflexions a partir de l’editorial El patrimoni cultural immaterial, un concepte de moda? del Tornaveu del passat 5 de novembre. Un editorial que ofereix propostes interessants no només perquè reivindica el patrimoni cultural immaterial (PCI d’ara endavant), sinó perquè responsabilitza les comunitats en la tasca de «generar processos sinèrgics, de col·laboració, que garanteixin la pervivència i el desenvolupament del nostre PCI». Em sembla oportú, tot subscrivint els continguts de l’editorial, exposar la necessitat que serà impossible assumir els reptes que s’hi plantegen si no es fa des de la responsabilitat i la competència. I argumentar al mateix temps que la Patum infantil o els valors participatius del món casteller són més rellevants per a la Patum o pels castells que el reconeixement de la UNESCO. Algunes reflexions:

1. De què parlem quan parlem de PCI?

a. Complexitat. Quan parlem de PCI no parlem només de productes (o objectes) culturals sinó dels processos i coneixements associats a aquests productes. La justícia de pau, la subhasta cantada de peix a Montgat o els usos tradicionals de la muntanya (per citar només tres exemples) són PCI.

b. La mateixa noció de PCI es troba sotmesa a discussió crítica i qüestionada en l’àmbit acadèmic.

c. Vegi’s el dossier El Patrimoni Immaterial a debat publicat al número 39 de la Revista d’Etnologia de Catalunya, d’obligada lectura per a tothom que tingui interès en la matèria, i el Manifest del grup Patrimoni Immaterial i Conflicte de l’ICA.

2. Responsabilitat. A Catalunya tenim un programa de recerca governamental de referència, l’Inventari del Patrimoni Etnològic, operatiu des de 1994. Es tracta d’un programa que promou la identificació, la revalorització o la gestió del patrimoni immaterial i etnològic i que, al mateix temps, orienta la recerca amb una clara voluntat de retorn a la comunitat en la qual s’origina, cosa que implica la cooperació i el treball en xarxa amb les entitats que treballen en els àmbits de la recerca i la dinamització sociocultural. No té sentit que des de l’associacionisme s’emprenguin actuacions al marge d’aquest programa de recerca aplicada ni al marge de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

a. Empoderament. Si l’associacionisme cultural vol participar en aquest debat, necessita formar-se i demostrar capacitats suficients. No tota aportació (per més benintencionada que sigui) és vàlida.

Continua llegint l’article a Tornaveu, fent clic aquí.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.