Les Nacions Unides toquen el crostó a Espanya perquè no investiga els crims del franquisme

Uns quants estaments de les Nacions Unides han mostrat preocupació per la manca d’investigació judicial a l’estat espanyol en divuit casos per crims comesos durant la dictadura franquista i la transició, que s’havien presentat a l’empara de la nova llei de memòria democràtica. Recorden que s’obstaculitza l’accés de les víctimes a un recurs efectiu i remarquen la persistència d’obstacles en la investigació malgrat la nova llei.

Ho han expressat en una comunicació oficial a Espanya signada pel relator especial de les Nacions Unides sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició; del grup de treball sobre les desaparicions forçades o involuntàries; del relator especial sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries; i de la relatora especial sobre la tortura i més tractes o penes cruels, inhumans o degradants.

“En aquest sentit, recordem que mentre l’estat espanyol no engegui investigacions sobre els crims de lesa humanitat i les greus violacions dels drets humans comesos durant el període franquista, incomplirà les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans”, diu el document.

També remarca que els casos judicials presentats continuen topant amb obstacles com ara l’amnistia del 1977, la prescripció dels delictes i una interpretació restrictiva del principi de legalitat penal: “Recordem que, si bé és important assegurar que la justícia actuï respecte al principi de legalitat penal, el dret internacional no permet d’aplicar terminis de prescripció o causes d’extinció de l’acció penal, com ara amnisties, als crims de lesa humanitat i a les greus violacions dels drets humans.”

A més, les Nacions Unides diuen que no investigar ni sancionar adequadament les greus violacions de drets humans –i que les institucions incompleixin aquestes obligacions– pot comprometre la responsabilitat de l’estat espanyol en conjunt.

Irídia i CEAQUA se’n van queixar al desembre

La comunicació s’ha presentat arran d’una queixa conjunta d’Irídia i la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina contra Crims del Franquisme (CEAQUA). Denunciaven la responsabilitat internacional d’Espanya  per la manca d’investigació judicial efectiva dels crims de lesa humanitat comesos per la dictadura franquista.

A la queixa, les entitats de defensa dels drets humans incloïen divuit casos denunciats després de l’entrada en vigor de la llei de memòria democràtica. Disset d’aquests casos s’han presentat en jutjats i tribunals espanyols i un més, en forma de denúncia, a la secció de drets humans i memòria democràtica de la fiscalia de Barcelona.

Els organismes de les Nacions Unides insten el govern espanyol a proporcionar informació detallada de les querelles i a justificar com s’ajusten als estàndards internacionals els arxivaments judicials. També li demanen d’adoptar mesures que garanteixin investigacions eficaces, independents i exhaustives per a complir les obligacions legals i oferir un recurs com cal a la víctima.

L’estat espanyol els va confirmar que els tribunals arxivaven aquestes causes aplicant la doctrina constitucional de la prescripció, la llei d’amnistia i els principis de legalitat i irretroactivitat penal. A més, reconeix que no en té dades desglossades i no justifica per què no compleix el dret internacional. A tot estirar, destaca el paper del ministeri fiscal en contra dels arxivaments.

Exigeixen que implementin les demandes de les Nacions Unides

Irídia i CEAQUA celebren el pronunciament dels organismes de les Nacions Unides i exigeixen al govern espanyol que n’implementi les peticions amb la màxima celeritat. En concret, demanen que traslladi aquesta comunicació tant als òrgans judicials com a la fiscalia i que aquest darrer òrgan ordeni una investigació exhaustiva per identificar els autors dels crims del franquisme i els faci declarar.

També exigeixen la derogació de la llei d’amnistia del 1977 i la reforma del codi penal per incloure-hi el principi de legalitat internacional i la imprescriptibilitat del delicte de tortura. I, finalment, demanen al govern espanyol que ratifiqui la convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat.