06.09.2019 - 12:48
La comissió d’investigació creada a Montserrat arran de les denúncies de casos d’abusos sexuals a menors ha fet públiques avui les conclusions. Posa de manifest que el monjo Andreu Soler, mort el 2008, va cometre diversos abusos contra menors entre el 1972 i l’any 2000, dels quals el pare abat Josep M. Soler va tenir coneixement mitjançant la mare de la víctima poc després d’haver estat elegit abat, i dotze casos més van ser denunciats recentment. També constata dos casos d’abusos a l’Escolania de Montserrat a l’entorn del 1968 per part d’un antic monjo que va deixar el monestir el 1980. L’Abadia de Montserrat reconeix tots aquests fets, i en demana perdó públicament a les víctimes. ‘Davant d’aquests casos vergonyosos d’abusos a menors comesos per membres de la nostra comunitat, demanem perdó a totes les víctimes i ens posem a la seva disposició’, afegeix el Monestir en una nota que acompanya la difusió de les conclusions de la investigació, que seran traslladades al Síndic de Greuges, a la fiscalia i als organismes competents de la Santa Seu. Anuncia també que faran un acte públic de reconeixement i de petició de perdó i es comprometen a reparar emocionalment i a fer l’acompanyament a les víctimes dels dos monjos.
Després d’haver escoltat els relats dels denunciants els membres de la comossió asseguren que el monjo Andreu Soler va ser ‘un depredador sexual i un pederasta’, i que no només no mostrava penediment sinó que la seva actitud es va agreujar amb el pas dels anys i que fins i tot va arribar a utilitzar la violència. El mateix pare abat, Josep Maria Soler, que té intenció de demanar públicament perdó a les víctimes en l’homilia d’aquest diumenge, va rebre l’any 2000 la denúncia d’una de les víctimes, va apartar al monjo Andreu Soler dels escoltes i el va enviar al Monestir del Miracle, on no tenia contacte amb menors. Ara, entrevistat per la comissió, diu que ‘actuaria de manera diferent, de forma més ferma i contundent’, en tractar-se ‘d’una xacra social molt greu’.
Des que es va constituir la comissió, el passat 24 de gener, fins al 27 de febrer, un total de dotze persones van denunciar haver estat víctimes del monjo. Vuit d’ells van accedir a ser entrevistats per un integrant de la comissió i per membres de la comunitat monàstica. Segons la comissió, el comportament del monjo Andreu Soler va empitjorar amb els anys. Era el responsable de l’agrupament escolta i les denuncies rebudes van del 1972 al 2000. Els denunciants llavors tenien entre 15 i 18 anys. ‘Va ser un depredador sexual’, diu el pare Bernat Juliol. ‘Sentir uns testimonis tan dolorosos i saber que qui ha fet el dolor és la teva comunitat no és fàcil’, explica, bo i afegint que ara el més important és haver donat a les víctimes l’oportunitat de parlar i poder-les ajudar.
En la majoria dels casos, els relats de les víctimes del monjo són molt similars: intentava un apropament cap al menor per tal de guanyar-se la seva confiança i així poder abusar sexualment d’ell. No obstant això, també es van donar situacions en les quals va utilitzar la violència, no coneixia el menor o l’acabava de conèixer. Amb els anys, ha dictaminat la comissió, l’actitud del monjo va empitjorar.
Segons la investigació, algunes víctimes van patir abusos reiterats i, en altres casos, va ser una sola vegada. També hi va haver situacions en què es va tractar d’intents d’abús, ja que el menor va tenir la reacció o l’estratègia suficient per evitar l’actuació del monjo.
En tots els casos, però, diuen des de la comissió, les conseqüències emocionals i psicològiques per al menor –ja adult–, han estat ‘inesborrables’ i, malgrat el pas dels anys, n’hi ha que encara estan greument afectats.
Un segon monjo
En paral·lel, en el si de la investigació, la comissió va rebre un informe d’uns antics escolans on parlaven de dos abusos perpetrats per un segon monjo, que té les sigles V.T.M, qui era responsable de l’escolania. Van tenir lloc entre el 1964 i el 1968. El portaveu del Monestir explica que desconeixien completament el cas. V.T.M., que encara viu, va ser entrevistat per la comissió. A diferència d’Andreu Soler, aquest sí que mostra penediment.
L’aleshores pare abat, Cassià M. Just, va actuar ‘amb celeritat i transparència’, diu la comissió. I després d’haver-se reunit amb els pares de les víctimes i amb els escolans més grans, va prendre ‘decisions concretes i definitives’ per allunyar el monjo del contacte amb menors. ‘El va enviar a l’estranger i, quan va tornar, no va tenir contacte amb menors. Als anys 80 va marxar del monestir’, explica el pare Bernat Juliol.
El cas d’Hurtado, conegut per dos pares abats
Entre els abusos comesos per Andreu Soler i VTM, entre el 1960 i el 1998, Montserrat ha tingut sis pares abats. L’actual, Josep Maria Soler, quan feia mig any que era a Montserrat, l’any 2000, ja va tenir coneixement del cas de Miguel Hurtado, el primer a denunciar públicament el monjo Andreu Soler aquest 2019. Li va explicar la mare de la víctima i, llavors, va ser quan va decidir apartar-lo dels escoltes i enviar-lo al Monestir del Miracle, on no tenia contacte amb menors.
L’actual pare abat, Josep Maria Soler, a banda d’apartar a Andreu Soler de Montserrat, va intentar ajudar a Hurtado, diu la comissió. Un canvi d’actitud del denunciant amb el Monestir, el 2016, va dur al pare abat a traslladar els fets a la Congregació per a la Doctrina Fe –encarregada dels abusos sexuals a menors per part dels clergues. Quan a principis d’aquest 2019, Miguel Hurtado va fer públic els abusos, Josep Maria Soler va enviar novament tota la documentació a la Congregació. Aquesta, però, li va dir que no podia fer res. Primer perquè ja no vivia –va morir el 2008–, i segon perquè aquest organisme només pot actuar davant clergues i Andreu Soler no ho era. Des del maig, però, la Santa Seu ha creat un nou ministeri per casos en els quals l’abusador és religiós.
Fets amagats o desconeguts
En les conclusions, la comissió assegura que no es pot concloure si els abusos produïts a Montserrat –abans de la denúncia d’Hurtado– es van amagar o simplement no es va actuar per desconeixença. Afegeixen, però, que, d’acord amb el que els hi ha dit les víctimes, hi havia la rumorologia suficient per a reunir als pares, actuar contra Andreu Soler o a apartar-lo preventivament dels menors. ‘No hi ha hagut cap conspiració per amagar els fets’, declara el pare Bernat Juliol, tot i que diu que s’ha de reconèixer que ‘si va passar, és perquè els mecanismes no van funcionar com calien’.
Les recomanacions
Després de la investigació, la comissió ha emès unes recomanacions a l’Abadia on insten a ‘la tolerància zero’. La primera és un acte públic de reconeixement i de petició de perdó, que serà aquest diumenge.
La comissió també insta a acompanyar les víctimes i, per tal d’evitar que fets com aquest es repeteixin, elaborar nous protocols i la creació de la figura de responsable permanent per a la protecció dels menors –que hauria de ser informat de qualsevol denúncia– i d’un correu electrònic on es puguin denunciar fets.
A més, conscients que el Monestir de Montserrat no només està obligat per les normes canòniques sinó també per les civils, recomanen que se sotmeti a un protocol de detecció d’abusos sexuals a menors. A banda, creuen que s’ha de confeccionar un protocol específic que s’ajusti a les seves característiques, que faciliti el canal de denúncies i l’aplicació de les normes civils i de la Carta apostòlica.
Des de l’Abadia, també elaboren un pla de protecció de menors que ‘augmentarà i millorarà els mecanismes de prevenció i detecció existents actualment’. A més, aviat, nomenaran el delegat de protecció de menors, que serà un professional extern al monestir.
