A causa d’avaries i retards continuats a les línies R15 i R16, que uneixen Barcelona amb Riba-Roja d’Ebre, Tortosa i Ulldecona respectivament, fa tres anys va aparèixer la Plataforma Trens Dignes. El propòsit era reivindicar a les institucions, Renfe i Adif, l’equiparació a la qualitat del transport ferroviari de les Terres de l’Ebre al de la resta de Catalunya. Tanmateix, la portaveu de la plataforma, Montse Castellà, assegura que des d’aleshores els retards ‘han anat a més’. El 5 d’agost van entrar en vigor uns nous horaris presentats per Renfe com una manera de superar el problema provisionalment fins que s’acabessin les obres de millora en unes quantes línies. Aleshores, la Generalitat va acceptar-ne la modificació, però després de la darrera avaria a l’R16, el conseller Josep Rull va declarar que el govern estava tip de donar la culpa a Madrid: ‘No volem ser ostatges dels errors dels altres’, va dir. La Plataforma Trens Dignes assegura que els nous horaris són una eina per a oficialitzar uns retards que continuen existint i que l’únic canvi substancial és la disminució de les devolucions que Renfe es veu obligada a efectuar.

—A qui feu responsable de la situació?
—Renfe i Adif tenen bona part de la responsabilitat, però la Generalitat té també la seva part i no la pot eludir. A nosaltres ens sorprèn molt que ara es queixin d’una mesura que ells van acordar.

—La Generalitat critica la modificació d’horaris i diu que, si no s’arriba al 90% de puntualitat, no s’acceptarà per a la resta de línies. Com valoreu el seu paper?
—La Generalitat és còmplice d’aquests horaris nous. Havien dit per activa i per passiva que no els acceptarien i que denunciarien Renfe. No solament no els ha denunciats, han acabat acceptant uns horaris que no han servit per a evitar el problema, sinó que més aviat per a agreujar-la i evitar les devolucions. Si al·leguen ignorància, caram! Haurien de saber de què va. I, si no és ignorància, encara pitjor. Si Renfe i Adif tenien aquesta gran idea, com a mínim esperes que el govern del teu país s’hi oposi, no que es posi al seu costat a la foto.

—Què li demaneu ara a la Generalitat?
—Que retirin els horaris nous perquè es demostra que no serveixen. Sabem que els retards no se solucionaran fins que no hi hagi inversions en infrastructures i que això no depèn de la Generalitat. Però, com a mínim, si tornem als horaris d’abans del 5 d’agost tindrem dret de devolucions. La Generalitat diu que si a final d’agost això continua com ara –si ells fessin servir més el tren, sabrien que serà que sí– no permetran que s’aplique a la resta de línies. Llavors què passa? Hem estat conillets d’índies? No és fàcil de canviar un horari d’un dia per l’altre. El pas ja s’ha fet i a nosaltres ens fa por que costi molt de revertir-lo.

—Les devolucions s’han reduït del 35% a l’11% de mitjana en aquests sis dies.
—I aquestes són les xifres que nosaltres estimem que s’haurien hagut de retornar, no sabem si s’han fet efectives totes. És molt poc comparat amb allò que hi havia abans.

—Més enllà del retorn als horaris anteriors per a recuperar el dret de devolució, quins mínims exigiríeu a la Generalitat, Renfe i Adif?
—L’R15 i l’R16 són les dues línies més impuntuals de Catalunya, tenen una fiabilitat del 28%. És a dir, el 72% dels nostres trens fan sempre tard. Tenim mancances en freqüències, tarifes i trens.

—Per exemple quines?
—Encara hi ha franges en què tarda dues hores o tres a passar un tren. No demanem un tracte igual que Barcelona, perquè tenim una altra densitat poblacional, però entre un tren cada cinc minuts i un cada tres hores hi ha d’haver un terme mitjà. Respecte dels trens, gràcies a les queixes s’ha fet una petita renovació de la flota, però encara és insuficient, perquè el gros dels trens que operen a les Terres de l’Ebre són excedents de rodalies modificats. S’han pensat per a fer trajectes de 30 o 40 minuts: quan ja no ofereixen servei a Barcelona o a més indrets perquè es renova la flota allà, ens els envien al sud.

—I sobre les tarifes?
—L’1 de gener vam aconseguir, per fi, que s’equiparés la nostra tarifa a la de la resta de Catalunya. Ho continuem agraint però, si ara comparem el preu i el servei, tot i la rebaixa la relació qualitat-preu encara és injusta.

—Quina inversió prioritzeu?
—La clau de volta del problema de l’R16 és que entre Vandellòs i Vila-seca hi ha trenta quilòmetres de via única i això ocasiona un coll d’ampolla increïble. Hi passen des d’Euromeds fins als nostres regionals. Fa anys que l’obra hauria de ser acabada. Cada vegada que la ministra Pastor obre la boca, s’allarga el temps d’inauguració i ara es parla de la primavera de l’any que ve. Nosaltres hem visitat les obres i és molt avançat, però absolutament abandonat, ningú no hi treballa.

—Forma part de les obres de millora a què és subjecta la modificació horària. I sobre el paper s’acaben al maig.
—En principi Adif i la conselleria diuen que s’acaben el maig del 2017, però havien d’acabar-se el maig del 2015. Ja veurem, l’una cosa són els fets i l’altra, les paraules.

—A què atribuïu aquesta inoperància?
—Falta de voluntat política d’Adif i Fomento. El conseller Rull i el secretari general Font diuen que han acceptat els nous horaris a canvi que ens arreglessin l’avaria de Mont-Roig i s’acabés la doble via de Vandellòs a Vila-seca. Però una inversió que fa tant de temps que s’espera no te la poden colar com a moneda de canvi perquè acceptis més retards. Això ja va passar amb l’aigua: del 2000 al 2004 ens deien que ens cobririen d’or a canvi de vendre l’aigua i nosaltres dèiem que, si les Terres de l’Ebre necessitaven un hospital nou o una carretera decent, s’havia de fer perquè érem ciutadans catalans que pagàvem els nostres impostos, no a canvi de vendre l’aigua.

—Amb la secretaria o amb la conselleria de Territori us heu pogut reunir i parlar-ne més enllà dels comunicats oficials?
—No diré que mantenim una relació fluida, però sí cordial. Ens vam reunir amb Santi Vila, des que Rull va assumir la cartera hem tingut tres trobades més o menys informals i amb Ricard Font tres més. Sabem que en els avenços hi ha una part de responsabilitat positiva de la Generalitat, que ha anat escoltant, encara que fos tard i malament, les demandes del territori. Però venim de greuges tan grans que ara qualsevol pegat sembla poc. Seria molt bo que un dia les plataformes ens poguéssim jubilar, recuperar les nostres vides, el nostre temps i els nostres diners i que els polítics fessin com els pertoca, que per això els hem triat.

—A les Terres de l’Ebre us sentiu tractats com a ‘conillets d’índies’ pel govern?
—Vivim els maldecaps com qualsevol altra zona en sanitat, ensenyament, l’IVA cultural… però tan sols en aquest territori hi ha un maltractament sistemàtic i continuat dels governs d’Espanya i Catalunya. Ja no els demanem que pugin al carro, l’han d’estirar. Aquí tenim la plataforma en defensa de l’Ebre, la plataforma en defensa dels trens dignes, la plataforma en defensa de l’energia neta, la plataforma en defensa de les terres del Sènia. Actuem en defensa pròpia. Mira on són les nuclears a Catalunya, mira a quants llocs han intentat fer transvasaments o mira a quants llocs han intentat colar uns horaris injustos. No és que ens queixem de tot, és que ens ataquen pertot arreu.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb