Mònica Usart està molt contenta. La meteoròloga de RAC1 i 8TV no s’esperava la bona acollida que ha tingut el seu nou llibre, Només seran quatre gotes. Ja forma part de les llistes de llibres més venuts i, en només quinze dies, ja se n’han fet quatre edicions. Després d’haver escrit dos contes per a nens, ara ha fet el pas al món dels adults amb aquest volum farcit de secrets i curiositats entorn de la meteorologia i la climatologia. Amb un llenguatge planer i amb un toc d’humor, Usart vol aconseguir que tothom qui ho vulgui es converteixi en un autèntic expert. Però també confessa que el llibre li ha servit per a fer-se conèixer. Apassionada de la seva professió, en reivindica les llums però també les ombres. I apunta que darrere molts pronòstics hi ha el patiment dels meteoròlegs per a descobrir si l’han encertat o no.

En aquest país el temps és un tema recurrent. Tothom s’atreveix a opinar-ne i fins i tot a criticar els meteoròlegs.
—Sí, a part d’intentar fer bé la nostra feina, hem de lluitar contra les crítiques. I més ara que, gràcies a les xarxes socials, tothom es pot posar en contacte amb nosaltres per mitjà de tants canals. Però hi ha una cosa que ens hem de ficar al cap: sempre ens critiquen als meteoròlegs, però realment són els models meteorològics els que no l’encerten. Nosaltres som una via de comunicació entre els models meteorològics i els usuaris. Acabem transmetent una informació que de vegades és encertada i de vegades no tant.

Precisament aquest és un dels punts de què tracta el llibre que acabeu de publicar, Només seran quatre gotes.
—Sí, hi ha un apartat dedicat a això i com s’ha anat afinant els pronòstics al llarg dels anys. Realment, si partim d’anys enrere, quan no hi havia cap d’aquestes eines, veurem com hem anat millorant. Podem assegurar que s’ha evolucionat moltíssim. Però encara s’ha d’avançar, perquè els dies que rebem tantes crítiques, realment és perquè alguna cosa ha fallat. Hem de continuar treballant per aconseguir més bons pronòstics.

Amb aquest llibre mireu d’acostar la meteorologia a la gent.
—La intenció és que tothom tingui una mica de coneixement de quin és el procés previ que fa un meteoròleg abans d’un pronòstic.

Com definiríeu el llibre?
—És un llibre pensat per a tots els públics, no tant per a experts. És ple de curiositats i preguntes que a tots ens han passat pel cap tot mirant el cel o escoltant un meteoròleg. A mi m’agrada molt explicar les coses. Quan algú em fa preguntes, sempre li responc amb tots els arguments que sé. Per això, en el curs dels anys, m’he anat adonant quins són els temes que interessen més. Ara he mirat d’aplegar-los en aquest llibre, posant especial èmfasi en les dades curioses.

Parlant de dades curioses… N’hi ha hagut una que m’ha sobtat: a Londres no hi plou més que a Barcelona, encara que ens pensem que sí.
—Quan s’acaba l’any, la quantitat mitjana de pluja a Londres és més o menys la mateixa que a Barcelona, uns sis-cents litres per metre quadrat. Però passa que hi plou d’una manera diferent. Allà ho fa d’una manera més continuada, més constant i sense tanta intensitat. Aquí és a la inversa. Tenim l’exemple perfecte en el divendres de la setmana passada. Aquell dia van arribar a caure 115 litres per metre quadrat, una sisena part del que cau a Barcelona en un any. Això a Londres t’ho trobés repartit durant un parell de mesos.

Al llibre també hi ha un retrat de com és un dia amb la Mònica Usart…
—Explico com és al meu dia quan faig un pronòstic de pluja. Aquest text m’ha servit per a despullar-me una mica. Hi mostro el patiment del meteoròleg. I com per nosaltres la meteorologia no és només una feina. Al final sempre ens emportem aquest patiment a casa. Ser meteoròloga és un estil de vida.

Quan feu un pronòstic patiu per saber si l’encertareu?
—Normalment, no, perquè veus les situacions clares, però hi ha vegades que és més complicat i patim moltíssim. Per fer els nostres pronòstics acostumen a consultar més d’un model meteorològic. Però hi ha dies que la previsió és més complicada i cap dels models no et marca igual. En aquests casos has d’acabar confiant en la teva experiència per decantar-te cap a un pronòstic. Aquests dies és quan patim més. Ens passem tota l’estona enganxats al radar veient què passa. Quan el temps incert cau en un dia important per a certa població encara augmenta més el nostre patiment. Però el 95% dels casos anem tranquils.

I la gent no para de recordar aquest pronòstic…
—És constant. Començant pels companys de feina, que només d’entrar ja veus que et miren de reüll. Però, és clar, hi ha diverses actituds, des dels que t’ho fan amb certa conya i que a les sis del matí ja et recorden que no plou quan encara queda tot al dia, fins als que s’enfaden i es molesten. Quan es troben afectats encara és pitjor. Durant el dia et vas trobant de tot. D’ençà que em dedico a això, la meva vida ha canviat. Ara la major part de converses que tinc tenen relació amb el temps.

La gent també us acaba culpant del que passa…
—I aquí hi ha aquell punt en què miro de fer entendre a la gent que no en som nosaltres, els responsables del temps. Tot i que moltes vegades ens hi acabem sentint malgrat que sabem que no és veritat. Però si no encerto el pronòstic, m’acabo sentint culpable. El llibre també ha servit per a fer teràpia. Per a explicar a la gent que no es culpa nostra i realment són els models meteorològics que de vegades no l’acaben encertant. Només cal veure que moltes vegades tots fem la mateixa previsió i no es compleix. Jo al matí no truco als meus companys dels altres mitjans per posar-nos d’acord i moltes vegades acabem coincidint. Aquí es veu que l’error no ha estat culpa de la persona, sinó d’allò que hem consultat.

Aquests últims anys us ha sortit un competidor: les aplicacions de mòbil. Al llibre no en parleu gaire bé…
—Les aplicacions de mòbil només fan servir un model meteorològic, mentre que nosaltres en mirem uns quants abans de fer la previsió. Les aplicacions agafen un model i et diuen el símbol que et toca al lloc que li dius. Els meteoròlegs, si en un model de pluja hi veiem que pot ploure al Baix Llobregat però al Barcelonès no, diem que hi ha previsió de pluja en tots dos llocs. En canvi, el mòbil et dirà que farà núvol i, per tant, no agafaràs el paraigua. En definitiva, el meteoròleg té la capacitat d’interpretar i saber que els models no es poden agafar el peu de lletra. Aquesta part d’interpretació, les aplicacions no la tenen. Per sort, perquè si no ja no tindríem feina.

I la meteorologia popular, us la creieu?
—Hi ha una part de la meteorologia popular que és molt útil perquè ha sortit de l’observació. Abans no hi havia les eines que utilitzem avui dia, i llavors la gent, sobretot al camp, miraven el cel i, a partir de l’experiència, en treien conclusions. Per exemple: quan el cel es torna vermell, l’endemà o plou o fa vent. I això en definitiva és la base de la nostra feina. Nosaltres també fem això: mirem com està l’atmosfera i, gràcies a uns models matemàtics, preveiem què passarà en un futur.

Llavors allò que diu la meteorologia popular és veritat?
—Hi ha coses que sí. N’hi ha que es basen en una teoria molt certa que és quan augmenta la humitat hi ha més probabilitat de núvols i pluja. Aquests pronòstics populars acaben coincidint amb la meteorologia que fem nosaltres. Però hi ha coses com la Candelera o la marmota, que, malgrat que mou molta gent, no tenen cap base científica. És més aviat una festa.

Podríeu donar un exemple d’aquesta meteorologia popular real?
—Sí, per exemple el frare del temps. Té una base científica. Reconec que de vegades hi faig una ullada, quan hi ha un pronòstic complicat. M’agrada mirar si coincidim. Quan coincidim és perfecte, perquè llavors segur que he encertat la previsió (riu).

Al final del llibre hi ha unes petites sorpreses. Recomaneu films i llibres relacionats amb la meteorologia.
—He de confessar que sí sóc meteoròloga és per culpa de la pel·lícula Twister. Quan vaig veure aquell film vaig decidir que volia ser Helen Hunt. Després vaig tocar de peus a terra i com que no tenim tornados vaig decidir de dedicar-me a fer pronòstics del temps. Té més sortida. M’agrada molt mirar pel·lícules, i encara que la part científica no estigui gaire resolta m’hi enganxo. En aquest cas he volgut fer una llista en què valoro si els fenòmens meteorològics que passen són possibles a la vida real.

Però aquest no és pas el primer llibre que heu fet. Ja n’havíeu escrit dos d’infantils.
—Si ja havia publicat Mirant el cel i Mirant els núvols amb la Galera. Eren pensats per a un públic més infantil. Ara amb aquest últim hem fet el salt al món adult, tot utilitzant un vocabulari una mica més tècnic.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb