TEMA DEL DIA

Transversal. La denúncia de la repressió i el suport als presos polítics han anat creixent aquests últims mesos a Catalunya Nord. La mobilització ha transcendit els cercles habituals del catalanisme, ha passat a ser més transversal políticament i ha inclòs també algunes institucions rellevants. Les organitzacions cíviques i polítiques que encapçalaven la reivindicació fins ara han continuat mobilitzant-se, però han vist com s’hi afegien dirigents de partits polítics estatals, com els socialistes, els comunistes i del partit governant en aquests moments, La República en marxa, d’Emmanuel Macron. Partits que no han deixat d’abraçar el jacobinisme tradicional, però que tenen algun dirigent a Catalunya Nord que s’ha sortit del guió habitual fins ara.

L’últim exemple l’hem vist aquesta mateixa setmana, amb la pregunta que ha presentat la diputada Laurent Gayte al ministre d’Afers Estrangers francès, Jean-Yves LeDrian, criticant ‘el silenci escruixidor’ del govern francès sobre aquests fets i proposant que França faci de mediadora entre Catalunya i Espanya. Una de les coses més interessants de la pregunta de la diputada del partit de Macron és que remarcava que el referèndum no era autoritzat però que es va fer sense violència, desmentint el relat que fa de l’1-O la justícia i el govern espanyols.

Uns dies abans, la presidenta del Consell del Departament dels Pirineus Orientals, la socialista Hermeline Malherbe, havia fet una crida als càrrecs electes nord-catalans a mobilitzar-se per la democràcia al sud de Catalunya. Molt crítica amb l’orientació que ha pres el conflicte, la socialista va fer-los una apel·lació oficial a ‘unir i oferir la seva força’ per exigir la fi de la ‘violència policíaca’, l’alliberament dels dirigents polítics empresonats i exiliats i la represa del diàleg entre Madrid i Barcelona. Pocs dies després, a la façana del departament, hi havia una pancarta amb el lema ‘Pel respecte de les llibertats i els drets fonamentals’ escrit en català i en francès. Envoltant la pancarta, dos llaços grocs, un a cada cantó. Aquest edifici cèntric, vora el Castellet, és al costat de la Prefectura, la representació de l’estat francès a Catalunya Nord. Una pancarta que no hi és pas, a moltes seus d’institucions catalanes del sud.

Però on el contrast és més notable és entre els partits nord-catalans i els del sud, especialment entre els socialistes. Mentre que a Catalunya Nord denuncien la repressió, demanen la llibertat dels empresonats i participen en concentracions al carrer, com la del passat 21 d’abril a Perpinyà, els del sud avalen el 155, s’inhibeixen dels seus companys d’escó empresonats o exiliats i les manifestacions on van no són per demanar-ne la llibertat sinó per aplaudir-ne l’empresonament i reivindicar la unitat d’Espanya. Tot i que hi ha batlles i regidors del PSC que no comparteixen aquesta línia, de moment la direcció no passa de demanar diàleg i de reunir-se sempre ‘en privat’ –vol dir sense premsa– amb els familiars d’algun pres, no tots. Fins i tot, hi ha socialistes de fora de Catalunya Nord, com la presidenta de la regió d’Occitània, Carole Delgà, que s’han solidaritzat amb Catalunya. En un piulet recent, Delgà expressava el suport ‘a la mobilització dels electes dels Pirineus Orientals en la defensa de les llibertats fonamentals i de la llibertat d’expressió a Catalunya’. Un llenguatge que està a anys llum del que utilitza el PSC per referir-se a la situació política catalana.

En el cas del partit de Macron a Catalunya Nord, la situació és diferent perquè no té un soci oficial al sud, tot i que es defineix com a liberal, una etiqueta que es diputen, des de posicions molt diferents, el PDECat i Ciutadans. En tot cas, a Perpinyà no és pas una força catalanista i, malgrat això, és capaç de denunciar la vulneració de drets i la persecució dels dirigents independentistes. En canvi, a París, el govern de Macron sempre ha tancat files amb Mariano Rajoy i ha avalat la seva política respecte de Catalunya, sense cap mena de fissura.

A Catalunya Nord, la mobilització continua creixent i a la majoria dels municipis, independentment de qui governi, ja s’ha aprovat una moció de suport als presos polítics i a favor de la llibertat d’expressió.

MÉS QÜESTIONS

Montoro tanca la porta a finançar el transport metropolità de València. Cop de porta del Ministeri d’Hisenda espanyol a incloure en el pressupost el finançament del transport metropolità de València amb una subvenció de 38 milions d’euros, una reivindicació que no fa el govern de Ximo Puig i prou sinó també la majoria de batlles metropolitans. La resposta del ministeri ha estat proposar al Consell la creació d’un grup de treball per a fer una reforma del finançament del transport urbà i metropolità a l’estat espanyol que eviti situacions com la que ha provocat la queixa del Consell i els municipis de l’àrea metropolitana. Aquest és el magre resultat de la reunió que han mantingut a Madrid, a la seu del ministeri, la secretària general de Finançament Autonòmic i Local, Belén Navarro; el conseller d’Hisenda, Vicent Soler; el secretari autonòmic d’Habitatge, Josep Vicent Boira; el director general d’Obres Públiques, Carlos Domingo; i la directora gerent de l’Autoritat Metropolitana del Transport, María Pérez Herrero. En el projecte de pressupost general de l’estat per al 2018, València no rep un sol euro de finançament, mentre que les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona reben 127 i 109 milions, respectivament.

El PP obre un expedient sancionador al senador Pedro Agramunt. El comitè de drets i garanties del PP ha obert un expedient sancionador al senador Pedro Agramunt, ex-president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. L’assemblea li ha demanat ‘responsabilitat política’ per haver afavorit Azerbaidjan amb activitats corruptives, i és que el Consell l’assenyala com un actor clau en una trama de corrupció orquestrada per diversos membres de l’organització internacional que vetlla pels drets humans a quaranta estats d’Europa.

La Plataforma per la Llengua obrirà una delegació a les Illes. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha anunciat que l’entitat té la voluntat de treballar en més projectes lingüístics a les Illes i que obrirà una delegació com les que ja hi ha al País Valencià i a l’Alguer. L’anunci l’ha fet després d’haver-se reunit amb la consellera de Cultura, Fanny Tur, i amb la directora general de Política, Marta Fluxà, per tractar qüestions relacionades amb el català a les Illes. La trobada, a la qual també ha assistit la directora de la Plataforma, Neus Mestres, ha servit per a explorar vies de col·laboració i exposar, de primera mà, la campanya de la plataforma ‘Volem la Sanitat en català’, amb la qual respon a la voluntat anunciada pel govern de rebaixar les condicions d’acreditació d’un nivell suficient de català com a requisit per als treballadors de la sanitat pública de les Illes. La campanya demana que el govern no es faci enrere en el compromís de garantir els drets lingüístics de la ciutadania i ja ha rebut el suport de 9.000 persones i d’entitats com l’Obra Cultural Balear.

Macron podria visitar oficialment Andorra el juliol. Emmanuel Macron podria visitar Andorra abans de la tardor. La data no està tancada definitivament, però és probable que la visita del copríncep francès sigui el juliol, passada la diada nacional francesa del dia 14. Diverses fonts apunten que l’agenda de Macron estaria més disponible el juliol que no pas el setembre, que és l’altra data que es considera, tot i que l’Elisi no n’ha concretada cap. Un dels factors que encara mantenen la data oberta és que el Lycée és tancat el juliol, perquè no és període lectiu, i la delegació francesa es considera una de les parades pràcticament obligatòries.

LA XIFRA

800 km faran els participants de l’acte reivindicatiu ‘Kms per la llibertat’, una cursa de relleus que ha sortit aquest matí del parlament i que arribarà a les presons d’Alcalá Meco, Soto del Real i Estremera per demanar la llibertat dels presos polítics catalans.

TAL DIA COM AVUI

EL 27 abril de 1994 Sud-àfrica organitzava les primeres eleccions en què tota la població adulta tenia dret de vot independentment del color de pell, després de mig segle de racisme institucionalitzat amb el règim de l’apartheid. L’ANC de Mandela va guanyar per una àmplia majoria.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb