Mobile World Congress

‘El Mobile World Congress es descentralitza i arriba a tot el territori, incloent-hi la Ribera d’Ebre’, aquesta frase ha estat repetida recentment per polítics i representants d’empreses. Tot ben acompanyat de paraules que s’han encarregat de buidar de contingut, com ‘nació digital’, ‘responsabilitat territorial’, o ‘societat 3.0’.

Però estan legitimats per a parlar de societat digital, territori i progrés quan la meitat de la població catalana no té accés a la fibra òptica? Quan més del 55% dels polígons industrials del territori no tenen accés a aquests serveis de banda ampla?

L’entitat que organitza el Mobile World Congress és l’Associació del Sistema Global per a Comunicacions Mòbils (GSMA en anglès). Aglutina empreses de telecomunicacions com Movistar, Yoigo, Cellnex (propietària de l’empresa Xarxa Oberta de Catalunya i concessionària de la Xarxa de Fibra Òptica de la Generalitat) i gaudeix de suports institucionals, ja que un dels patrocinadors principals del Mobile World Congress (MWC) és la Generalitat de Catalunya.

Aquestes grans empreses fa temps que han oblidat el territori: no els és rendible de desplegar infraestructura en comarques amb la mateixa població que quatre illes de l’Eixample de Barcelona. Però també se n’ha oblidat la Generalitat, que manté la meitat del país sense una infrastructura tan bàsica per a l’equilibri territorial.

Són moltes les comarques que en són afectades. A la meva, la Ribera d’Ebre, som exportadors nets, aportem a Catalunya recursos hídrics i energètics. D’aquí en surt l’electricitat que utilitzem molts catalans quan encenem el llum del bany i l’aigua quan estirem la cadena. Però seria faltar a la veritat si dic que només exportem… quan també importem! Aquí hi arriben per a ser soterrades, anualment, centenars de milers de tones de residus procedents de tot Catalunya.

I tot això en canvi de què? D’unes quantes conferències durant el MWC? A la Ribera d’Ebre –com a molts més indrets de Catalunya– arrosseguem un abandonament històric i la manca de serveis i condicions per al desenvolupament socioeconòmic és cada cop més greu. Algú es posarà les mans al cap, però el segle XXI a la Ribera d’Ebre ha estat marcat per pobles sense connexió a l’ADSL, sense cobertura mòbil, sense accés a dades 3G i 4G i –agafeu-vos fort que venen revolts– parts de nuclis urbans sense accés a la telefonia fixa. I les solucions arriben tard i malament.

La indignació augmenta quan es descobreix que tot això passa per falta de voluntat i incompetència política, ja que, a la Ribera d’Ebre, hi ha desplegades xarxes de fibra òptica pública que no podem utilitzar. Pel cap baix:

—Hi ha fibra òptica desplegada per les torres d’alta tensió de Red Eléctrica Española.

—Hi ha fibra òptica desplegada per la línia de ferrocarril que ens uneix de Riba-roja d’Ebre a Barcelona.

—Hi ha fibra de la Xfocat (la Xarxa de la Generalitat) gestionada per Telefònica i que arriba a tots els municipis. Aquesta xarxa no és accessible perquè s’incompleix un contracte entre la Generalitat i Telefònica pel qual s’hauria de poder disposar-ne sota preus públics i regulats (hom es pregunta de quina manera a la Generalitat volen fer República si no són ni capaços de fer complir un contracte a l’Íbex 35). L’anècdota és que hi ha municipis de la comarca on jutjats o telecentres tenen fibra òptica perquè són sota el paraigües de la Generalitat, però on l’ajuntament no en pot disposar tot i ser en el mateix edifici.

I la cosa no queda aquí. Quan s’ha assenyalat aquesta manca de connectivitat a la comarca, l’únic gest de la Generalitat ha estat fer de comercials a càrrec de l’empresa XOC, oferint de desplegar la xarxa en canvi de 500.000 € que volien que paguessin municipis com Flix o Ascó (i després, és clar, tornar a pagar per usar-la, que d’alguna cosa han de viure les menjadores de les grans empreses).

Atesos aquests escenaris impossibles, alguns pobles han arribat a valorar, com a últim recurs, d’alimentar la seva aïllada fibra municipal amb satèl·lit, tot i haver-hi infraestructura pública –és a dir, pagada per tots– per a connectar tothom al municipi.

És per això que, ara que arriba el MWC, corren a amagar com poden tot el fum que han creat amb la nació digital i la societat 3.0. Ara toca fer veure que tenen un projecte de territori oferint quatre conferències a una de les zones rurals més castigades mentre continuen alimentant un sidral clientelista i autonomista amb el model de telecomunicacions i mantenen a mig país sense accés digne a Internet.

Una victòria més en el nefast historial del MHC Jordi Puigneró, qui es deu pensar que tot s’arregla a cop de comunicat engalanat de paraules buides en el telenotícies de les dues.

La ‘nació digital’ que presenta el MHC es descorona davant les dades: avui dia la major part de ciutadans catalans no tenen accés a serveis de fibra òptica i el 55% dels polígons tampoc. I, mentrestant, la Xarxa de Fibra Òptica de Catalunya (de la Generalitat) és controlada per Telefònica i Abertis, i les grans teleoperadores privades en oligopolis que despleguen només allà on més rèdit econòmic obtenen.

Els cants de sirena continuen i, recentment, la Generalitat ha fet un misteriós anunci afirmant que, fins al 2023 la fibra de la Xfocat no serà desplegada a tots els pobles. I això genera molts dubtes:

—La Generalitat incompleix les mateixes promeses de desplegament des del 2013, quan Felip Puig va anunciar que el 2016 el 90% dels pobles gaudirien de la fibra òptica. Per què ara hauríem de creure en una nova promesa?

—La Generalitat ha reconegut que no té els diners per a desplegar la xarxa; per aquesta raó demanen la col·laboració de més administracions. Estan segurs del pronòstic de desplegament tenint present això?

—La Generalitat duu a terme aquest projecte amb manca de transparència i sorgeixen incògnites: L’ampliació de la Xfocat serà assignada directament a l’empresa concessionària XOC? És possible de fer això sense concurs públic?

—La Generalitat canviarà els preus públics amb els quals treballa la XOC? Ara mateix aquests preus fan inviable econòmicament que les teleoperadores ofereixin servei en pobles petits.

—Tenen cap pla per a potenciar el desplegament de ‘l’últim quilòmetre de fibra’? És el que connecta les llars i que la majoria de teleoperadores no considera rendible en la meitat del país.

—La Generalitat continuarà sense exigir a Telefònica que compleixi els acords contractuals que tenen?

Molt Honorable Conseller Jordi Puigneró, ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb