El grup Mishima s’ha estrenat al Gran Teatre del Liceu amb un concert vibrant per presentar el seu primer àlbum en directe, Ara i aquí. El quintet barceloní ha desplegat un repertori que combina cançons recents amb vells èxits com ‘My whole life crying’, ‘Cert, clar i breu’ i ‘L’última ressaca’. El concert, amb les entrades exhaurides des de feia dues setmanes, s’emmarca en el Suite Festival i la ronda de celebració dels 20 anys de Mishima, que ja acumula un bagatge de vuit àlbums d’estudi i centenars d’espectacles. El quintet tornarà a actuar a Barcelona el 29 d’octubre en un concert solidari amb Open Arms, i més endavant farà parada a Vic i a Manresa.

Mishima ha fet el seu debut al Gran Teatre del Liceu amb un homenatge a les cançons que els han acompanyat durant els 20 anys que porten dalt dels escenaris. Així, el coliseu de la Rambla s’ha omplert per un concert que ha lluït una trentena de temes, la majoria dels quals estan inclosos al darrer treball del grup, ‘Ara i aquí’, gravat en viu a la sala Apolo de Barcelona i publicat aquest any.

A les nou de la nit, els primers compassos de ‘L’or’ han sonat enèrgics per donar la benvinguda al públic del Liceu, que ha reaccionat amb cridòria i aplaudiments. L’ha seguit ‘Tot torna a començar’, amb una tornada que els assistents han corejat seguint la veu embolcallant de David Carabén.

El cantant s’ha mostrat molt comunicatiu durant el concert i, després d’entonar ‘Cert, clar i breu’, ‘Una sola manera’ i ‘My whole life crying’ —rescatada del primer àlbum dels barcelonins, Lipstick traces (2000)—, ha dirigit al públic unes paraules reivindicatives dedicades als presos polítics.

Carabén ha recordat que la vigília de l’1-O, Mishima va actuar en diverses escoles, i ha expressat que des d’aleshores la cançó ‘S’haurà de fer de nit’ els recorda a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Una anècdota que el públic del Liceu ha rebut cridant consignes a favor de la llibertat que no s’han apagat fins que ha començat a sonar la cançó.

El concert, amb nombroses picades d’ullet a actuacions passades del grup, ha viscut un moment àlgid quan els de Barcelona han fet pujar a l’escenari el Quartet Brossa, amb qui ja havien actuat anteriorment a la sala Apolo. Junts han interpretat ‘L’ombra feixuga’ i ‘L’estrany’.

Els acords elèctrics de ‘Menteix la primavera’ han fet aixecar de les butaques el públic, que ha seguit ballant i cantant amb ‘Guspira, estel o carícia’. Cap a la meitat de la vetllada, el quintet ha aprofitat la cançó ‘Mentre floreixen les flors’ per recordar el concert que farà la setmana que ve a la sala Apolo —amb les entrades ja exhaurides— per recaptar diners per a l’ONG Proactiva Open Arms.

Mishima ha encarat el tram final de l’espectacle amb temes com ‘L’última ressaca’ o la combativa ‘No obeir’, a més de ‘Qui més estima’, ‘Mai més’, ‘L’olor de la nit’ o ‘El camí més llarg’, que ha posat punt final a la nit de música.

Tot plegat en un escenari fet a mida per a Mishima, amb els teclats de Marc Lloret i la bateria d’Alfons Serra en una tarima a la part superior, i una zona inferior reservada per a Carabén i Dani Vega amb les guitarres i Xavi Caparrós amb un baix. Tots cinc han actuat en molts moments amb el contorn retallat amb focus de colors per il·luminar un Liceu que s’ha acomiadat del quintet amb una gran ovació.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb