Miquel Samper conseller interior

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

L’advocat Miquel Sàmper Rodríguez (Terrassa, 1966) és des d’avui el nou conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Fins ara encapçalava el grup municipal de JxCat a l’ajuntament de Terrassa, lloc que havia d’ocupar el conseller Lluís Puigcap de llista a les eleccions–, però la seva trajectòria en la política es limita a aquests darrers cinc anys. Hi va arribar com a successor de Josep Rull al capdavant de la secció egarenca de CiU després d’una destacada trajectòria a l’advocacia catalana. Ex-degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa (2006-2014), ex-adjunt a la presidència del Consell General de l’Advocacia espanyola (2009-2014) i ex-president del Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya (2013-2014), ha orientat l’activitat a la defensa dels drets humans i els problemes socials, amb una atenció especial al dret d’habitatge. Com a degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa va impulsar a la seva ciutat la primera oficina d’intermediació hipotecària de l’estat espanyol durant l’època més dura de la crisi econòmica de 2008, quan els desnonaments per impagaments eren habituals. Més tard, va promoure’n l’expansió arreu de Catalunya juntament amb la Taula del Tercer Sector.

La presidència al capdavant del Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya li va fer conèixer l’estructura del cos de Mossos d’Esquadra des d’un àmbit institucional, una visió complementària de la que va tenir a peu de carrer com a advocat penalista. Una trajectòria que s’espera que ara influeixi en la feina al capdavant del Departament d’Interior. Ho diu Abel Pié, amic personal i el seu successor com a president del Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya: ‘És una conselleria molt complicada, però tindrà l’habilitat i la personalitat de fer canvis, com les actuacions dels Mossos durant els desnonaments i les càrregues policíaques.’

Molt crític amb la justícia espanyola –sia amb la repressió contra el govern per haver organitzat el referèndum, sia pels atacs a la llibertat d’expressió i la persecució de Valtònyc– es va trobar que un guàrdia civil l’assenyalava durant el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. El caporal amb TIP S00885 el va acusar ‘d’encoratjar, animar i provocar amb una actitud gens pacífica’ els manifestants que protestaven per l’escorcoll de la nau d’Unipost dies abans de l’1-O, una situació que va descriure com ‘una tensió que mai no havia vist abans’, amb ‘insults, amenaces, càntics i enregistraments’. Sàmper va reaccionar a aquestes paraules anunciant que estudiaria una denúncia contra l’agent per haver-lo acusat en fals.

Diari d’un judici polític: El poder de les mirades d’odi dels catalans

Aquell dia, Sàmper va adreçar-se a la concentració de protesta quan es va saber l’operatiu de la Guàrdia Civil. En una entrevista a Catalunya Ràdio va denunciar que els agents s’havien presentat a la nau sense ordre judicial, un fet que no és il·legal perquè en cas d’urgència es pot presentar fins 24 hores després. Per això Sàmper es demanà: ‘És il·legal? No. És correcte? Tampoc.’

El pas per l’Ajuntament de Terrassa

Justament ahir es va fer públic que el 20 d’agost tota l’executiva terrassenca del PDECat havia deixat la militància del PDECat per a donar suport a Junts per Catalunya, que impulsa el president Carles Puigdemont.

Sàmper va entrar a la política municipal de Terrassa el 2015, com a candidat a la batllia de CiU avalat per Josep Rull, que li va demanar que extrapolés en la política institucional el que havia fet en l’advocacia, portant el Pacte Nacional pel Dret a Decidir al Consell de l’Advocacia Catalana. Pel pacte de govern PSC-CiU, de seguida ocupà el càrrec de segon tinent batlle de Terrassa, amb Jordi Ballart al capdavant. S’hi va estar només dos anys, fins que el suport socialista al 155 va fer impossible la continuïtat del govern de coalició.

A les darreres eleccions municipals va cedir el primer lloc al conseller Lluís Puig, exiliat a Bèlgica, però els resultats electorals no els foren favorables. El grup va perdre un regidor i va quedar última força del consistori, amb dos representants. Les traves per a exercir de cap de llista van forçar Puig a renunciar a la regidoria, i Sàmper i Meritxell Lluís –de llarga trajectòria al consistori i esposa de Josep Rull– esdevingueren els representants de Junts per Terrassa.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.