23.06.2025 - 07:54
|
Actualització: 23.06.2025 - 09:14
Els ministres d’Afers Estrangers de la Unió Europea es reuniran d’urgència avui a Brussel·les arran de la intervenció militar dels Estats Units a l’Iran, anunciada ahir a la matinada pel president Donald Trump. Washington diu que ha bombardat tres instal·lacions nuclears iranianes. Tot i que era previst que els vint-i-set abordessin la revisió de l’Acord d’Associació entre la UE i Israel, la reunió serà eclipsada parcialment per la nova situació bèl·lica al Llevant.
L’alta representant de la Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, va alertar ahir que no es podia permetre que l’Iran desenvolupi una arma nuclear perquè seria “una amenaça per a la seguretat internacional”. Va instar totes les parts a fer un pas enrere i reprendre les negociacions.
Els Estats Units han actuat tan sols dos dies després de la reunió feta a Ginebra entre representants europeus i el ministre d’Afers Estrangers iranià, Abbas Araghchi, per cercar una sortida diplomàtica. No hi va haver cap avenç, i la delegació iraniana va descartar de negociar mentre continuessin els atacs d’Israel.
Trump, que ja havia abandonat l’acord nuclear amb l’Iran l’any 2018, divendres va dir que Europa no podria ajudar a resoldre l’escalada i que Teheran tan sols volia parlar amb els Estats Units.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també ha reaccionat a l’atac. Segons que ha dit, la reunió setmanal de dimecres de l’executiu comunitari se centrarà en la seguretat i la defensa del bloc europeu davant l’escalada al Llevant.
La revisió de l’acord amb Israel, en segon pla
Tot i l’emergència causada pel bombardament nord-americà, els ministres tenen previst de debatre avui la revisió de l’Acord d’Associació amb Israel. L’informe elaborat pel Servei Europeu d’Acció Exterior constata indicis de vulneració de drets humans per part del govern de Benjamin Netanyahu a Gaza.
El text, basat en dades d’organismes com ara l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans i el Tribunal Internacional de Justícia, assenyala com a pràctiques contràries al dret internacional el blocatge d’ajuda humanitària, els bombardaments contra camps de refugiats i infrastructures civils i els atacs a periodistes.
“El blocatge i setge de Gaza per part d’Israel porta al càstig col·lectiu, fet prohibit pel dret internacional i que podria implicar l’ús de la fam com a arma de guerra”, diu l’informe.
Kallas s’havia compromès a posar sobre la taula possibles accions arran de les vulneracions, però fonts diplomàtiques rebaixen les expectatives i diuen que avui no es prendrà cap decisió.
“Vol recollir opinions dels estats membres i valorar com es pot avançar”, apunten. Entre els països favorables a accions més contundents hi ha Espanya, i, en canvi, uns altres consideren que la revisió ja és una eina de pressió suficient.
Sancions en discussió
També es discutirà la proposta de sancionar colons israelians a Cisjordània i membres d’Hamàs. Kallas vol aconseguir un consens i insisteix que les sancions són un mitjà per a forçar canvis d’actitud.
Pressió sobre Rússia
A la reunió també es tractarà l’agreujament de la guerra a Ucraïna. Els ministres debatran el divuitè paquet de sancions contra Rússia, que inclou mesures com ara rebaixar el topall del petroli rus de 60 dòlars a 45, prohibir operacions relacionades amb els gasoductes Nord Stream I i II, sancionar 77 vaixells de la “flota fantasma” i expulsar 22 bancs russos del sistema SWIFT.
Brussel·les insisteix que, malgrat l’escalada entre Israel i l’Iran, la UE no perd de vista la situació a Gaza, on, segons l’OCHA, la guerra d’Israel ha causat més de 55.600 morts i prop de 130.000 ferits d’ençà del 7 d’octubre de 2023.
