01.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 02.03.2025 - 22:50
The Washington Post · Siobhán O’Grady i Anastacia Galouchka
Kíiv — Poques hores abans de la humiliació pública del president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, per part del president dels Estats Units, Donald Trump, a la Casa Blanca, les tropes ucraïneses van desfilar per la plaça central de la capital, carregant un taüt cobert amb les banderes dels EUA i d’Ucraïna. A l’interior hi havia el cos del marine Ethan Hertweck, de 21 anys, mort en combat prop d’Avdíivka a final del 2023. Rússia en va prendre el cos i fa poc que l’ha retornat a Ucraïna. La seva família s’hi va desplaçar des de Missouri per acomiadar-se’n.
Centenars de voluntaris estrangers, molts dels EUA, han lluitat i mort al costat d’Ucraïna d’ençà de la invasió russa el 2022. Hertweck és un dels més de cent combatents de vint-i-tres països la identificació i repatriació dels quals ha estat possible gràcies a la Fundació R.T. Weatherman, una entitat sense ànim de lucre dirigida per Meaghan Mobbs, ex-paracaigudista i psicòloga dels EUA. El seu pare, el tinent general retirat Keith Kellogg, és ara enviat especial de Trump a Ucraïna.
Mobbs ha viatjat aquesta setmana a Kíiv per inaugurar l’exposició “Per la llibertat” al Museu de la Guerra d’Ucraïna, una mostra dedicada als combatents estrangers que han defensat el país. La seva fundació també ha organitzat el funeral de Hertweck.
L’exposició i el funeral arriben en un moment de gran tensió política a Ucraïna. Trump, que cerca un acord que posi fi a la guerra, s’ha reunit per primera vegada amb Zelenski, després d’haver negociat directament amb Rússia i d’haver titllat el president ucraïnès de dictador, i l’ha renyat obertament.
Dijous, durant la inauguració de l’exposició a Kíiv, i abans de la trobada al despatx oval, Mobbs va alertar contra qualsevol intent d’imposar la fi del conflicte que obligués Ucraïna a capitular davant Rússia. “Tinc por que alguns de nosaltres, a Occident, estiguem tan obsessionats amb la pau que n’hàgim oblidat el veritable significat”, va dir. “Hem arribat a creure que la pau, per damunt de tot, és la màxima virtut, però la pau a qualsevol preu no és pau, és rendició disfressada de virtut.”
Molts ucraïnesos temen que Trump, en compte de pressionar Vladímir Putin perquè aturi la guerra, acabi forçant Zelenski a acceptar un acord que impliqui cedir territori ucraïnès sense garanties de seguretat per a la resta.
John i Leslie Hertweck, els pares d’Ethan, van parlar amb The Washington Post abans de la reunió entre Trump i Zelenski. Havien votat per Trump, però ara es mostren estupefactes davant les seves crítiques a Ucraïna, que consideren contràries als valors pels quals el seu fill va morir.
“No dir-li dictador a Putin… Això no ho entenc”, diu Leslie. “És frustrant, perquè no és el que pensava que diria… Què dimonis fa?”
“Un moment”, afegeix, “Ucraïna no ha envaït Rússia. Ha estat Rússia qui ha envaït Ucraïna”.
L’exposició del Museu de la Guerra d’Ucraïna mostra objectes deixats pels combatents estrangers que han lluitat per Ucraïna: llaunes de Coca-Cola, botes negres, una harmònica, una caixa de safrà, un anell de West Point. Originalment, el museu estava centrat en la Segona Guerra Mundial, però ara s’ha adaptat per documentar els conflictes actuals en temps real.
Mobbs va proposar la idea de crear un espai dedicat als combatents voluntaris estrangers fa només tres mesos, i la seva fundació ha ajudat a recollir materials i històries de tot el món. “S’ha vessat sang nord-americana a sòl ucraïnès, i les nostres nacions estaran per sempre entrellaçades”, afirma.
L’exposició ha coincidit amb el tercer aniversari de la creació de la Legió Internacional d’Ucraïna, una unitat que permet els estrangers d’allistar-se legalment a l’exèrcit ucraïnès. Els comissaris de l’exposició, Yurii Horpynych i Marina Bohush, han treballat per explicar les històries dels soldats de manera autèntica. Horpynych destaca que el seu objectiu és mostrar “la realitat dels nord-americans que han sentit aquest conflicte en la pròpia pell” i centrar-se en “què passa a les trinxeres” més que no pas en les negociacions diplomàtiques.
Els visitants poden llegir les motivacions dels combatents, escoltar les seves històries en àudio i escriure cartes als soldats estrangers que encara lluiten al front. En una petita sala al centre de l’exposició, una gran pantalla projecta els noms de centenars d’estrangers morts a Ucraïna, mentre les parets exteriors mostren fotografies de soldats que continuen servint-hi.
En una secció central, en blanc i negre, es recorden els combatents morts, entre ells Hertweck. Dijous a la nit, la seva mare, Leslie, es va aturar davant el retrat del seu fill, somrient, amb la bandera dels EUA al braç. La seva veu es va trencar: “El trobo a faltar.”
La família creu que Hertweck estava destinat a ser a Ucraïna.
Era un adolescent quan es va allistar als marines. Va destacar en l’entrenament a San Diego, però el seu somni de combatre es va truncar quan li van diagnosticar un trastorn sanguini estrany. El van donar de baixa amb honor, però ell es va sentir devastat i sense rumb.
“I ara què faig?”, recorda la seva mare que va dir. “Estic entrenat per a la guerra. Això és el que m’apassiona. És la meva vocació.”
“No li agradava ser un civil”, afegeix el seu pare, John.
Després de la invasió russa, va viatjar dues vegades a Ucraïna abans d’allistar-se com a metge de combat. Va evitar de polititzar la seva decisió: “He vingut només per la llibertat, per ajudar la gent que serà oprimida per un boig”, va dir a la seva mare.
Va morir mentre intentava salvar la vida d’un company d’armes.
Dijous, molts excombatents dels EUA presents a la inauguració li van retre homenatge. La seva família va ser ovacionada dempeus quan va entrar a la sala.
Divendres al matí, amb un fred de febrer, soldats ucraïnesos van col·locar el taüt de Hertweck davant la seva família a la plaça Maidan, símbol de la revolució del 2014. Es van interpretar els himnes dels EUA i d’Ucraïna i els assistents es van agenollar per escoltar el cant fúnebre ucraïnès. “Moriré en una terra estrangera”, diu la cançó, “Qui cavarà la meva tomba?”
Acabada la cerimònia, la família va deixar una fotografia de Hertweck vestit amb l’uniforme militar entre els milers de records dedicats als soldats caiguts que són a la plaça i va marxar a poc a poc. Feia catorze mesos de la primera trucada de l’ambaixada dels EUA que els informava que Hertweck havia desaparegut en combat, i poques setmanes de la segona, quan els van confirmar que n’havien trobat el cos i era el moment de tornar a casa.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
