La meitat dels films candidats al Gaudí són en català, una xifra de rècord

La meitat de films candidats als Premis Gaudí són en català, una xifra de rècord. El 2023 van ser un 40% i el 2022 un 32%. Així ho recull l’Acadèmia del Cinema Català, que ha presentat les cintes candidates als guardons. Si bé en llengua les notícies són positives, quant a la paritat les xifres són menys optimistes. El cinema dirigit per dones ha passat del 47% de l’any passat i del 2022 al 34% aquest any. Els pressupostos de les cintes tampoc deixen xifres positives per a les directores, i és que la mitjana del pressupost de les signades per dones és d’1,9 milions d’euros, mentre que en el cas dels homes ascendeix fins als prop de 2,5 milions.

Tot i que els onze llargmetratges de ficció en català són dos menys que l’any passat, en total trenta-una de les seixanta-cinc produccions catalanes candidates s’han rodat en aquesta llengua. N’hi ha trenta més en castellà, tres en altres llengües i una sense diàlegs. A més, nou documentaris dels dotze i deu dels quinze curtmetratges preseleccionats són en versió original catalana.

D’altra banda, l’acadèmia destaca que dels trenta-quatre llargmetratges que conformen les actuals candidatures, nou igualen o superen els tres milions d’euros de pressupost. D’aquests nou, un títol ha estat signat per una dona directora i dos s’han rodat en versió original catalana. Quinze dels llargmetratges de ficció candidats tenen un pressupost que oscil·la entre 1,5 i 3 milions. Les candidatures també inclouen set films entre 0,5 i 1,5 milions d’euros, i set títols més que no arriben al mig milió d’euros de pressupost.

En el cas concret dels llargmetratges de ficció rodats en català, la mitjana de les onze produccions supera els 1,5 milions d’euros (1,69 milions). Incloent-hi el film d’animació en versió original catalana, la mitjana puja fins a 1,76 milions (el 2023 va ser d’1,39). Pel que fa a la producció de llargmetratges de ficció rodats en castellà o altres llengües, el pressupost mig és de 2,32 milions (2,64 incloent-hi els 3 d’animació, davant dels 2,05 del 2023).

El balanç de gènere en la direcció de les produccions de l’actual convocatòria, incloent-hi llargs de ficció, documentals i curtmetratges, conclou un descens en comparació a les xifres de passades edicions en termes globals. Enguany, un 34% de les pel·lícules candidates compten amb dones directores al capdavant (respecte del 47% de l’any passat, i amb una xifra idèntica a la de 2022). Continuant amb els rols de lideratge, un 41% de films candidats tenen dones encapçalant les tasques de guió (davant el 48% de 2023), i un 36% en la producció, xifra que supera el 33% del 2023.

Candidates

Onze títols opten a la nominació a la millor pel·lícula del 2024: Casa en flames, de Dani de la Orden; El 47, de Marcel Barrena; Escanyapobres, d’Ibai Abad; L’àvia i el foraster, de Sergi Miralles; L’edat imminent, de Clara Serrano Llorens i Gerard Simó Gimeno; Llobàs(‘Lobisón’), de Pau Calpe Rufat; Mamífera, de Liliana Torres; Salve Maria, de Mar Coll; Societat negra, de Ramon Térmens; Tu no ets jo, de Marisa Crespo i Moisés Romera i Un sol radiant, de Mònica Cambra Domínguez i Ariadna Fortuny Cardona.

La collita de 2024 també compta amb quatre films d’animació: Buffalo Kids, de Pedro Solís i Juan Jesús García Galocha, Galo; Dalia y el libro rojo, de David Bisbano; Papallones negres, de David Baute i Rock Bottom, de Maria Trénor.

En les categories de documentari, curtmetratge i film europeu, l’Acadèmia designa una comissió independent formada, encarregada de fer una preselecció. En el cas de la categoria de film documental, la comissió s’activa quan el nombre de títols inscrits supera les quinze produccions. Els dotze títols que opten a nominació d’entre els disset inscrits són: Binu, la història de dues estrelles, de Guillem Cabra i Mar Clapes; Diari de la meva sextorsió, de Patricia Franquesa; Hágase tu voluntad, d’Adrián Silvestre; La fugida, de Josep Morell Feixas, Guillem Sánchez Marín i Marc M. Sarrado; La Joia: Bad Gyal, de David Camarero Porcar; Montserrat, integral 107, de Biel Macià; Morente & Barcelona, de Jordi Turtós; Pepi Fandango, de Lucija Stojevic; Respira, mama, de Meri Collazos Solà; Sau: la memòria submergida, d’Ot Burgaya; Stay Homas: la banda que no hauria d’existir, d’Oriol Gispert, Nick Bolger i Ramon Balagué, i Un estel fugaç, d’Ignasi Guerrero i Arturo Méndiz.

Els quinze curtmetratges aspirants, d’entre els cinquanta-cinc inscrits, són Blava terra, de Marine Auclair March; Cura Sana, de Lucía García Romero; Dol i fa sol, de Pep Garrido i Maria Besora; El príncep, d’Àlex Sardà; Els buits, de Marina Freixa Roca, Sofia Esteve i Isa Luengo; Germanes, de Jordi Sanz Angrill; Imade, d’Ignacio Acconcia González; La gran obra, d’Àlex Lora Cercós; Los cómplices, d’Alberto Evangelio; Mater Benefacta, d’Anna Solanas i Marc Riba; O que me parta un rayo, de Karen Joaquín; Pesudo, de Miquel Díaz Pont; Sincopat, de Pol Diggler; Vida o teatre, de Guillem Manzanares, i Welcome Tahiya, de Marta Bayarr.

Calendari

L’Acadèmia del Cinema Català, que ha celebrat la Festa de candidates als Gaudí, arrenca la primera volta de votacions de la dissetena edició dels premis, que romandrà oberta fins al dia 29 de novembre. La lectura de les nominacions tindrà lloc el 5 de desembre a l’Auditori de La Pedrera i la gala se celebrarà el dissabte 18 de gener de 2025 a l’Auditori Fòrum CCIB.

“Les pel·lícules en català arriben al públic i l’interpel·len”

Precisament, durant la Festa de candidates als Gaudí, la directora de l’Acadèmia del Cinema Català, Laia Aubia, ha celebrat a l’ACN el “rècord històric” de la presència del català amb gairebé la meitat de les pel·lícules candidates rodades en versió original catalana. Aubia ha indicat que també ha incrementat el pressupost dels films en versió original en català. També ha constatat l’assignatura pendent de l’equitat i la presència femenina en els rols de lideratges de les pel·lícules.

A la festa d’aquest dimecres hi havia representants de bona part de les produccions que són candidates als premis. Entre els assistents hi havia part de l’equip de ‘Casa en flames’ i ‘El 47’’, dos films en versió original catalana que han batut rècords històrics a les sales. “És un any que tenim ganes de celebrar l’ampli ventall de films que configuren la collita i cridar ben alt que les pel·lícules en català arriben al públic i l’interpel·len”, ha conclòs la directora de l’Acadèmia.