Diuen que el cinema és màgia, però, com definiríem la màgia? Segons la Gran Enciclopèdia Catalanamàgia és una «ciència oculta que pretén produir efectes amb l’ajut d’éssers sobrenaturals o de forces secretes de la natura i que pot ésser utilitzada per tothom qui en conegui les pràctiques». Amb una mica de cultura científica s’hagués pogut arribar a una definició molt més precisa i simple, de l’estil de «màgia és tot allò que vulnera alguna llei de la termodinàmica». Les lleis de la termodinàmica regulen el flux d’energia a l’univers i, com en tota llei, no hi ha excep­cions. De fet, una excepció mai confirma una regla, sols la destrossa. Alguna vegada heu deixat caure una pedra des d’un precipici i ha anat cap amunt o bé ha romàs quieta en l’aire? La termodinàmica regeix com es conserva i es transmet l’energia. Des d’aquest punt de vista, hi ha una saga de pel·lícules que es basa en la màgia, i no és la de Harry Potter, sinó Matrix. L’argument és un cop de puny a la termodinàmica més elemental.

La saga de les germanes Wachowski ens conta que el món real on viuen els protagonistes és sols una il·lusió. La humanitat ha estat sotmesa per la tecnologia de la informació de forma que tots són animals de granja sense saber-ho. La mateixa Matrix els genera una realitat virtual perquè no siguen conscients de la seua situació. Des del punt de vista cinematogràfic, la primera pel·lícula aprofita la seua originalitat i el factor sorpresa, però la resta va desinflant-se i perd l’interès. La sèrie va tenir una trajectòria descendent i les següents pel·lícules de les autores han tingut resultats de crítica i públic més aviat discrets. Deixem de banda la filosofia de Matrix, que està impregnada d’un fort sentiment misticoreligiós (no és casualitat que Neo, el protagonista de la història interpretat per Keanu Reeves, vista una mena de sotana), i anem als aspectes científics. Quina és la funció de tenir l’espècie humana com si foren gallines ponedores? Doncs produir energia, i ací és quan la termodinàmica grinyola.

«Quina és la funció de tenir l’espècie humana com si foren gallines ponedores? Doncs produir energia, i ací és quan la termodinàmica grinyola»

Els animals som organismes heteròtrofs, per tant, no podem obtenir energia directament del sòl o de fonts inorgàniques. Estem obligats a nodrir-nos d’altres organismes. De l’aliment obtenim la matèria i l’energia que necessitem per assolir les funcions vitals. I, tot siga dit, des del punt de vista energètic som molt ineficients. Hem d’estar repostant contínuament el combustible i ni tan sols l’aprofitem tan bé com els remugants. Fins a la revolució industrial, la principal força que s’emprava per al transport o per les feines del camp era la tracció animal, basada en animals herbívors. Si férem un càlcul de les emis­sions de CO2 o de la petjada hídrica de la tracció animal, comparada amb la d’un motor dièsel, ens tiraríem les mans al cap. El simple fet que els animals hagen de menjar plantes ja fa que es perda molta energia pel camí. Tampoc les plantes, emprades directament com a biocombustible, són una meravella. En general costa més energia el conreu, recol·lecció i obtenció del biodièsel i bioetanol que l’energia que se n’obté. Recordeu quan el 2006 l’aleshores president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps va inaugurar una planta dedicada a l’obtenció de bioetanol a partir dels residus de la taronja? Doncs ningú se’n recorda.

Llig l’article complet a la web de Mètode.

Descobreix altres articles de la secció «Fotogrames de ciència» de la revista Mètode.

José Miguel Mulet és professor titular de Biotecnologia de la Universitat Politècnica de València. Investigador en l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-UPV).

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.