21.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 21.12.2024 - 22:04
The Washington Post · Hannah Sampson
Una nova ruta turística a Sud-amèrica presenta als participants l’oportunitat de fer “un viatge per la història” i de descobrir i reflexionar sobre la cultura local.
La història en qüestió, això sí, és molt macabra: l’esdeveniment al voltant del qual gira la ruta és el suïcidi en massa de més de 900 persones en el remot assentament de Jonestown, a Guyana, fa gairebé mig segle. Ara, els plans per a dur turistes en aquest antic lloc de culte han aixecat molta polseguera, tant al país com entre la comunitat de víctimes de la tragèdia a tot el món.
“La primera cosa que vaig pensar va ser: ‘Tard o d’hora, la gent provarà de fer diners amb tot això’”, explica John Cobb, un antic resident de Jonestown que va perdre onze membres de la seva família en la matança. “Era inevitable”, sospira.
Fa unes quantes setmanes, l’agència Wanderlust Adventures GY va llançar al mercat una nova ruta en col·laboració amb l’Autoritat de Turisme de Guyana: el Tour Memorial de Jonestown, amb un cost de sis-cents cinquanta dòlars per persona. La proposta ha dividit profundament la societat guyanesa: tot i que alguns hi han donat suport, molts altres s’hi han pronunciat obertament en contra i han titllat la proposta de “macabra i estranya”.
Guyana –un país que ha tingut un creixement econòmic excepcional aquests darrers anys després d’haver descobert petroli a la costa– espera rebre uns 350.000 visitants enguany. Segons dades del govern, un 45% dels gairebé 320.000 visitants de l’any passat eren membres de l’extensa diàspora guyanesa.
Roselyn Sewcharran, propietària de Wanderlust, explica a The Washington Post que la idea de la ruta a Jonestown va sorgir arran de les preguntes que els clients sovint li feien sobre l’indret, on Jim Jones –cap d’una famosa secta nord-americana– va obligar els seus seguidors, i els fills d’aquests seguidors, a suïcidar-se amb cianur.
“Jonestown continua essent part –una part tràgica– de la història de Guyana, però també és un esdeveniment d’importància mundial”, diu Sewcharran. “És un cas que ens ofereix lliçons crucials sobre la psicologia de masses, sobre la manipulació i l’abús de poder”, afegeix.
Jonestown, epicentre futur del “turisme fosc”?
Jones, el fundador de la secta coneguda com a Temple del Poble, va llogar les terres al govern de Guyana l’any 1974, on acabà traslladant poc després gairebé un miler dels seus seguidors –amb els seus fills–de la petita comuna agrícola que el grup tenia a Califòrnia. Poques hores abans del suïcidi en massa, cinc persones –incloent-hi el congressista californià Leo Ryan, que havia visitat l’indret per investigar les preocupacions dels seus familiars, i els periodistes que l’acompanyaven– van ser assassinades a trets per seguidors de Jones mentre se n’anaven de la comunitat, un incident que també deixà uns quants ferits.
Després de més de dos anys d’investigació i planificació, Sewcharran –nascuda i criada a Guyana, i llicenciada en sociologia– diu que espera fer la primera visita el mes vinent. Diu que ja s’han inscrit a la ruta visitants tant de Noruega com dels Països Baixos.
Els organitzadors confien que la ruta compleixi una funció semblant a la de les visites a indrets com ara el camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau (Polònia), el monument a la bomba atòmica d’Hiroshima (Japó) i el de l’atac de l’11 de setembre a Nova York. Aquests llocs de “turisme fosc” atrauen visitants de tot el món, empesos pel sentit del deure històric o bé per curiositat morbosa.
“La nostra intenció és fer-ho tot amb el respecte més gran possible”, diu Sewcharran. “No volem sensacionalismes ni volem lucrar-nos-en il·lícitament, sinó que volem que la ruta serveixi per a educar, comprendre i reflexionar.”
La ruta inclourà un vol de la capital de Guyana, Georgetown, fins a la pista d’aterratge de Port Kaituma –on el grup que acompanyava Ryan va ser atacat– i, tot seguit, un viatge amb cotxe fins al remot emplaçament de Jonestown. Avui dia, hi ha poques restes de la comunitat que s’erigí sobre aquelles terres fa gairebé cinc dècades.
“Benvinguts al Temple del Poble de Jonestown”, resa un cartell situat a l’entrada. Tanmateix, es experts que estudien la història de Jonestown diuen que no és el mateix cartell que hi havia a la comunitat en el moment de la matança. Al terreny s’ha erigit també un monument, de forma semblant a la d’una làpida, “a la memòria de les víctimes de la tragèdia de Jonestown”. Un supervivent que va visitar l’indret fa pocs anys el va descriure com una jungla “irrecognoscible i coberta de mala herba” a la pàgina web de l’Institut Jonestown, un projecte de la Universitat Estatal de San Diego.
No obstant això, Sewcharran confia que, amb el temps, s’erigeixi un monument commemoratiu més gran amb els noms de tots els qui van morir en la matança. Diu que vol continuar explorant la zona per recuperar-hi les relíquies que hi han romàs i per netejar-la de la vegetació que hi ha crescut d’aleshores ençà.
L’Autoritat de Turisme de Guyana no ha volgut respondre les preguntes de The Washington Post sobre la ruta, que va promocionar aquest mes a la seva pàgina de Facebook.
“La ruta no es limita a relatar esdeveniments històrics, sinó que tracta de comprendre les històries humanes que hi ha darrere”, diu l’agència Wanderlust a la seva web. “És una invitació a reflexionar sobre tot allò que va haver de passar perquè es produís a un incident tan tràgic, alhora que honra les vides d’aquells que hi van morir.”
Els supervivents de la matança, contraris a la ruta
Per a alguns supervivents, la mera idea de la ruta és motiu d’indignació.
“M’ha horroritzat, perquè no és una cosa que mereixi ser una atracció turística”, explicà fa poc Jackie Speier, una antiga membre del personal de Ryan que va ser ferida en el tiroteig contra el congressista a Jonestown, en declaracions a una cadena de televisió de Califòrnia. A parer seu, l’opció més adient per a commemorar el cas seria erigir un monument al centre de Georgetown, la capital de Guyana.
Fielding M. McGehee III, editor i director d’investigació del Jonestown Institute, explica que no és la primera vegada que algú prova de convertir l’indret en una destinació turística. “He passat de la incredulitat al cinisme. Cada vegada que em trobo amb una cosa d’aquestes penso: ‘Ja hi tornem a ser’”, diu.
Rebecca Moore, dona de McGehee i cofundadora de l’institut, va perdre a Jonestown les seves dues germanes i el seu nebot, que també era fill de Jones. McGehee, que titlla la visita d’alienant per als familiars de les víctimes, es pregunta què podran aprendre-hi els visitants, fins i tot encara que escoltin “de primera mà algú que va viure a la zona durant l’existència de Jonestown”, tal com promet l’agència responsable de la ruta.
Sewcharran defensa que, com a part de la preparació de la ruta, tant ella com el seu equip han vist hores i hores d’entrevistes, reportatges i documentaris sobre el cas. També han entrevistat residents de Port Kaituma que, en el seu moment, van interactuar amb els membres de Jonestown.
Sobre això, explica que l’agència va optar per no posar-se en contacte amb supervivents o familiars de les víctimes per preservar-ne la intimitat i no despertar vells fantasmes.
“Dit això, valorem profundament els seus punts de vista i estem oberts a parlar, en el futur, amb aquells que estiguin disposats a compartir les seves experiències amb nosaltres”, explica Sewcharran. “La ruta és encara força nova i continua en procés d’evolució, per la qual cosa restem compromesos a cercar maneres d’honrar la memòria de les víctimes tan bé com puguem”, afegeix.
Cobb, fill de membres del Temple del Poble, diu que no està segur de què pot aportar la ruta a la memòria del cas, atès l’estat actual de les torres sobre les quals es va erigir Jonestown i el fet que cap dels antics membres de la comunitat hi participa. Cobb, segons que explica ell mateix, va sobreviure la matança perquè aquell dia era a Georgetown per a participar en un torneig de bàsquet amb més membres de la secta.
“Crec que la gent se sentirà decebuda”, diu. “És fàcil sentir, i així ho sento jo, que la gent es lucra d’una tragèdia extremadament greu.”
Cobb, de seixanta-quatre anys, va ajudar a recaptar fons per a erigir un monument a les víctimes a la ciutat californiana d’Oakland. Explica que ell sempre donarà la benvinguda als turistes interessats a visitar aquest memorial, en què sí que han col·laborat antics membres de Jonestown.
“Sé que hi ha molt d’interès en el cas”, reconeix. “D’un punt de vista històric, és clar que és un cas únic. Crec que hauria de continuar-se commemorant per moltes raons: per sobre de tot, per dissuadir la gent de cometre un error semblant en el futur”, acaba.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
