Marquen en un mapa els comerços d’aliments poc saludables i ecològics a Barcelona

L'oferta d'alimentació ecològica a la ciutat augmenta d'un 38% entre el 2016 i el 2019

VilaWeb
ACN
18.11.2021 - 15:44
Actualització: 18.11.2021 - 16:44

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

L’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) ha fet una radiografia de l’oferta d’alimentació a Barcelona. Segons uns quants estudis, del total de botigues i serveis de menjar ràpid per a consumir a casa, un 62,2% es consideren punts de venda d’aliments saludables, mentre que un 38,8% es classifiquen com a punts de venda en què predomina l’oferta menys saludable. D’una altra banda, destaca també que l’oferta d’alimentació ecològica a la ciutat ha crescut d’un 38% entre el 2016 i el 2019. En concret, l’anàlisi feta per l’IERMB quantifica que el 2016 hi havia 437 comerços d’aquesta mena i que el 2019 ja n’eren 605.

D’acord amb els estudis, els factors principals que n’expliquen el creixement són les preocupacions per a la salut, la idea que els aliments orgànics són més naturals, la consciència ambiental, el benestar dels animals i donar suport a la producció local.

Si a les botigues s’afegeixen iniciatives ciutadanes, com ara cooperatives i grups de consum, l’oferta d’alimentació ecològica representa el 10,7% del total a la ciutat. En concret, les cooperatives i grups de consum passen de 99 a 105 entre el 2016 i el 2019 i els horts urbans de 48 a 71.

Diferències per districte

L’oferta ecològica ha augmentat de manera desigual segons els districtes. Es concentra principalment a l’Eixample, Gràcia, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi. On té menys presència és a Ciutat Vella. Tot i això, a les Corts (16%) i a Gràcia (14%) és on hi ha la proporció més alta de comerços alimentaris amb producte ecològic respecte del total. A Ciutat Vella, és del 4%.

Els estudis mostren també que, en els barris amb percentatges elevats de població en risc de pobresa, la diversitat d’oferta ecològica és més baixa. Per tant, es conclou que la posició socioeconòmica hi influeix. També s’observa que tant la densitat de població com la densitat d’allotjaments hotelers afavoreixen aquesta mena de comerços saludables.

Alimentació poc saludable

Per una altra banda, l’IERMB també es fixa en la presència de punts de venda d’alimentació segons si és menjar saludable. Del total de botigues alimentàries especialitzades i generalistes i de serveis de menjar ràpid per consumir a casa, un 62,2% es consideren punts de venda d’aliments saludables, mentre que un 38,8% tenen una oferta menys saludable.

Els autoserveis són la categoria més present entre els punts de venda amb predomini d’aliments no saludables i són un 18,1% de l’oferta total. La segona categoria són els establiments de menjar per emportar-se més petits en què es ven menjar ràpid, com ara hamburgueses, frànkfurts, pollastre fregit, pizza i kebab.

La disponibilitat d’aliments no saludables, aquesta mena d’establiments de baixa i molt baixa qualitat, és més alta als barris de Ciutat Vella, l’Eixample i als més turístics dels districtes de Sants-Montjuïc i la Vila de Gràcia. El 2019, Barcelona tenia 1.358 establiments d’autoservei considerats d’oferta no saludable.

Planificació urbana

Amb la radiografia feta, l’IERMB insta les administracions a afavorir els establiments d’alimentació saludable amb planificació urbana i més mesures, atès que els estudis conclouen que l’accés a l’oferta saludable no és igual segons la zona en què es viu i la renda de la població. A més, es constata que aquest accés impacta directament en la salut de les persones i en el risc, per exemple, de tenir obesitat.

Un exemple és el de Torre Baró, considerat un “desert alimentari”. A l’àmbit metropolità, un 52,74% de la població viu a menys de 250 metres d’un supermercat i un 94,03% a 1.000 metres o menys. El percentatge d’habitants amb privacions que viuen en àrees en què l’accés a supermercats és deficitari és menys de l’1%, unes 8.700 persones, situades en barris com ara Torre Baró i nuclis urbans petits i disseminats. Així, a Torre Baró es combina la manca d’oferta comercial de fruites i verdures fresques i el predomini de llars amb rendes baixes.

Els resultats dels estudis elaborats per l’Àrea de Sostenibilitat Urbana de l’IERMB s’han presentat aquest dijous en la jornada “Entorns alimentaris locals: com influeixen en la dieta i la salut de la població”.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies