Durant molt temps la premsa esportiva el va considerar una de les joves promeses del planter del Barça i a divuit anys Frank Rijkaard el va fer debutar amb el primer equip. L’enorme competència d’aquell conjunt va obligar Marc Crosas a fer les maletes per anar a guanyar-se la vida més enllà de Catalunya. Malgrat la distància i que és futbolista professional, una condició que inexplicablement el priva d’opinar sobre política, sempre que ha volgut Crosas ha expressat el desig que Catalunya sigui un estat independent. Hi parlem, en una entrevista de la sèrie ‘A punt per a la independència?’, sobre el moment polític actual, centrat en la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat.

—Nom: Marc Crosas
—Edat: 28
—Independentista?
—Des de quan? D’ençà que tinc memòria.
—La política és… complicada.
—Com us definiu políticament? D’esquerres, amb molta preocupació pels afers socials.
—Teniu llibre de capçalera?: Difícil de dir, però qui em va enganxar a la lectura és Carlos Ruiz Zafón.
—El personatge històric que us inspira: Pel que he llegit d’ells, Nelson Mandela i el Che.

—Quin objectiu ha de tenir aquesta Diada?
—Continuar demostrant al món que no ens rendim i que persistiren en la lluita cívica que demostrem des de fa temps.

—Anem bé per assolir-lo?
—Cada any sembla difícil de complir les expectatives i cada Diada s’assoleixen. La no investidura de Rajoy i els avisos a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ens han d’empènyer a continuar demostrant el nostre suport, sobretot a la classe política. Ens han respost.

—Creieu que la gent està cansada?
—Si no hi hagués resposta per part dels polítics, sí, la gent plegaria veles. Però responen, si més no ho intenten. Puigdemont, Junqueras, Romeva, Forcadell i molts més que no esmento, tenen el mateix objectiu dels qui som al carrer.

—Què us agradaria que passés a la qüestió de confiança?
—Que es demostri la confiança que té el poble en el president que, a judici meu, la mereix. Per tant, espero que se simbolitzi una unitat entre Junts pel Sí i la CUP.

—Si Puigdemont no la supera i hem de fer eleccions, el procés s’acaba o en surt reforçat?
—És complicat de dir. Hi ha moltes incògnites i moltes incerteses. Per exemple, no sabem què farien molts votants d’En Comú Podem, que el 27-S no es van definir clarament, si Junts pel Sí es repetiria, si es faria una llista unitària… Ara, qui sembla que tindria més força tota sola és ERC. Però passi què passi, el procés no s’acabarà aquí. I espero que el president tingui la confiança de la CUP.

—RUI sí o RUI no?
—Sí.

—Amb DUI immediatament després?
—Sí. Al final seguirem el sentiment i l’opinió d’un poble. No fem cap guerra. Ja poden dir que és anticonstitucional i tot el que vulguin. Això sí, ells han canviat la constitució quan han volgut. Mentre nosaltres fem ús de les urnes i utilitzem la democràcia, anirem pel camí correcte. També pot ser que surti que no, i ho acceptarem.

—Com creieu que poden reaccionar els espanyols?
—Continuaran reaccionant de la mateixa manera que han fet aquests últims anys. Prohibint, titllant-nos d’anticonstitucionals i declarant il·legal tot allò que puguin. Per això crec que la Comissió Europea hauria de tenir un paper important, però no sé fins a quin punt s’hi involucraran. El fet important és que nosaltres fem ús de la democràcia.

—Per guanyar el RUI cal eixamplar més la base independentista?
—La base és forta. Aquests últims anys ha crescut molt. Només cal veure les mobilitzacions per veure que és ple de gent jove, que si fem un referèndum, en un futur podran votar. A banda, recordem que molts vots de l’estranger no van arribar, entre els quals el meu, des de Mèxic. En tot cas, jo crec que el moviment cada vegada té més adeptes.

—I com es pot ampliar més?
—És complicat. Però és clar que aquests darrers anys hem fet molta pedagogia i bona feina. I sobretot, demostrant que més pacífics que nosaltres no hi ha ningú. Siguem un milió o dos milions de persones. Això no s’ha vist enlloc més del món. Potser s’ha d’intentar penetrar més en esferes econòmiques i polítiques, tot i que no crec que sigui jo qui hagi d’explicar com fer-ho.

—Hi ha independència sense els comuns?
—Com ja us dic, hauríem de veure què voten en un referèndum perquè n’hi ha molts que donarien suport a la independència. Un referèndum seria important per això, perquè haurien de definir-se, triar blanc o negre, i no mitges tintes. També, d’aquesta manera, podríem veure d’una manera més clara quants són els del no, perquè el 9-N molts no van anar a votar.

—Digueu-me algunes coses de la independència que us motiven i que feu servir per convèncer un indecís.
—Com a esportista i ara que acaben de fer-se els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, és molt clar que veure Catalunya representada en una inauguració seria molt emocionant per a tots. I ja no et dic sentir ‘Els segadors’ en un podi. Per una altra banda, el greuge econòmic que rebem és molt gros. Tots sabem que si gestionéssim els nostres impostos i els invertíssim a casa nostra, ens convertiríem en un dels països més potents d’Europa.

—Quin gran error ha comès el procés?
—Vàrem perdre una mica de seriositat en la consulta del 9-N. Hi havia el precedent recent del referèndum d’Escòcia, tot i que havia estat pactat amb Londres, i molts esperàvem una consulta d’aquest calibre. Vàrem tenir massa por de les il·legalitats que es podien cometre. Per sort, el moviment s’ha mantingut fort i ara som aquí.

—I algun encert?
—Personalment, no sóc un gran admirador de l’ex-president Artur Mas, però el pas al costat que va fer va ser un gran encert per salvar el procés i demostrar al món i a Espanya, que esperaven amb candeletes que no hi hagués govern, que la cosa més important és el procés.

—En algun moment ho heu vist molt magre?
—No, i menys encara des de la distància. A vosaltres us ha tocat d’intoxicar-vos amb totes les notícies i la porqueria que deixen anar alguns mitjans. Jo, per sort, he pogut triar els mitjans des d’on informar-me i he seguit el procés amb la tranquil·litat que et dóna la distància. Magre no ho veig. Només hem de pensar on érem fa vint anys i on som ara. Hem fet unes passes de gegant.

Sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)‘: Eduard Voltas, Salvador Cardús, Natàlia Esteve, Isona Passola, Roc Casagran, Bel Olid,Imma Tubella, Pau Alabajos, Núria Bosch, Quim Morales i Albert Pont.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb