11.10.2023 - 18:47
|
Actualització: 11.10.2023 - 19:07
The Washington Post · Ruby Mellen, Júlia Ledur, Laris Karklis i Cate Brown
Alts càrrecs de la defensa israeliana han ordenat un “setge complet” de Gaza després de l’atac de dissabte en què grups de milicians van trencar la frontera cap al sud d’Israel i van matar més de mil persones, moltes de les quals, civils, en el dia més mortal de la història israeliana.
Com a represàlia, Israel ha bombardat aquesta zona densament poblada i ha matat, com a mínim, 920 persones. Dimarts, les Forces de Defensa d’Israel van anunciar que havien assegurat la frontera amb Gaza i que es preparaven per a una ofensiva.
La franja de Gaza, un tros de terra de 362 quilòmetres quadrats habitat per més de 2 milions de persones, depèn d’Israel per a la majoria de l’electricitat i més serveis bàsics. Tallar-ne el gas i la llum podria deixar molts residents no tan sols sense llum, sinó també sense aigua potable, sanejament adequat i assistència sanitària.
Dilluns, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va condemnar el setge i va dir, en un comunicat: “La situació humanitària a Gaza ja era extremadament precària abans d’aquestes hostilitats; ara només empitjorarà exponencialment.”
Israel subministra electricitat a Gaza de dues maneres. L’única planta elèctrica de Gaza funciona amb dièsel, que entra pel pas de Karem Shalom. També hi ha deu línies elèctriques directes d’Israel a Gaza.
Dissabte, l’autoritat elèctrica de Gaza va informar d’una escassetat d’electricitat de prop del 80%. L’Oficina de l’ONU per a la Coordinació d’Afers Humanitaris va estimar dilluns que la planta podria quedar-se aviat sense combustible.
“En qüestió de dies, Gaza es quedarà a les fosques”, diu Miriam Marmur, directora de defensa pública de Gisha, una organització israeliana sense ànim de lucre.
El setge israelià també podria “desembocar en una escassetat greu d’aigua, ja de per si escassa per a beure”, segons l’ONU. El país té unes quantes plantes de dessalinització importants que transformen l’aigua de la mar Mediterrània en aigua potable, però necessiten electricitat per a funcionar.
Les instal·lacions de sanejament també podrien quedar incapacitades a causa dels talls, cosa que fa créixer les preocupacions sobre malalties. L’escassetat de combustible que hi ha hagut abans a Gaza ha fet que les aigües residuals de la franja contaminin terres agrícoles i es vessin a Israel.
Gaza “estava al límit d’una crisi humanitària de feia molt de temps”, diu Arnaud Quemin, director regional de Mercy Corps per a l’Orient Mitjà. “Així que aquest xoc addicional convertirà això en una crisi de ple dret molt ràpidament.”
Fins i tot, abans d’aquesta escalada, els residents de Gaza passaven gairebé la meitat del dia, de mitjana, sense llum.
Israel va retirar la seva població civil i les forces militars de Gaza el 2005, però ha continuat controlant-ne el flux de mercaderies i persones. Quan Hamàs va assumir el poder polític del territori el 2007, Israel va imposar-hi un blocatge aeri i marítim, que també és imposat per Egipte al sud.
Durant els setze anys de blocatge, Israel ha imposat tancaments en moments clau del conflicte. Les campanyes militars han mort més de 3.500 palestins en total.
El setge també podria afectar els hospitals, que tot i que poden funcionar amb generadors, es necessita combustible per a alimentar-los. Algunes instal·lacions d’atenció mèdica ja han estat afectades per bombardaments israelians.
“Ens preocupa molt veure que les instal·lacions mèdiques no han quedat a banda dels atacs”, diu Leo Cans, cap de missió de Metges Sense Fronteres als Territoris Palestins, en un comunicat. “Un atac aeri va destruir una ambulància que transportava ferits, just davant l’hospital on treballem.”
Israel ha justificat el seu ús aclaparador de la força dient que ha de destruir les capacitats militars d’Hamàs per prevenir qualsevol possible atac.
