Manuela García: ‘La situació actual no té res a veure amb la del mes de març o d’abril’

Entrevista a la presidenta del Col·legi de Metges de les Illes, Manuela García

VilaWeb
Txell Partal
29.08.2020 - 15:30
Actualització: 29.08.2020 - 17:29

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquesta última setmana a les Illes ha crescut la preocupació per l’augment de contagis de la covid-19 i, sobretot, pel d’ingressos hospitalaris. Com més va, més gent hi ha amb dificultats greus. En parlem amb la presidenta del Col·legi de Metges de les Illes, Manuela García, que envia un missatge tranquil·litzador a la població: ‘La situació actual no té res a veure amb el del mes de març o d’abril.’ Diu que ara se sap molt més sobre el virus, i que hi ha més capacitat de diagnòstic. ‘Actualment, trobem que un 50% de contagiats són asimptomàtics. Abans aquests no els teníem controlats, i també encomanen.’

Malgrat tot, García diu que els centres d’atenció primària de les Illes han arribat al límit: ‘Les agendes van molt carregades. Hi ha metges que en un dia poden arribar a veure més de seixanta pacients, i això vol dir un sobreesforç que acaba afectant la qualitat assistencial.’ És clara: a les Illes fa anys que hi ha un dèficit de treballadors sanitaris i amb la pandèmia el problema no ha fet sinó créixer.

Dia a dia els contagis continuen augmentant a les Illes. Quina és la situació actual?
—Hi ha un estat de preocupació manifest quant a l’augment dels contagis. Però, malgrat això, s’ha d’explicar a la població que la situació actual no té res a veure amb la del mes de març o d’abril. Aquells primers mesos de la pandèmia no fèiem proves PCR i per tant acabaven venint els pacients greus que necessitaven ingrés hospitalari. No es feien proves a tothom, els pacients que tenien símptomes lleus es quedaven a casa. Ara en canvi fem moltes més PCR, unes tres mil cada dia. I per tant, la capacitat diagnòstica ha canviat moltíssim. Malgrat tot, l’augment de contagis és progressiu aquests darrers dies. Penso que la xifra que es va donar dimarts, de quasi mil casos, deu ser un reajustament d’informació. Perquè últimament tenim uns 300 casos nous cada dia.

De què serveix aquesta capacitat de diagnosticar?
—Ens ha donat una informació que té una importància vital. Actualment, trobem que un 50% de contagiats són asimptomàtics, gent que no pateix la malaltia i que no hauria arribat a anar mai a un servei d’urgència o a un metge en la primera onada de contagis. Però ara sí que els hi trobem. I això és molt important perquè tenen capacitat d’encomanar la covid-19. Per tant, ara hi ha una gent que abans no teníem controlada.

Semblava que a l’estiu no hi havia tants casos greus, però potser passa que ara es detecten casos lleus que abans no arribaven als centres de salut?
—Exacte, segurament si hem de comparar la situació actual a una d’anterior, seria amb la del mes de febrer. Però llavors no fèiem proves i no vam saber veure què passava. Mirat amb perspectiva, devia ser així. Ara ens preocupa l’augment de casos hospitalaris que ha començat a haver-hi aquesta última setmana a les Illes.

Com estan els hospitals?
—Cada vegada hi ha més ingressos. Es van activant els plans de contenció. Aquesta setmana hem vist hospitals que han hagut d’obrir més sales d’hospitalització de la covid-19, perquè ja havien omplert les que tenien. Per exemple, l’Hospital de So n’Espases ja té dues sales d’UCI plenes de malalts de covid-19 i s’ha trobat obligat a obrir sales que fa mesos que havia tancat. També es comencen a valorar quines intervencions quirúrgiques s’han de fer. Es miren quines són greus i necessiten una actuació immediata, i quines poden esperar.

‘A les Illes hi ha un dèficit de professionals i un envelliment important dels metges de família’

Però sobretot on hi ha una saturació és als centres d’atenció primària, oi?
—Sí, es troben al límit. S’hi atenen uns quatre mil pacients. A més, són els encarregats de fer les proves PCR, i això implica una gran càrrega assistencial. I, encara, cal recordar que ja anaven sobrecarregats abans de la pandèmia. L’atenció primària fa anys que necessita una reestructuració. El problema principal és que ja hi havia pocs metges de família, i això feia que el múscul professional ja fos molt debilitat.

Falten metges?
—A les Illes hi ha un dèficit de professionals. Enguany han mirat de pal·liar-ho augmentat el nombre de les places MIR. A més, tenim un altre problema: hi ha un envelliment molt important dels metges de família. Més del 55% tenen més de cinquanta anys. En quinze anys se’n jubilaran moltíssims. I no cal anar tan lluny: enguany, hi ha setanta-cinc metges de primària que faran seixanta-cinc anys i es podran jubilar. Hi ha una vintena d’aquestes places que les podem substituir amb metges que han acabat enguany el MIR aquí i tenen la intenció de quedar-se, però i les altres? Haurien de rebre metges de l’estranger, i això no sempre és fàcil. Aquesta situació és la de Mallorca, però encara és més complicada a Eivissa i Menorca, perquè encara costa més que hi vagi gent de fora.

I tot això com es pot resoldre?
—Al Col·legi de Metges creiem que és important d’augmentar les places de MIR. Tenim comprovat que la gent que ve a les Illes a fer el MIR s’hi acaba quedant. Quasi el 70%. Però atreure’ls des de fora, sense conèixer res del nostre territori costa molt més. Ara la situació és complicada, perquè el reforç havia d’haver arribat abans i no pas en un moment de pandèmia. Actualment hi ha molt pocs professionals disposats a venir a treballar aquí.

‘Les agendes van molt carregades. Ens trobem amb metges que en un dia poden arribar a veure més de seixanta pacients, i això vol dir un sobreesforç que acaba afectant la qualitat assistencial’

I si es fa un reforç més administratiu? Ara als centres d’atenció primària hi ha molta gestió administrativa que potser podria fer gent sense la necessitat de ser metge.
—Sí, el Col·legi d’Infermeria i diverses societats científiques van presentar una proposta al govern de les Illes. Hi ha determinades feines administratives que podrien fer persones sense coneixements sanitaris, si reben una formació prèvia. I d’aquesta manera la infermeria es podria dedicar més temps a fer cures i visites a domicilis o a seguir els malalts crònics. Així es podrien optimitzar millor els recursos que hi ha. Però passa que les agendes van molt carregades. Ens trobem metges que en un dia poden arribar a veure més de seixanta pacients, i això és un sobreesforç que acaba afectant la qualitat assistencial.

Aquests dies uns quants sanitaris de les Illes han alertat de què pot significar que no es compleixi l’aïllament. Us hi trobeu, amb aquesta situació?
—Sí, de vegades truques a un pacient per donar-li el resultat, i descobreixes que és al carrer. I és positiu! També ens hem trobat gent que no porta la màscara correctament, perquè no tapa bé la boca o el nas.


—Hem de transmetre a la població que aquesta situació és estranya. S’ha d’explicar molt bé on som i la gravetat del moment. Els metges estem molt habituats a certeses, i aquest virus ens dóna moltes incerteses. A més, la població està acostumada que la guarim o la tractem, però poques vegades li hem demanat que formi part d’aquest tractament activament. Hem de fer entendre que és molt important que es compleixi el confinament. S’ha d’explicar que si tenim el virus som infecciosos. I per tant, el podem encomanar a familiars i amics, i que potser a nosaltres no et passa res però uns altres poden tenir un quadre mortal. Per tant s’ha de demanar a la població que sigui coherent amb la situació que viu.

‘La població està acostumada que la guarim o la tractem, però poques vegades li hem demanat que formi part d’aquest tractament activament’

A la gent li costa d’entendre sobretot que es pugui trobar bé i alhora encomanar el virus?
—Exactament, per això és molt important d’explicar com es transmet. Podem trobar-nos bé però encomanar la malaltia a la gent que més estimes. Això costa d’entendre. Tampoc no ha anat bé que les mesures anessin canviant cada dia. Per exemple, de primer es va dir que les màscares no calien, i ara és a l’inrevés. Però sobretot s’ha d’entendre que tots podem tenir la capacitat d’infectar i no tenir símptomes. És molt important que mirem per la salut dels altres. Hem de ser solidaris amb la resta. Hem de tancar-nos quan toqui, i quan sortim complir les normes. No ho demanen perquè sí. Ho fem per evitar que es transmeti el virus.

Encara ens falta molt per saber sobre la covid-19…
—Sí, molt. Cal aprendre molt més sobre com actua i com podem guarir-ho. Això sí, ara estem molt més preparats que fa uns mesos. Hem après que la capacitat de detectar i aïllar és la millor eina que tenim ara mateix per eliminar el virus. Però dins el món sanitari també tenim situacions d’incertesa. Anem aprenent coses de dia en dia, i per tant anem canviant d’opinió. I és en aquests moments quan floreixen moviments negacionistes que fan molt de mal.

Cada vegada té més força aquest moviment negacionista.
—Sí, per això crec que és tan important que es faci formació sanitària. S’ha fet massa poc en aquest país. Cal que aquesta informació arribi a la gent jove. Potser hauríem d’utilitzar el seu llenguatge perquè ens entenguessin. Diuen que haurien de veure imatges de morts o gent ofegant-se en una UCI perquè es conscienciessin? Seria molt penós. Les xifres parlen totes soles, no haurien de caldre imatges.

Per exemple, diuen que les màscares provoquen hipòxia…
—Mentida. Sóc anestesista i em passo moltes hores cada dia amb la màscara posada. Els cirurgians poden operar durant divuit hores seguides sense treure’s la màscara. Si realment hi ha algú que s’ofega amb la màscara, i no és per un problema psiquiàtric, probablement ha de confinar-se. No li recomano de sortir de casa.

‘Encara que siguis jove i no tinguis cap patologia, el coronavirus et pot dur problemes greus. Hi ha joves amb una pneumònia bibasal bestial’

Potser el problema és que al començament es va remarcar molt que el virus afectava sobretot la gent gran. Però no és veritat això, no?
—Tothom es pot contagiar. I el cos no reacciona sempre bé… El virus pot afectar qualsevol edat. Encara que hom sigui jove i no tingui cap patologia, el coronavirus pot dur problemes greus. Hi ha joves amb una pneumònia bibasal bestial. No sabem per quin mecanisme el virus és capaç fer que alguns pacients, independentment de l’edat, avui estiguin bé i demà tinguin un quadre d’insuficiència respiratòria aguda, que els pot portar a una aturada respiratòria o a haver-se d’intubar. El virus també pot causar trombosis i que hi hagi una mort sobtada. Una de les primeres companyes que va morir per culpa de la covid-19 tenia vint-i-vuit anys. Per tant, el virus ens pot afectar a qualsevol edat. No hem de tenir noranta anys perquè ens pugui causar una patologia greu.

I al setembre i l’octubre, quan pot haver-hi més refredats i grips, el sistema està preparat?
—De primer, s’havia dit que l’estiu liquidaria el virus, i mireu on som: final d’agost i pràcticament ja es pot dir que tenim la segona onada de contagis. De manera que totes les previsions que es poden fer s’han de posar una mica en quarantena. Suposo que seran mesos complicats, perquè sense la pandèmia els mesos de setembre i octubre ja ho són. Per això animaria tota la població, sobretot la de risc, a vaccinar-se contra el virus de la grip. Això ens pot ajudar si més no a controlar que no hi hagi tants casos de grip i que siguin més lleus.

I estem preparats per a vaccinar tanta gent?
—Entenc que sí. Les administracions ens haurien de proveir de prou vaccins.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies