Manipulació i sensacionalisme: el manual periodístic de Susanna Griso durant el procés

Un rostre compungit amb la mirada perduda. És Susanna Griso, la presentadora del programa Espejo público, d’Antena 3, que assegura que es va sentir incompresa durant el procés, que no encaixava ni a Catalunya ni a Madrid. “Amb el tema del procés, jo tenia la sensibilitat a flor de pell. Em sentia estranya a tot arreu”, diu al periodista Ricard Ustrell, en una entrevista al programa Col·lapse, de 3Cat. Llavors, relata discussions amb familiars i amics. “Anímicament, em va costar molt. I allà sí que recordo moments d’enfonsar-me”, afegeix.

Aquest podria ser el relat d’una represaliada política, d’una víctima, però no ho és pas. És tota la contrària. Griso és una figura clau i indispensable en la guerra mediàtica en contra de l’independentisme. El plató d’Espejo público és una trinxera de l’estat espanyol, on s’aplaudeix la repressió, es desinforma i s’assenyalen polítics, ciutadans i moviments socials.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by 3Cat (@som3cat)

Davant Ustrell, Griso reconeix que en algunes entrevistes del programa va posar “més vehemència personal de la que voldria”, cosa que li va fer perdre “aquest punt de distància que és summament necessària”. En cap cas fa autocrítica pel contingut d’Espejo público. Ni una paraula sobre el sensacionalisme –durant les protestes del Tsunami, per exemple, feia servir a Twitter les etiquetes #bARDElonaESP i #WARcelonaESP– o les campanyes de criminalització dels CDR o dels professors de l’IES el Palau, entre més.

🎥VÍDEO| Imágenes de los graves disturbios en Barcelona por la noche

Hoy seguimos pendientes de las protestas en Cataluña.

Podéis comentarlo con el HT #bARDElonaESP

▶https://t.co/897gn9dxri pic.twitter.com/RssggO89S7

— Espejo Público (@EspejoPublico) October 16, 2019

De fet, el 2019, la presentadora va rebre un premi de la Guàrdia Civil, que en destacava “la trajectòria professional, el rigor, la transparència i el respecte a l’hora de tractar les notícies relacionades amb els guàrdies civils”. Griso va rebre el premi de mans dels ministres espanyols Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska. “Quan perdeu, perdem tots”, va dir en el discurs d’agraïment.

El filó del Primer d’Octubre

El referèndum del Primer d’Octubre ha estat un filó perquè Griso, a la batuta de la franja matinal d’Antena 3, fes carnassa televisiva amb Catalunya. Pel seu plató desfilaven dia sí i dia també representants del PP, PSOE, Ciutadans –més endavant, Vox– i sindicats policíacs per esbombar, amb diferents tonalitats, la versió de l’estat espanyol. Les veus independentistes eren marginals, gairebé convertides en una caricatura.

L’endemà del referèndum, Espejo público va fer tots els esforços per deslegitimar la votació, mentre passava de puntetes per la violència i la brutalitat policíaques. Una de les grans “informacions” que es van emetre va ser el testimoni d’un tal Daniel, que deia que havia votat unes quantes vegades per demostrar que el sistema de l’1-O no funcionava i era una ensarronada.

🔴DIRECTO: Hablamos con Daniel, un joven que votó varias veces el 1-O, que asegura que lo hizo para demostrar que el sistema no funciona pic.twitter.com/w4ndYr7JB5

— Espejo Público (@EspejoPublico) October 2, 2017

Els dies següents, el programa va continuar en la mateixa línia i destacava el suposat assetjament que sofrien els membres de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. En aquest sentit, van difondre el testimoni anònim d’un agent que negava les càrregues de l’1-O. Entre més declaracions, va dir: “Sentim que som els últims de les Filipines en una versió Catalunya” i “Hi ha nens plorant cada dia i demanant que no els portin al col·legi”.

📞AL TELÉFONO: Hablamos con un @guardiacivil destinado en Cataluña que asegura que el domingo no hubo cargas #MediaciónCataluñaESP pic.twitter.com/uukYFfwdWe

— Espejo Público (@EspejoPublico) October 5, 2017

Ara, el cim del cinisme es va assolir el 13 d’octubre, quan es va emetre un reportatge sobre estudiants suposadament perseguides pel fet de no ser independentistes. Tot plegat començava amb un fons negre, música de piano i un missatge: “Tres estudiants ens expliquen com és estudiar a Catalunya i denuncien l’elaboració de llistes d’alumnes que no són independentistes.” En cap moment s’avisava que dues d’elles, Laura Casado i Julia Moreno, eren de Societat Civil Catalana i tenien vincles amb Ciutadans.

🎥Tres estudiantes nos cuentan cómo es estudiar en Cataluña y denuncian la elaboración de listas de alumnos que no son independentistas pic.twitter.com/cOws24M4oR

— Espejo Público (@EspejoPublico) October 13, 2017

Aquell mateix dia, el programa també va cedir espai a l’ultra Jaume Vives, que va enregistrar un vídeo des d’un balcó del carrer de Balmes de Barcelona, en què posava música de Manolo Escobar i feia una paròdia del referèndum. A partir d’aquí, Vives va sortir unes quantes vegades a Espejo público com a representant de la “resistència del balcó de Balmes” i, més tard, com a promotor de Tabàrnia.

🎥Los vecinos que ponían a todo trapo a Manolo Escobar ahora parodian la votación del referéndum, aquí os lo dejamos #UltimátumPuigdemontESP pic.twitter.com/cMOguGCG5d

— Espejo Público (@EspejoPublico) October 13, 2017

Arran de la possibilitat que hi hagués una declaració unilateral d’independència, Griso va encendre l’alarma de la por per la misèria econòmica d’una Catalunya independent, sobretot per la fugida d’empreses. Xavier Gabriel, de la Bruixa d’Or de Sort, va explicar en directe que traslladava la seu a “Navarra, Madrid o València”. Davant les càmeres, van passar economistes i representants de la patronal, però també es van fer reportatges sobre “clàusules anti-independència” en els contractes immobiliaris.

Aquells dies, Espejo público també va emetre imatges d’una entrevista dels sogres de Carles Puigdemont en una televisió romanesa i un reporter es va dedicar a perseguir pels carrers a un home que suposadament havia tirat una cadira a un agent de la Guàrdia Civil en un col·legi electoral del Bages. “Només vull saber si us en penediu? Aquesta és una manera de defensar el referèndum?”, preguntava el reporter.

Els professors a la foguera

El programa de Griso va participar del linxament i la campanya d’odi contra els professors de l’IES el Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), que van ser falsament acusats d’haver vexat i humiliat els fills d’agents de la Guàrdia Civil. L’espai va donar veu sense filtres al periodista ultra Javier Negre –autor del reportatge “Els 9 mestres catalans de la infàmia”– i Bartolomé Barba, coordinador d’una associació d’agents de la Guàrdia Civil que va denunciar els docents.

Espejo público no va tenir cap problema a esbombar a tort i a dret el relat acusatori de la fiscalia i de la Guàrdia Civil. Aquesta és una estratègia que el programa també va seguir amb Tamara Carrasco i els CDR. En l’espiral d’odi contra els professors, s’hi van afegir tota mena de personatges, entre els quals, l’ex-eurodiputat Ignasi Guardans, que va repetir la cantarella que l’escola catalana era un focus de discriminació. “Hi ha escoles a Catalunya on, si un nen no porta alguna cosa groga [pels presos polítics], és assenyalat. Això passa entre adults, imagineu-vos entre els menors”, va dir

A les xarxes socials, els programes es compartien amb etiquetes incriminatòries, com ara, #SeñaladosESP i #AdoctrinamientoESP. Però en la recerca desesperada per fer audiència de la desgràcia, Espejo público es va enganxar els dits. El professor Josep Lluís Alcázar va deixar en ridícul l’ultra Negre per un cartell dels CDR. “Informi’s bé. Aquest cartell l’he vist, perquè l’han publicat. I aquests CDR són els Comitès de Defensa de la Revolució de Tunísia”, li va etzibar.

El linxament contra els professors va durar setmanes i les causes judicials, que es van arxivar totes, no es van tancar del tot fins a l’hivern passat.

“El terrorisme dels CDR”

Els CDR han estat una de les víctimes preferides de les males praxis del programa de Griso, que no ha desaprofitat cap oportunitat per a difamar-los i criminalitzar-los. El març del 2018, arran de les protestes per la detenció de Puigdemont a Alemanya, es va emetre una peça sobre una guia  –”tot un quadernet d’apologia de la violència”– que suposadament corria entre “els grups radicals catalans”, que detallava pràctiques de “guerra de guerrilles”.

Dues setmanes més tard, Griso va ensenyar en directe com la Guàrdia Civil detenia Tamara Carrasco a Viladecans (Baix Llobregat). “Detinguda a Barcelona una capitost dels CDR per terrorisme i rebel·lió”, es llegia sobreimprès a les imatges. La causa es fonamentava en un àudio de WhatsApp i va acabar arxivada el 2020, perquè l’acusació es va anar diluint. Tanmateix, a Carrasco li van aplicar un confinament municipal que va durar un any i un mes.

L’endemà de la detenció, per si no n’hi hagués prou, Griso va entrevistar el fiscal del Suprem Javier Zaragoza, que no va dubtar a comparar els actes del CDR amb el “terrorisme de baixa intensitat” dels grups juvenils del País Basc durant els anys que ETA era activa. “Quan es tracta d’actes de sabotatge, danys, incendis, estralls, talls de vies ferroviàries, com que passa aquí, i es fa amb un propòsit determinat, com és el de subvertir l’ordre constitucional o alterar greument la pau pública, això pot ser considerat terrorisme. Llavors, la posició jurídica que ha adoptat la fiscalia de l’Audiència Nacional i el jutge central d’instrucció és correcta. És molt defensable”, va afegir.

🎥Javier Zaragoza, fiscal del TS: “Lo que está sucediendo en Cataluña con los CDR es una situación similar a lo que pasaba en el País Vasco con los grupos juveniles que cometían lo que se llamaba terrorismo de baja intensidad” #CDRsCatESP pic.twitter.com/gs5sjfS7f5

— Espejo Público (@EspejoPublico) April 11, 2018

Més endavant, Espejo público va reproduir de manera acrítica la informació policíaca i judicial sobre l’operació del 23-S, que acusava dotze membres dels CDR de pertànyer a una organització terrorista. L’endemà de la ràtzia de la Guàrdia Civil, el periodista Gonzalo Bans, mentre recitava el contingut dels informes, es referia als detinguts com a “comando”. A la pantalla es veia el següent missatge: “La fiscalia assenyala ‘l’avançat grau de preparació d’atemptats secessionistes'”.

El xiclet de l’anomenada operació Judes es va estirar al màxim –es va donar veu moltes vegades a l’advocat ultra José María Fuster-Fabra–  i es van escampar tota mena de detalls del sumari, entre els quals, unes fotografies que van alertar la Guàrdia Civil perquè suposadament indicaven la preparació d’explosius. “Anotacions de cloratita i, diu la Guàrdia Civil, ETA va atemptar moltes vegades utilitzant cloratita. No ho diem nosaltres, ho diu la Guàrdia Civil”, explicava el periodista Alfonso Egea. En les imatges en qüestió es veia llum i fum en una casa.

Ara, la deriva de fer audiència sense escrúpols, també ha portat Griso a fer el ridícul en directe. En el segon aniversari de l’1-O, la presentadora va entrevistar Ismael Guerrero, guàrdia civil i membre de l’Associació Professional Justícia Guàrdia Civil (Jucil). Li va demanar pel desplegament especial i si temien un dia complicat, però la cosa es va girar de pressa. “Bon dia, Susanna. En primer lloc, la vull corregir. Jo no estic destinat a Catalunya. Parlo en nom dels meus companys destinats a Catalunya”, li va respondre.

Hoy Susana Griso ha llevado a un Guardia Civil para hablar de lo que "sufren" los Guardias Civiles en Catalunya. El Guardia Civil no ha estado un solo día destinado en Catalunya. pic.twitter.com/uLAtO5eGDA

— Fonsi Loaiza (@FonsiLoaiza) October 1, 2019