“Volem viure a Mallorca sense haver de ser rics”

  • La societat civil passa a l’acció i es manifestarà demà, dissabte, per reclamar que es garanteixi l’accés a un habitatge digne

VilaWeb
Vista aèria de Palma (fotografia: Ralf Roletschek / Wikimedia Commons / CC-BY-NC-ND).
Redacció
23.05.2024 - 21:40
Actualització: 24.05.2024 - 08:17

Poder viure a les Illes d’una manera digna. Aquest és el reclam que la societat civil expressarà demà, dissabte, al carrer. El drama de l’accés a l’habitatge ha anat agreujant-se aquests darrers anys, i els illencs estan farts de l’augment de preus i la insostenibilitat de viure en un lloc que va ser paradís i s’ha convertit en atracció turística.

Ha estat un petit col·lectiu, el Banc de Temps i Grup de Consum de Sencelles, que ha empès la societat a manifestar-se sota el lema “Mallorca no es ven”. Perquè, per ells, les Illes es venen al turisme i als estrangers amb alt nivell adquisitiu. “Volem viure a Mallorca sense haver de ser rics”, diuen membres del Banc de Temps.

Amb les dades d’aquest març a la mà, segons un dels portals immobiliaris més grans d’internet, el preu de l’habitatge al conjunt de les Illes és de 4.253 euros el metre quadrat. La capital més cara és Formentera, on se n’arriba a pagar el doble: 8.271 euros. La segueix Eivissa, amb 6.534 euros, i Palma, amb uns 3.953 euros. A Maó, baixa als 2.750 euros. Quant al lloguer, a Eivissa arriba als 22,2 euros el metre quadrat i, a Maó, als 11,4 euros. Palma es va situar a l’abril en el seu màxim històric: 15,8 euros el metre quadrat. De fet, amb una recerca als portals immobiliaris, es pot observar que ja es lloguen habitacions a més de 700 euros a Palma, i a Eivissa ja n’hi ha que superen el miler.

D’ençà de la pandèmia, els problemes han crescut. Ho diu Carme Reynés, membre del Banc de Temps i Grup de Consum de Sencelles. L’entitat va néixer fa catorze anys com un projecte d’intercanvi entre persones per a integrar els nouvinguts amb els veïns amb arrels sencelleres. Al llarg dels anys, explica Reynés, el projecte s’ha anat adaptant, i ha passat per fer microcrèdits o impulsar festivals per recollir fons als refugiats, entre més. Però aquests darrers anys, el problema que més es trobaven era clar: poder tenir una casa on viure.

“Els darrers mesos ha estat molt bèstia. Cada setmana arribava gent demanant ajuda”, diu Reynés. Explica que hi ha persones amb feina que ja no poden pagar un lloguer. Que a molts no els renoven el contracte i que la situació és dramàtica per totes bandes. “Hem de sortir tots al carrer a veure si les polítiques canvien”, sosté.

El turisme, el gran maldecap

Si alguna cosa tenen clara els organitzadors de la manifestació és que el model econòmic que viuen les Illes és insostenible. Dependre i viure del turisme aboca a l’emergència residencial. També, haver venut la marca de les Illes fora, on el seu atractiu atrau gent rica que o bé acapara les compres per gaudi propi –hi ha moltes segones residències– i n’eleva els preus de mercat o bé decideix d’especular i invertir, denuncien.

El problema és de tanta magnitud que, en un vídeo que van fer córrer els organitzadors per les xarxes socials, alguns testimonis expliquen que es plantegen d’anar a viure fora de Mallorca. “Tothom té dret a un habitatge digne i assequible i no m’ho puc permetre”, diu un testimoni. “Vull viure a l’illa que vaig néixer” o “vull que les meves filles puguin viure aquí”, diuen uns altres testimonis, que, preocupats, demanen que la gent surti al carrer.

Reynés assegura que la sensació, ara com ara, és de ser dins una roda. “Els preus van pujant, els restaurants i els comerços posen preus de turista. No podem sobreviure al turisme”, recalca, i explica que fins i tot el mercat s’ha saturat. Segons l’Ibestat, l’any passat van arribar a les Illes 17,8 milions de turistes, això és 1,3 més que no pas el 2022. I les previsions són d’un creixement tan elevat que, fins i tot, el govern de Prohens –en contra del que defensava a l’oposició aquests darrers anys– i els hotelers ja comencen a dir que hi ha massa turistes. De fet, la taxa de variació anual del mes de març ja indica un increment del 17,88% dels visitants.

Totes aquestes declaracions no estranyen si es fa cas de les dades. Per exemple, l’INE publica que, de cada cent habitatges, quatre es destinen al lloguer vacacional. Però és que en municipis com Pollença aquesta dada s’incrementa fins al 19,82% del parc immobiliari. A més, cal tenir en compte que a les Illes hi ha 154.692 places de lloguer turístic, unes 6,17 per habitatge. Supera les dades de Catalunya (5,42) i del País Valencià (5,06).

És per aquest motiu que Reynés té clar que “és important limitar o prohibir el lloguer vacacional, i també la compra d’habitatges a no residents”, una proposta que ja es va provar d’impulsar la passada legislatura, però el govern espanyol la va tombar. En aquest sentit, Reynés també explica que és important declarar Mallorca com a zona tensada.

En tot cas, si bé és difícil posar xifres, l’organització espera de superar les dues mil persones a la manifestació de dissabte, que es farà a les set del vespre al parc de les Estacions de Palma. A més a més, ja es preparen més grans mobilitzacions per a protestar contra el turisme en massa.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor