Manel Cervantes: “Cap dels pacients ingressats a l’UCI no té l’òmicron”

Entrevista al director de malalties infeccioses de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, el doctor Manel Cervantes

VilaWeb
Txell Partal
15.01.2022 - 10:37
Actualització: 15.01.2022 - 11:37

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La sisena onada continua sumant cada dia nous contagis, i ha arribat a xifres rècord. Però malgrat tot, sembla molt més controlada als hospitals. Tot apunta que la nova variant òmicron és més lleu. Les primeres setmanes, els experts demanaven que no s’arribés a conclusions abans d’hora, perquè semblava que s’infectaven bàsicament joves, amb menys risc. Però ara ja fa setmanes que l’òmicron és entre nosaltres, i als hospitals ja els han arribat els primers casos de gent gran infectada amb la nova variant. Quina ha estat la sorpresa? Que molt pocs ingressen a les UCI. En parlem amb Manel Cervantes, director de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell.

Les xifres que ens ofereix Cervantes són així de contundents: “Cap dels pacients ingressats a l’UCI no té l’òmicron.” Diu que a planta sí que hi ha pacients amb aquesta nova variant, tot i que matisa: “Una tercera part dels ingressats amb covid en realitat són a l’hospital per una altra cosa.”

Actualment, continua havent-hi xifres d’infeccions com no s’havien vist abans. Però sembla que això no es reprodueix de la mateixa manera als hospitals. Per què? El vaccí ha fet efecte? La variant òmicron és molt més lleu?
—Totes dues coses són correctes. Ara ja tenim una evidència clara que l’òmicron és més lleu. Tenim la impressió que també la gent no vacunada la passa més lleument. La combinació més dolenta ara mateix seria contagiar-se de la delta i no estar vacunat. Tanmateix, la següent pitjor combinació seria tenir l’òmicron i no estar vacunat. No sabria dir què té més pes, si la vacuna o la nova variant, però totes dues hi influeixen, segur. I ja no ho diem perquè ho diuen alguns estudis, sinó perquè ho veiem als hospitals.

Què voleu dir?
—A urgències, cada dia tenim vuit o deu malalts a punt d’ingressar; avui, cap d’aquests pacients no tenien una pneumònia greu per coronavirus tot i tenir el virus. Eren pacients que tenien la covid, però ingressaven per unes altres coses, com ara una infecció d’orina. Per tant, el virus circula com mai, però no emmalalteix la gent com mai. A l’hospital veiem que hi ha tantes persones que s’infecten, que n’hi ha que hi ingressen. Això no obstant, una tercera part dels pacients que tenim ingressats per covid, en realitat són a l’hospital per una altra cosa. Però com que la PCR que els fan quan entren surt positiva, són inclosos a la llista de pacients ingressats amb covid. En realitat, tenen una mica de tos o d’angines. El quadre sembla que és molt benigne. Al principi de l’òmicron, ens pensàvem que era perquè es contagiava gent jove, com a Sud-àfrica, però ara ja arriba gent gran. I s’ha de dir que ells tampoc es posen gaire greus. Tot plegat ens anima a pensar que això continuarà així. Veure que cada dia hi ha més casos a Catalunya i tenim menys casos a l’UCI no quadra si no és perquè realment l’òmicron és més lleu i el 80% de la població està vacunada.

Per tant, hi ha molta gent que ingressa amb covid, però no per covid. Caldria fer aquesta diferenciació?
—Individualment, els hospitals l’hem de fer. Tanmateix, sumar aquests números a escala general és difícil. Hi ha vegades que el malalt ingressa per una altra cosa, però descobrim que té el coronavirus. Fins que no passin quatre dies o cinc no podem saber si té importància o no. La pneumònia greu pot tardar uns dies a arribar. Per això, clàssicament, no ens havíem preocupat de fer aquesta distinció, perquè moltes vegades vèiem que aquests pacients empitjoraven durant l’ingrés. Ara veiem que no. El malalt que ingressa per una altra cosa i té la covid, un cop solucionat el problema inicial, se’n pot anar a casa tranquil·lament. Per tant, tot plegat és bo de saber, però difícil de manegar estatísticament.

Quina és la situació actual a les UCI del Parc Taulí? Hi ha gent amb la variant òmicron?
—Avui tenim vint ingressats a l’UCI per covid-19, i d’aquests, ningú no té l’òmicron. No tenim pacients greus amb l’òmicron. Sí que en tenim a planta, persones grans que estan fotudes. Tenen unes altres malalties. Però són molt pocs. La gran majoria de pacients greus amb coronavirus tenen la variant delta. L’òmicron va substituint molt ràpidament la delta, però encara no ha desaparegut. La delta va substituir la variant anterior en tres mesos, mentre que l’òmicron substituirà la delta en un mes.

Entenc que hi haurà un moment en què l’òmicron deixarà enrere la variant delta. Què passarà, aleshores? Creieu que ja no ingressarà gent a les UCI per covid-19?
—Això sembla que passarà, però no ho sabem del cert. Només ho sabrem amb el temps. Tenim clar que aquesta variant té una característica diferent. Ho té molt difícil per arribar als pulmons. És una variant que infecta sobretot la part respiratòria alta. La gent té angines o refredats, molt poques pneumònies. Tanmateix, hem de ser conscients que les grips funcionen així i, de tant en tant, fan una pneumònia. Segurament l’òmicron també, però creiem que en molts menys casos. És l’esperança que tenim, però s’ha de confirmar. Amb les informacions que arribaven de Sud-àfrica ja vam pensar que era un virus diferent, però ara ho veiem aquí. És lògic que estiguem preocupats pel gran nombre de casos que hi ha. Amb això no dic que no hàgim de prendre cap mesura. Ens ha de continuar preocupant, perquè si infecta gaire gent, encara que sigui un percentatge petit, hi haurà molts malalts greus. Encara que de moment no es compleixi. Per això tinc la impressió que serà un abans i un després.

Aquests dies veiem que hi ha dos corrents. Els qui defensen que l’òmicron ho ha canviat tot i cal reconsiderar com ens enfrontem a la pandèmia, i els qui diuen que no, que encara és massa aviat, i que les conseqüències de la relaxació són molt greus.
—Estic d’acord amb les institucions que aquests dies han dit que hem de pensar en una pandèmia diferent. Però s’ha d’afegir que ara no és el moment de canviar res. Si d’aquí a dues setmanes o tres es confirma que realment és menys greu i comencen a baixar els casos, aleshores ja parlarem del canvi de paradigma que hi haurà. Segurament llavors no s’haurà de mirar a tothom que té símptomes si té la covid-19 o no. Amb la grip no ho fem i controlem les pandèmies.

I per confirmar-ho dieu que tan sols cal esperar dues setmanes o tres?
—Si d’aquí a tres setmanes no ens ingressa cap pneumònia bilateral a l’UCI, crec que tot serà molt clar. Ara, tot pot canviar novament si el virus torna a mutar i ve una variant més agressiva. Encara que no és la cosa més probable. L’evolució viral en general fa que els virus que es propaguen més tinguin menys gravetat. Però això no es compleix sempre. Per tant, cal estar atents. Al meu entendre, haurem de deixar de fer proves a les escoles, perquè sabem que als nens no els passa res. Caldrà tenir controlats els grups més vulnerables. I el que passa a la resta del món. Si surt una nova variant a Taiwan, hem de pensar que la setmana següent serà aquí. No podem pensar que tancant fronteres ho controlarem. Aquestes fronteres s’ha demostrat que no existeixen. L’única cosa que podem fer és endarrerir l’arribada del virus unes setmanes.

Aquests canvis que dieu impliquen que les restriccions tal com les coneixem ara desapareixeran?
—La meva opinió és que les restriccions intenses, les de veritat, no el confinament nocturn, són molt importants quan comença una onada. Perquè gràcies a aquestes mesures, es pot mirar de controlar la pujada. Un cop els contagis s’escapen d’allò que és manejable, aquestes mesures ja no serveixen per a res. La gent es contagia on menys t’esperes. És cert que hi ha llocs més perillosos. Per descomptat, és menys perillós a l’aire lliure que en un lloc tancat. O és més perillós en un hospital que en un teatre. Però hi ha un moment que aquestes mesures ja no serveixen per a controlar la pandèmia. Teòricament, tenen sentit, però la realitat mostra que no.

Entenc que mesures com la màscara o la distància de seguretat sí que continuaran, doncs?
—Per descomptat. Crec que la màscara en llocs tancats serà obligatòria cada hivern, que és quan hi haurà més contagis. Ara ha de continuar essent obligatòria, perquè encara hi ha transmissió comunitària. Quan deia que s’acabaran les restriccions, em referia a l’engròs. Per exemple: cal tancar els camps de futbol? Quin sentit té? Ets a l’aire lliure i la gent porta màscara. No hi veig cap problema. La qüestió, si de cas, és quan s’acaba el partit i la gent va al bar sense màscara a celebrar la victòria. No és gaire clar que els ambients multitudinaris a l’aire lliure tinguin un perill important. I amb els llocs tancats s’ha de vigilar més la ventilació. Les mesures més bàsiques, com ara portar la màscara i vigilar quan vas amb gent gran, s’han de mantenir. Encara que no sigui per ell, sinó per sentit comú.

La ventilació és el gran objectiu pendent?
—Sí. Se’n parla molt, però no hi ha cap estratègia per a preparar uns aparells que et diguin si una discoteca o un teatre estan ben ventilats o no. No costa tant, és un detector de CO₂ que a internet es troba fàcilment. I no és gaire car, val seixanta euros. No sé per què no s’ha optat per això. Diuen que obrim les finestres. No podem demanar que als col·legis tinguin les finestres obertes tot el dia. Hauríem d’obrir les finestres quan es vegi que pugen els nivells de l’aire que respirem. El virus no el podem mesurar, ara per ara, però sí allò que respirem. Si veiem que el nivell de CO₂ puja, sabrem que allò està molt tancat i l’aire es vicia. No és un perill per a la salut, però vol dir que si hi ha cap virus, hi circularà.

Dieu que no tindrà sentit fer proves a tothom per saber si té la covid o no. Això causarà molta inseguretat a molta gent, perquè no sabrà si infecta o no.
—Entenc que hi hagi aquesta por en aquest moment. Venim d’on venim. Però arribarà un punt que farem com la grip. Sabrem si el virus circula o no amb estatístiques que es faran als Centres d’Atenció Primària i als hospitals. Ja no haurem d’anar fent proves a tothom que tingui tos o febre. Es mirarà i controlarà en els malalts amb una pneumònia. La resta s’haurà de quedar cinc dies a casa. I si has de fer res, t’hauràs de posar la màscara. Que en realitat és per al que serveix, per a evitar que la persona que està malalta transmeti el virus als altres. I això ens pot ajudar, fins i tot, que hi hagi menys transmissió de la grip.

Per tant, els qui tinguin símptomes hauran de continuar fent el confinament domiciliari?
—Als Estats Units ja han decidit de fer-ho així. Allà la gent que té el coronavirus solament s’ha de confinar cinc dies. I els cinc dies següents, si es troben bé, els diuen que facin vida normal pel carrer però amb la màscara posada. No fan PCR de control, entenen que no cal. Els anglesos diuen una cosa diferent. Set dies d’aïllament. I al cap de cinc dies, s’han de fer dues proves d’antígens, i si surten negatives, els donen l’alta. També em sembla bé. Tanmateix, no tot és si tens una prova negativa o no. És més important si ja no tens símptomes. Si tens una prova negativa però tens molta tos i febre, no t’arrisquis, encara pots estar expulsant el virus. I al revés, si et trobes perfectament, no cal fer la prova. Potser al final descobreixen una utilitat real als antígens, que jo fins ara no he sabut veure.

Us volia demanar per això, justament. Ara hi ha molta gent que el setè dia de l’aïllament encara és positiva, però malgrat tot, rep l’alta perquè no té símptomes. Com s’ha de comportar aquesta gent?
—Un cop passada la covid, la gent s’hauria de comportar igual si l’antígens els surt positiu o negatiu. Perquè si surt negatiu, també pot ser que contagiïn, encara que la probabilitat baixa. Hem pensat que els antígens i la PCR eren una prova per a descartar què tenim, i no, són proves molt bones per a diagnosticar. Però que diguin que segur que no, no hi ha cap prova. Són els símptomes i els dies. S’ha vist amb la delta, que a partir del cinquè dia ja no hi ha pacients contagiosos, pràcticament. És diferent amb les pneumònies bilaterals que ingressen. Aquests poden passar més dies amb el virus als pulmons i expulsar-lo. Però en el cas dels qui han tingut tres dies de febre i prou, la probabilitat d’encomanar el cinquè dia és molt baixa, encara que la prova surti positiva. Perquè els virus morts, que no infecten, també surten positius en aquestes proves, i no vol dir que estiguis malalt. També és veritat que es pot tenir covid sense tenir cap símptoma. Per tant, qui tingui a prop persones vulnerables serà bo que a la mínima es faci una prova. S’ha de mirar de protegir les persones que tenen més riscs. I això vol dir, bàsicament, portar una màscara que tanqui bé. És igual la marca, però que tanqui bé. Una cosa que per desgràcia és extraordinària de veure al carrer. Es veu que és molt difícil.

Per tant, continuarà havent-hi gent amb més risc de tenir la malaltia greu.
—Sí, cal ser-ne conscient. I cal seleccionar molt bé quines persones són realment les vulnerables davant la covid-19. Això durarà anys. Aquest canvi de què parlem no serà immediat. I que sigui menys greu no significa que desapareguin tots els riscs. Cada any hi ha gent que es mor de la grip.

I el vaccí els protegeix?
—La vacuna és la variable que més ha influït perquè aquesta malaltia sigui menys greu, sigui la variant que sigui. Per tant, la vacunació segurament l’haurem d’anar reforçant de manera regular entre la gent vulnerable. En canvi, no crec que la gent sana s’hagi de posar una dosi cada any. La resposta immunitària durarà més.

Qui és aquesta gent vulnerable?
—L’edat és el factor de risc més important. Si som estrictes, us diria que tots els més grans de setanta-cinc anys, que és quan el risc és més evident, però segurament la barrera es posarà a més grans de seixanta-cinc anys, per anar més segurs. I l’altre factor que s’ha de tenir en compte són malalties concretes. No han de ser necessàriament greus, sinó que sabem que augmenten els riscs. La diabetis, per exemple. O tots els malalts de pulmó i de cor. A aquestes persones, així com fem amb la grip, els haurem d’anar vacunant periòdicament. Probablement, cada vegada que s’acosti l’hivern. I me n’oblidava, també s’hauran de tenir en compte un petit grup de persones, que tenen malalties autoimmunes o reumàtiques, per les quals prenen unes medicacions que fan que els costi fer resposta immune al virus.

La cosa és que el vaccí no evita la infecció. Mai no es va dir, això.
—No ho sé… El missatge que hem donat durant molt de temps, que t’has de vacunar per solidaritat amb els altres, és perquè s’esperava que l’evités. Si no, no tenia sentit. Per tant, el missatge subliminar que vam donar és que amb la vacuna es podia posar fi a la transmissió. I en això ens hem equivocat. Segurament redueix els dies d’infecció, però això no és prou. En conseqüència, la base ha de ser vacunar-se per protegir-se de la malaltia greu.

Heu dit que la covid-19 romandrà durant molts anys. Creieu que l’única manera d’eliminar-la seria inventant-se un vaccí que evités el contagi? És possible?
—És bo ser optimistes, però l’única malaltia vírica que hem erradicat al món va ser la verola i va ser dos-cents cinquanta anys després d’haver començat a vacunar. No sóc gaire optimista. Sí que passarà que amb la immunitat de les vacunes i la gent que ha passat la malaltia, al final serà un coronavirus més. De fet, ja en tenim entre nosaltres que causen refredats. Amb la grip va passar igual. La pandèmia de la grip de 1918 no va acabar perquè el virus desaparegués, sinó perquè va mutar fins a la grip com la coneixem avui dia. I va deixar de matar.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies