Macron, entre franctiradors i comerços tancats, topa amb la crisi de l’habitatge a Andorra

Un franctirador al terrat del Consell General d’Andorra mou el rifle i ajusta la mira telescòpica. Davant la Casa de la Vall, una munió de caps al sol. La gent va engalanada per a un moment històric. El copríncep francès, Emmanuel Macron, i el copríncep episcopal, Josep Lluís Serrano Pentinat, assisteixen per primera volta a una sessió de la cambra.

El centre històric d’Andorra la Vella està acordonat. Hi ha més curiosos que no pas expectació. Els agents de policia fan broma del dispositiu. “Nerviós? No, tampoc no sabem si vindrà gaire gent. No són bones hores”, diu un agent del Grup d’Intervenció de la Policia d’Andorra (GIPA). Somriu, però a les mans té un fusell negre i carregat.

A l’avinguda de Meritxell, els comerços avisen als aparadors del tancament obligatori –dues hores i mitja– decretat pel govern. “Aprofitarem per fer paperassa”, diu la Mònica, que té una botiga de xocolata. “Ens obliguen a tancar, però hi ha més gent al carrer que un dimarts normal”, afegeix. Els colors dels bombons criden l’atenció d’alguns turistes.

Només els serveis essencials, la restauració i els hotels s’escapen del tancament forçós. “És normal que ens facin tancar; si no, la plaça serà ben buida”, diu en Lluís, que regenta una òptica. La visita dels coprínceps no li fa “ni gràcia, ni pena”, però assegura que vol veure el discurs de Macron.

Han passat més de sis anys d’ençà de la primera visita. La seva figura, visiblement desgastada en el context de la política francesa, encara conserva un cert magnetisme a Andorra. El 2019, Macron va parlar de l’acord d’associació amb la UE, de l’avortament i de la llengua. Qüestions que continuen ben candents en l’actualitat andorrana, amb l’afegit de la crisi de l’habitatge.

Pels carrers es veuen grups de nens amb banderes andorranes. Els professors malden per contenir les feres. Un nen imita a crits el soroll dels trets d’una arma. Uns policies s’ho miren entre enriolats i estupefactes. La cara del professor és impossible de ser descrita. Per sort, l’escena s’esberla amb el so de les campanes del santuari de Sant Esteve.

Són les dotze. Els comerços abaixen les persianes. “Aprofitaré per anar a dinar amb la dona”, diu un botiguer, mentre apaga els llums. Alguns turistes no entenen què passa. Els aparadors es tornen grisos abans de l’horari habitual. Joies, alcohols, cigars, mòbils, perfums… Tot queda confinat rere les persianes i les reixes.

A la plaça del Poble, la gent s’acumula prop de l’escenari, on faran els parlaments el cap de govern, Xavier Espot, i Macron. Un membre de seguretat reparteix banderetes d’Andorra. “Calma, que me’n queden poques”, exclama, arran de l’ànsia d’alguns dels assistents. Dos franctiradors del GIPA es preparen en un terrat.

“Crec que no sap ni on és”, diu un paramèdic sobre el copríncep francès. “El deuen haver preparat. La qüestió és no fer el ridícul”, li respon una companya. Els periodistes, sobretot francesos, es van col·locant a la zona de premsa. Hi ha mala maror amb els seus col·legues andorrans. El primer dia de la visita va deixar ferides.

Entre el públic s’identifiquen clarament els agents de seguretat francesos. Vestits de manera impecable, sabates de pell, orelleres i braçalets amb les franges blava, blanca i vermella. El sol, que cou amb força, encén el paviment. No hi ha cap racó on amagar-se. Els clatells i les calbes se socarrimen. Uns agents s’emporten tres nois que tenen un patinet elèctric.

El nivell d’alerta és màxim. Tot el recorregut des del Consell General fins a la plaça està acordonat amb tanques. També dues tristes taules de tennis taula. La comitiva va tard. Passen els minuts i el públic s’impacienta. Una quarantena de membres del Sindicat d’Habitatge d’Andorra alcen pancartes i xiulen. “Aquesta pancarta té més metres quadrats dels que puc pagar”, diu una pancarta.

Els agents de seguretat es posen davant els manifestants –es miren les pancartes, però no en retiren cap–, que criden consignes com “Espot a la Seu”, “Espot dimissió”, “el poble es revolta”, “no et volem més” i “fora youtubers“. Les autoritats comencen a aparèixer. Els xiulets s’intensifiquen. El volum és eixordador.

Finalment, apareixen Espot i Macron. El retard supera amb escreix l’hora. Se senten aplaudiments, però els crits de dimissió no s’aturen. “Tot això que passa, fa anys que ho advertim. La gent ha de buscar pisos a la Seu d’Urgell perquè aquí no es pot viure. Calen mesures urgents”, diu un dels manifestants de l’habitatge. “Han jugat amb foc, i es cremaran”, afegeix un altre, assenyalant l’escenari.

El públic es concentra en un costat de la plaça del Poble, que té una meitat gairebé buida. Espot prova de surfejar la protesta com pot, però els manifestants no es treuen els xiulets de la boca. Macron se situa de perfil al públic i mira gairebé tota l’estona el cap de govern. No perd el somriure en cap moment.

“L’accés a un habitatge assequible és la màxima preocupació de bona part de la ciutadania”, diu Espot, que aprofita la menció per enviar un dard als manifestants. “També dels que no criden […] Malgrat la cridòria, continuarem ampliant el parc públic d’habitatge”, afegeix. Els crits de dimissió van carregats d’ira.

Espot deixa de parlar i ofereix el micròfon a Macron. De cop i volta, la plaça calla i el silenci deixa sentir el vol del dron de la policia. Els manifestants abaixen les pancartes. Els franctiradors perfilen tots els caps. “La protesta és contra el govern i les seves polítiques”, diu un dels manifestants. El copríncep francès prova de trencar el gel amb una broma, que rep una resposta desigual.

En el seu discurs, adverteix que la porta de l’acord d’associació amb la UE només s’obrirà una vegada –previsiblement a l’estiu– i anima els andorrans a no girar-li l’esquena. També expressa el seu suport a la proposta per a despenalitzar l’avortament. “La igualtat, la llibertat i l’autonomia de les dones s’han de fer amb respecte per l’equilibri institucional i la tradició del coprincipat”, diu.

Macron es mulla sense mullar-se. Les seves paraules –calculades al mil·límetre– proven de satisfer tothom. Són gairebé les dues i part del públic comença a fugir. El sol, la gana i la feina espanten gairebé totes les ànimes. Amb la crisi de l’habitatge, el copríncep torna a fer malabars. Aplaudeix els esforços del govern per crear “habitatge assequible”, però es mostra comprensiu amb “la impaciència” de la gent.

Alguns membres del públic fan ganyotes, però la protesta no reviscola. Les pancartes no es tornen a alçar. “Visca Europa. Visca Andorra”, conclou. Macron i Espot baixen de l’escenari després de la interpretació de l’himne. Una comitiva de cotxes els espera a l’avinguda del Príncep Benlloch.

Són dos quarts de tres i els comerços comencen a reobrir. El trànsit encara és caòtic i el dispositiu policíac és ben visible. Un grup de joves fumen a l’ombra. “Tots els dimarts podrien ser així”, diu un, sense aixecar la mirada del mòbil.