Lluís Mijoler
Lluís Mijoler, en una imatge d'arxiu.

Lluís Mijoler (1969), batlle del Prat de Llobregat pels comuns (El Prat en Comú – En Comú Guanyem) és una de les veus contràries a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. No vol una tercera pista que toqui l’espai natural de la Ricarda ni tampoc més avions volant per sobre de Gavà Mar. Aquesta opció permetria més trànsit, però sense ampliació. La seva proposta és desviar els avions cap a Girona, i connectar amb ferrocarril els aeroports de totes dues ciutats. Una quarta pista, però lluny del Prat. En aquesta entrevista, el senyor Mijoler explica la seva posició.

No voleu ampliar l’aeroport de Barcelona. Per què?
—El motiu principal és que no hi ha espai. No es pot proposar una ampliació en uns terrenys que no existeixen. AENA ja tenia la pretensió de fer arribar la tercera pista fins la Ricarda fa més de vint anys. I fa vint anys ja es va decidir que no hi havia aquesta possibilitat perquè dins els límits actuals no hi cap. Però també entrem en el fons de l’assumpte. Creiem que el model aeroportuari no ha de ser un model centralista. Ha de connectar-se amb xarxa ferroviària amb els altres aeroports. No diem que no per anar en contra de qualsevol creixement. Proposem alternatives. Per acabar, en un context d’emergència climàtica, la Comissió Europea ja ha dit al govern de Madrid i de la Generalitat que no es protegeix prou el delta del Llobregat. En aquest context, es fa impossible de pensar que pugui haver-hi una ampliació.

La vostra proposta inclou una quarta pista a Girona. Però si enviem els avions als altres aeroports catalans, contaminarem igual. No?
—Exactament. Quan AENA ens parla de hub, el problema més gran no són els vols intercontinentals, sinó les connexions que hi ha darrere. Si no som capaços de tenir connexions entre aeroport i tren, contaminarem més. Aquí volen fer el mateix model de baix cost, centralitzat a Barcelona, amb el nombre més gran de vols. Home, fem una connexió ferroviària, i no tan sols amb Girona, sinó a tot l’estat. I derivem els avions de baix cost cap als altres aeroports, que són més lluny, però no tant: a 30 minuts o 40 tens l’aeroport de Vilobí. No té gaire sentit que tinguem un aeroport a 8 minuts del centre.

Una altra opció és fer créixer vols a Barcelona, però sense ampliar l’aeroport. Es pot fer augmentant el ritme de vols a les pistes existents.
—AENA diu que podrien tenir més vols si les pistes es fessin servir de manera independent. I això faria créixer el soroll i afectaria els veïns, sobretot de Gavà Mar. Hi passarien més avions. També a Castelldefels.

Ho veuríeu bé? Serien més vols, però sense ampliació ni tocar l’espai natural de la Ricarda.
—No ho veuria bé. Perquè també afecta el Prat. Deriva d’un compromís del 2006 en què AENA es va comprometre, per pressió dels ajuntaments, a no fer servir les pistes de manera independent. Si trenques l’acord, has de presentar una alternativa.

La ministra de Transports del PSOE, precisament, és ex-batllessa de Gavà. Paradoxal.
—Això ho has de valorar tu.

Els ajuntaments tenen capacitat de vet? Si fos el cas, el faríeu servir?
—Directament, no tenim capacitat de vet. Sí que hi ha un primer compromís d’AENA, que ja han vulnerat, de no fer la inversió si no hi ha consens al territori. Quan l’Ajuntament de Barcelona i el del Prat s’hi manifesten en contra, resulta que els ajuntaments deixen de ser territori. Ara, l’únic que té dret de vet és la Generalitat. Nosaltres estem legitimitats a emprendre les accions jurídiques que corresponguin. Però de capacitat prèvia de vet, no en tenim.

Dieu que la Generalitat té capacitat de vet, però qui decideix l’ampliació és el consell de ministres espanyol a Madrid, en un govern format pel PSOE i els comuns. Hi ha una reunió el 30 de setembre en què es decidirà sobre l’ampliació. Què li reclamaríeu, a la part de Podem? Què haurien de fer?
—Això que fan. Dir que no. I oposar-s’hi. I dir que no en tots els espais. Som a l’Ajuntament de Barcelona, al del Prat, al Parlament de Catalunya, al congrés dels diputats. El ministre dels comuns, Castells, té la mateixa posició. Una altra cosa és que es tracta d’una minoria dins el govern, i que la proposta final, i el control de segons quins afers, el té el PSOE. Al final, si ho aprova, ho acabarà aprovant el consell de ministres a proposta d’AENA. L’altre dia m’ho preguntaven: per què reclames més a la Generalitat que no al govern de l’estat, que és qui ho aprova en última instància? Doncs perquè el govern de la Generalitat té la capacitat de dir que no. Aquí sobrevalorem la capacitat i la força que té un espai polític en minoria [Podem] sobre el que promou aquesta inversió, que és el Ministeri de Transports, a proposta d’AENA. En un consell de ministres no es vota. I allò que hi arriba ja compta amb el suport necessari. Ara es treballa en la fase d’informes, i em consta que des dels nostres ministeris es treballa en la resposta. La nostra posició és claríssima a tot arreu. Una altra cosa és la capacitat d’incidència que tens.

Per exemple, els comuns, Podem, estarien disposats a anar-se’n del govern a Madrid si els socialistes aproven la proposta? Estarien disposats a trencar a l’Ajuntament de Barcelona si els socialistes la duen endavant? Fins a quin punt estan disposats a trencar amb el PSOE per l’aeroport?
—Crec que no som en aquest punt. En primer lloc, perquè de moment la proposta és el document DORA, que no és un document executiu. Per tant, ara per ara, no som en el punt de dir que hi haurà una crisi dels diferents espais de govern que has esmentat, però també penso en l’Ajuntament del Prat. No ha de passar això. Estic convençut que trobarem la sortida que toca, que al final és preguntar-ho a Europa. Tenir ben clar que Europa no ho permetrà. I buscar alternatives. Si els ajuntaments del Prat i de Barcelona en presenten, estic convençut que la Generalitat també pot presentar-ne.

La inversió de 1.700 milions de l’ampliació, la faria AENA. És una empresa público-privada. Els 1.700, els posarà la part privada o la pública?
—Aniran a buscar crèdit. Primer ens van dir que seria una inversió privada. Això ha desaparegut. Ningú no ve a posar-hi els diners. Després ens van dir que era públic. Inversió de l’estat a Catalunya. Tampoc. Ara ens diuen que sortirà del compte de resultats. I aniran a crèdit.

Sabeu on hi aniran, a cercar el crèdit?
—No en tinc ni idea. Però suposo que per això hi tenien interès la Caixa i el Banc de Sabadell, promotors de la presentació a ESADE. Segurament volen que la inversió es faci. La inversió per la inversió.

Comenteu la frase “Farem aeroports verds”.
—Em fa vergonya que algú digui coses així. Aeroport i verd és un oxímoron. Quan el 2019 AENA em van venir a explicar això que volien fer, ja els vaig dir que havien de ser molt més sostenibles: “Heu d’ampliar les zones de protecció. Augmentar les compensacions anteriors.” La gent es mor per problemes del medi i de contaminació. I demanen que passem dels 100 milions de passatgers? Quan en tenim més de 5 milions a rodalia i es tarda dues hores per a desplaçar-se dins el Baix Llobregat? Fa falta més inversió per a la gent i no pensar tant en les multinacionals.

Comenteu la frase “Sou la gent del no a tot”.
—No és cert. I em sap greu dir-ho amb un no. Nosaltres no ens vam oposar a la primera inversió dels 1.400 milions. Era dins els terrenys d’AENA. I som al port, i quan es parla d’ampliar-ne la capacitat, no ens hi oposem frontalment. Hem donat l’opinió. I s’ha fet de manera sostenible. No anem en contra de tot. Volem el millor per al nostre territori.

Al final, la vostra proposta seria: més avions, sense ampliació, passant-los als altres aeroports. Això és possible?
—Si s’aprofita la capacitat dels altres aeroports, Reus i Girona, és possible. Ara no li toca a l’Ajuntament del Prat dir com ha de ser el sistema aeroportuari català. Però sí, diem que és possible una inversió que augmenti aquesta capacitat. Així i tot, també hem de saber quin model de turisme.

Si ERC i vosaltres teniu la mateixa posició, per què no feu aliança contra el PSOE?
—La Generalitat ha de fer el mateix que ha fet l’Ajuntament del Prat i el de Barcelona. Dir que no. “No estem d’acord amb l’ampliació que feu.” Però això és dir que no a una inversió de 1.700 milions. Aquest és el xantatge. El president Aragonès té la dificultat de quedar com algú que rebutja una oferta d’inversió a Catalunya tot i que ens hem passat, i amb tota la raó, molts anys reclamant més inversió. La situació és molt complexa. I entenc fins a cert punt la dificultat del president. Però cal ser valent i honest. I si has de dir que no, has de dir que no. I un apunt: la inversió que diuen que fan per als cinc anys vinents és només de 300 milions d’euros. La resta, condicionada al pla director, i que Europa ho aprovi. Saben que perilla molt que Europa digui que no. Parlem d’una inversió de 300 milions d’euros, dels quals només 92 tenen a veure amb l’ampliació. I ho prorroguen tot al 2027 o 2028. Què hi ha darrere de tot plegat, això hem d’explicar.

Res a afegir?
—No. Ja em sembla bé.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.