Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Les festes de Nadal seran una prova de foc, atesa l’amenaça d’una tercera onada de la pandèmia, que en deu mesos ha afectat gairebé mig milió de persones a tot del país i n’ha mort més de 19.500. Durant aquestes dates assenyalades, i després de mesos de restriccions, es recuperarà bona part de la mobilitat i es relaxaran algunes de les mesures més dures, com ara la limitació de les trobades a sis persones.

Té cap sentit celebrar Nadal en un any de pandèmia, si no s’han celebrat ni Pasqua, ni el Hajj, ni l’Any Nou Xinès? 

Per això, els experts recomanen màxima precaució i un compliment estricte de les indicacions sanitàries –distància, màscara, ventilació, etc.– sobretot en les trobades en espais tancats. La suma d’aquests factors no evitarà la temuda tercera onada, segons el responsable de l’àrea de resposta i emergències en Salut Pública del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties, Josep Maria Jansà, però en poden reduir molt l’impacte i fer-la mitigable, de manera que no saturi el sistema sanitari.

“Això depèn de tots nosaltres. Com menys coses i trobades fem per Nadal, més capacitat tindrem per a controlar aquest repunt abans que comencin les vaccinacions. Si ens relaxem, més enllà de les mesures que imposin els governs, el repunt serà més gran. No hi ha gaire més a fer”, deia en una entrevista a VilaWeb.

Sant Joan, el tret de sortida de la segona onada

Per entendre l’efecte demolidor que pot tenir una festivitat en l’evolució de la pandèmia només cal recular fins al juny passat. Sant Joan es va celebrar amb l’anomenada “nova normalitat” acabada d’estrenar. De fet, la culminació del desconfinament –en format exprés en el cas del Principat– i el final del primer estat d’alarma van coincidir amb el cap de setmana i el pont que desembocaven en la nit del foc.

El resultat? Els contagis es van multiplicar, sobretot a Catalunya, de manera que la reobertura, més que un retorn a la normalitat, es va convertir en el tret de sortida de la segona onada. El 23 de juny, al Principat, es van detectar 122 contagis nous de la covid. Dues setmanes després, els casos ja rondaven els 500 i, tres setmanes després, superaven el miler –per primera volta d’ençà del 17 d’abril–, una barrera que s’ha sostingut fins ara.

D’altra banda, el nombre d’ingressats, una variable de reacció molt més lenta, es va mantenir força estable durant les dues primeres setmanes, fins i tot es van registrar descensos. La nit de Sant Joan els ingressats eren 250, però tres setmanes després el repunt es va començar a notar als hospitals. Els ingressats van augmentar un 28% i ja superaven els 300. Cinc dies després, es trencava la barrera dels 400. Actualment són més de 1.500.

En el cas del País Valencià, l’impacte de Sant Joan va ser més moderat, però també va fer estralls. El 23 de juny es van detectar 62 casos nous de la covid-19, que una setmana després van créixer fins als 84. A Castelló, per exemple, es va detectar un brot que va afectar una vintena de persones que havien participat en la revetlla. De totes maneres, les infeccions no es van disparar amb tanta celeritat com al Principat i van tardar gairebé un mes –19 de juliol– a superar la barrera dels 200 casos.

Els casos roden ara els 1.700 diàriament. En aquesta expansió del virus ha estat cabdal el paper que ha jugat la diada del 9 d’octubre, que enguany amb el cap de setmana per mig, s’ha ajuntat amb la festivitat del dia 12. El 8 d’octubre, els casos registrats van ser 591, només una setmana després es va assolir una xifra rècord d’infeccions, 1.768. Un rècord efímer perquè en els dies següents es va superar diverses vegades la barrera dels 2.000 contagis.

Què va fallar?

Hi ha diversos factors clau que van contribuir al repunt de Sant Joan. En primer lloc, sobretot a Catalunya, el desconfinament accelerat –especialment a Barcelona i Lleida– i el retorn a la mobilitat completa. En aquest sentit, durant el pont van sortir de l’Àrea Metropolitana de Barcelona més de mig milió de cotxes. A això cal afegir-hi les grans trobades socials que es van organitzar, perquè els límits de reunions no eren tan restrictius com ara (en l’àmbit privat, al Principat el topall es va posar en vint persones).

Cal recordar que no va ser fins a final d’agost que el Principat i les Illes van establir el màxim de deu persones en les trobades socials. Un topall que ha caigut ara fins a les sis. En canvi, al País Valencià, el Consell només va establir restriccions dures quan els indicadors empitjoraven en l’àmbit municipal, com va passar a la ciutat de València entre l’agost i el setembre. De totes maneres, amb la declaració del segon estat d’alarma, la Generalitat Valenciana també ha adoptat el topall de sis persones.

Un altre element que va contribuir a la propagació descontrolada del virus va ser el poc ús de la màscara. A Catalunya no va ser obligatòria fins el 8 de juliol –dues setmanes després de Sant Joan–, mentre que a les Illes es va implementar el 13 de juliol i al País Valencià el 18 de juliol.

I ara ve Nadal

Sis mesos després de Sant Joan, les festes nadalenques arriben en una situació epidemiològica molt més complicada a tot el país. Els contagis superen diàriament el miler a Catalunya i al País Valencià, i a les Illes ronden els 200. A més, hi ha un gran nombre d’ingressats als hospitals.

Així mateix, hi ha moltes més restriccions que no pas al juny. La mobilitat s’ha reduït molt més –tot i que es faran excepcions durant les dates assenyalades–, s’ha aplicat el confinament nocturn (relaxat durant les mateixes dates) i l’ús de les màscares, fins i tot en espais privats, és molt més ampli.

Dit això, els grans àpats, difícils de controlar per part de les autoritats, poden tornar a ser el terreny adobat per al virus. A més, a diferència de l’estiu, aquestes trobades seran totes en espais tancats, on les possibilitats de contagi són molt més elevades si no hi ha la ventilació adequada.

L’experiència d’Acció de Gràcies

No cal recular fins a l’estiu per veure l’efecte perjudicial en l’evolució de la pandèmia que pot tenir una festivitat que comporta grans àpats i trobades socials. Acció de Gràcies, que enguany es va celebrar el 26 de novembre als Estats Units, ha fet que el virus es descontroli encara més al país més afectat per la covid-19, on fins ara s’han detectat gairebé 16,5 milions d’infeccions i han mort unes 300.000 persones.

El dia d’Acció de Gràcies es van detectar a tots els Estats Units més de 103.000 casos de la covid-19. Ara, dues setmanes després, s’ha registrat màxims històrics diaris de contagis. Només el 12 de desembre es van detectar més de 280.000 casos de la covid-19, és a dir, una mica més de la meitat dels acumulats als Països Catalans.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.