Llarena, visiblement molest amb la citació belga, ataca ara Comín i Serret

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha refusat avui la recusació demanada pels ex-consellers Toni Comín i Meritxell Serret. Molest amb la citació de la justícia belga del 4 de setembre, Llarena he emès una interlocutòria en què ataca Comín i Serret i els acusa de ‘instrumentalitzar’ la justícia belga. Com a ciutadans de la Unió Europea, els ex-consellers tenen el dret d’acollir-se a jurisdiccions dels estats membres, però això no ha agradat a Llarena.

Comín i Serret argumentaven en la recusació que s’havia vulnerat el seu dret de presumpció d’innocència i que això els havia perjudicat en sengles carreres polítiques, a més d’assenyalar una ‘persecució judicial i mediàtica’. També citaven unes declaracions de Llarena del 22 de febrer en què feia valoracions sobre la causa contra els dirigents independentistes essent-ne el jutge instructor.

Sobre aquestes declaracions, Llarena diu que són ‘plenament respectuoses’ amb la presumpció d’innocència i que es ‘limiten a reflectir l’existència d’un pronòstic inicial tipificat pels investigats’. En aquest sentit, no accepta la parcialitat de què és acusat i critica que el recusin per unes declaracions de fa tres mesos i mig una vegada ha dictat el processament contra els encausats.

Es pot llegir en aquest extracte de la interlocutòria.

Llarena afegeix que la inadmissió de la recusació és ‘obligada’, afirma que la justícia belga no és competent per a jutjar l’actuació de la justícia espanyola i diu que la recusació no té sentit perquè el plet entre Comín i Serret i ell mateix no és anterior a la seva designació com a jutge instructor, sinó posterior. Al·lega que, si acceptés la recusació, deixaria en mans de les parts apartar amb una demanda qualsevol instructor sempre que discrepessin del contingut de la seva investigació.

Atac contra Forcadell

L’ex-presidenta de parlament Carme Forcadell també va recusar Llarena per parcialitat. El 6 de juny el jutge va emetre una interlocutòria duríssima contra Forcadell en què s’oposava a la recusació i afirmava que volia cometre un frau processal, que era extemporània i arribava a fer consideracions personals com ara que se sentia ‘observat a cada cantonada’.

Així mateix, assegurava que ell no havia emès mai cap opinió que pressuposés parcialitat en la causa ni havia tingut ‘cap actitud reprovable’ durant els vint-i-cinc anys que havia treballat a Catalunya. Com a argument contra Forcadell afegia que diversos jutges i fiscals que exercien a Catalunya havien ‘necessitat protecció policíaca per la difusió pública de la seva imatge i de la localització del seu domicili’.