llarena ordre detencio puigdemont comin

El jutge Pablo Llarena ha mostrat per primera vegada una esquerda en el seu relat. En la interlocutòria de confirmació del processament de Carles Puigdemont i els altres vint-i-dos dirigents independentistes en la causa general oberta al Tribunal Suprem espanyol, obre la possibilitat que siguin jutjats per sedició o per conspiració per a la rebel·lió, en comptes de l’acusació actual de rebel·lió. El canvi és important quant als anys de presó que impliquen uns delictes i uns altres, però també perquè Llarena palesa la seva inseguretat en el relat amb què ha intentat justificar la rebel·lió.

Aquesta inseguretat es manifesta una vegada la justícia alemanya no ha acceptat la seva argumentació de la violència i ha descartat l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. El gruix de la interlocutòria d’avui de Llarena sembla escrit pensant permanentment en Alemanya, en els impediments que el tribunal de Slesvig-Holstein va posar a les demandes de la justícia espanyola. D’entrada, perquè una bona part de l’escrit de Llarena va enfocat a mirar de demostrar que el primer d’octubre hi va haver malversació, que és l’únic càrrec pel qual la justícia alemanya encara podria extradir Puigdemont.

L’obsessió amb la malversació
Llarena desplega tota una llista de dades i d’indicis que són fonamentalment contractacions fetes per la Generalitat els mesos previs al referèndum en qüestions que, segons el jutge, podrien tenir alguna cosa a veure amb el referèndum. Exposa tota la part del sumari relativa a la malversació que fins fa poc havia mantingut secreta, volent demostrar que hi ha delicte. I prova de demostrar que les declaracions del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, no el desacrediten; diu que hom no va saber llegir els matisos que introduïa en l’entrevista a El Mundo segons els quals no era descartable que s’haguessin malversat diners públics mitjançant un ‘entramat ocult’.

On és la violència?
Llarena torna a parlar de la violència. Ho ha fet manta vegada d’ençà que va dictar presó incondicional contra els dirigents independentistes. Però en aquest cas sembla que vulgui respondre als arguments que van exposar els jutges de Slesvig-Holstein per a descartar la rebel·lió, és a dir, que en cas que hi hagués hagut violència no s’hi hagué prou per a tombar el govern espanyol. Parlant del delicte de rebel·lió, Llarena diu que per a haver comès el delicte de rebel·lió ‘no cal que s’arribi a aconseguir l’objectiu que els seus autors havien pretès’.

El jutge sosté que han de ser jutjats per rebel·lió perquè veu violència en moltes coses, fins i tot en ‘l’ostentació de la desobediència’, i arriba a dir que aquells dies de setembre i octubre hi havia ‘disset mil agents dels mossos armats que no responien a les ordres legals, sinó a les dels processats’. Però és molt significatiu el canvi que fa tot seguit.

I ara, sedició?
Desestima els recursos dels processats, sí, però diu que ‘en el cas hipotètic que a la violència li manqués la capacitat funcional per a aconseguir el propòsit’ que hauria perseguit (un argument del tribunal de Slesvig-Holstein), la seva instrucció no quedaria pas invalidada (‘això no menaria al sobreseïment de les actuacions’, diu en la interlocutòria), sinó que ‘es podria sostenir una acusació per sedició’.

I la part més interessant ve tot seguit. Diu que els fets descrits li permeten de processar per rebel·lió, però ho qualifica de ‘primària qualificació de responsabilitat’, que no impedeix que ‘les parts’ puguin proposar una acusació diferent. Que podria ser, com ell mateix apuntava abans, la de sedició, però també la de conspiració per a la rebel·lió, en cas que el procés ‘no s’hagués orientat a una declaració unilateral d’independència, sinó a forçar l’estat a modificar la realitat constitucional’. En aquest cas, Llarena diu que la violència es trobaria més en la pretensió, en el fet de ‘promoure un context en què l’alçament violent pogués emergir com a condicionant essencial’, per la qual cosa ‘tampoc no pot excloure’s l’aplicació del delicte de conspiració per a la rebel·lió’.

Llarena sembla voler sostenir la seva instrucció després de l’envestida de la justícia alemanya. I confiant a poder aconseguir l’extradició de Puigdemont per malversació. Si fos així, com es podria explicar un judici a un grup de dirigents polítics per rebel·lió i a qui va ser el seu president per malversació? Les penes de presó que hi ha associades a un delicte i a un altre ja són molt diferents. Si els qui ara són acusats de rebel·lió acabessin essent jutjats per sedició o per conspiració per a la rebel·lió, les penes de presó es podrien acostar més a les de la malversació. Essent així, hi hauria un escàndol. I si Puigdemont no és extradit ni per malversació, el paper de Llarena encara es posaria molt més en evidència.

Heus ací la interlocutòria de Llarena, íntegra:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb