L’interès d’Espanya viatja a alta velocitat cap a la Meca

TEMA DEL DIA
Armes. Pedro Sánchez ha confirmat al congrés espanyol que continuaria venent armes a l’Aràbia Saudita i ho ha argumentat apel·lant a ‘l’interès d’Espanya’. Cal agrair la sinceritat del president espanyol. Els interessos d’Espanya passen per sobre de l’assassinat d’un periodista, de milers de morts al Iemen i de la fam de cinc milions de nens. I fins i tot de la legislació espanyola, que estableix que s’ha de denegar la venda d’articles de defensa a països que no respectin els drets humans. És el mateix interès que fa aturar una sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre les hipoteques que perjudica els interessos de la banca o que manté a la presó els dirigents independentistes d’acord amb un relat fals, inventat per un jutge del mateix tribunal.

Són fets diferents, però hi ha un fil conductor que serveix de coartada per a aquesta continuada vulneració de drets: l’interès d’Espanya. El president del CGPJ, Carlos Lesmes, que és qui va aturar la sentència de les hipoteques per pressions de la banca, és el mateix que va dir que la unitat d’Espanya passa per damunt de la justícia: ‘L’estat de dret té el fonament últim en la unitat d’Espanya.’ La cap de gabinet de Lesmes, la fiscal Ana Murillo, és la dona de José Manuel Cendoya, vice-president del Banc de Santander. Hi ha un estat dins l’estat que funciona al marge de les institucions democràtiques. Si és per l’interès d’Espanya, es poden vulnerar els drets humans, vendre armes a monarquies assassines, protegir els bancs contra l’interès general o mantenir innocents a la presó.

El fet més vergonyós és que Sánchez ha apel·lat als treballadors de l’empresa Navantia, a Cadis, que podrien perdre la feina si es rescindeixen els contractes en vigor, que preveuen la construcció de cinc vaixells de guerra per a l’Aràbia Saudita. Amb aquest argument demostra dues coses. Primera, la seva debilitat davant Susana Díaz, que en plena pre-campanya de les autonòmiques andaluses ha defensat la continuïtat de la venda d’armes per mantenir llocs de feina. El dirigent del PSOE, ja històricament enfrontat a la presidenta andalusa, no es pot permetre el luxe de calar foc a Andalusia per aquest afer. Ocupació en canvi de morts, una disjuntiva ben poc ètica. Vots tacats de sang.

Però encara és més greu que usi aquest argument, perquè aquí no es protegeixen els llocs de feina de l’empresa Navantia, sinó els interessos privats del rei espanyol Felipe VI, que va negociar personalment un acord de secret militar entre Espanya i l’Aràbia Saudita rubricat el 6 de setembre de 2017. Prèviament, la gestió de la família reial espanyola ja havia estat clau perquè Espanya obtingués la concessió per a construir el TGV entre Medina i la Meca, valorat en set mil milions d’euros, que es va inaugurar el mes passat amb tres anys d’endarreriment. Les empreses que van participar en la construcció del tren són Adif, Cobra, Consultrans, Copasa, Dimetronic, Imathia, Inabensa, Ineco, Indra,OHL, Renfe i Talgo.

El crit de ‘No a la guerra’ que esgrimia el PSOE quan governava Aznar ja no sent. Era fàcil d’anar contra el trio de les Açores, amb l’antipàtic Bush al capdavant. Quan arribes a la Moncloa les coses són molt diferents, com sap Felipe González, màster en cinisme adquirit a la universitat del poder. El PP i Ciutadans han convertit l’interès d’Espanya en la coartada de les retallades democràtiques, però el PSOE també s’hi ha afegit, o no és prou fort per a aturar aquesta degradació. La ministra de Defensa, Margarita Robles, va manifestar-se partidària de congelar la venda d’armes, en la mateixa línia que ho han fet algunes governs europeus, encapçalats per Angela Merkel. Però Robles ha estat desautoritzada per l’interès d’Espanya.

Aquests dies també veiem tot el sector ‘progressista’ de la magistratura i de la fiscalia espanyola exclamant-se de la congelació de la sentència de les hipoteques, posant el crit al cel per l’intervencionisme en les decisions judicials i reclamant la separació de poders. Està molt bé, però fan tard. Ja s’havien d’haver esquinçat les vestidures quan els polítics independentistes van entrar a la presó o llegint les interlocutòries escandalosament polítiques del jutge Pablo Llarena. Aleshores van fer mutis. I ara en paguen les conseqüències, perquè allò que va començar a Catalunya ara és una pràctica a tot l’estat espanyol. L’interès d’Espanya no pot passar per damunt de la democràcia. Altrament, la democràcia es degrada vertiginosament.

MÉS QÜESTIONS
Commoció a tot el país per la mort de Carmen Alborch. La mort de Carmen Alborch a setanta anys, després d’una llarga malaltia, ha commocionat el país. Coneguda tant per la seva faceta artística com per la política, la desaparició d’Alborch ha estat lamentada unànimement en l’àmbit institucional i en el cultural, i ha rebut tota mena d’elogis. El Nou d’Octubre li fou concedida l’Alta Distinció de la Generalitat, un guardó que reconeixia una vida dedicada a la lluita per la igualtat i la cultura. Afiliada al partit socialista, el 1988 es va convertir en directora de l’Institut Valencià d’Art Modern. Amb el conservador Vicent Todolí, va aconseguir l’equilibri perfecte, entre modernitat i públic, de la institució. Cinc anys després li arribava el reconeixement amb un ministeri: el 1993, Alborch es va convertir en ministra del govern de Felipe González. En aquesta responsabilitat, va aconseguir tornar la cultura al centre de les prioritats del govern i el cinema al lloc que li corresponia gràcies a l’aprovació d’una llei. Retirada de la vida política, en què també es va atrevir a presentar-se de candidata a la batllia de València, Carmen Alborch va reprendre les classes de dret mercantil a la facultat de la qual havia estat la primera dona degana. Mentrestant, va continuar militant en el feminisme i defensant-lo sense fissures. Aquesta és la darrera entrevista que li va fer À Punt, amb motiu del Nou d’Octubre d’enguany.

El PSPV respon a Podem obrint la porta a governar amb Ciutadans. La proximitat de les eleccions autonòmiques previstes per a la primavera de l’any que ve tiben la corda entre els socis del govern del Botànic. El PSPV ha encaixat molt malament les declaracions d’ahir del candidat de Podem, Rubén Martínez Dalmau, que va insinuar que no necessàriament havia de ser president el candidat més votat, cosa que volia dir obrir la porta a la presidència de Mónica Oltra. De fet, aquesta discussió ja es va fer el 2015, abans de tancar l’acord del Botànic. La resposta del PSPV a l’especulació de Podem ha estat obrir la porta a governar amb Ciutadans si es qüestiona la presidència de Ximo Puig. Una opció que aritmèticament no s’ha de descartar, però que políticament és complexa. En tot cas, fonts del PSPV insisteixen que si Oltra vol ser la presidenta, haurà d’obtenir més escons que Puig. Governar amb Ciutadans és una opció complicada, perquè, com ha reconegut Puig en diverses declaracions públiques, la radicalització d’Albert Rivera cap a posicions de dreta fa molt difícil qualsevol entesa. Ximo Puig s’ha limitat a dir públicament que parlar d’aliances és fer ‘política-ficció’ i ha recordat que el sistema parlamentari permet diverses fórmules d’estabilitat.

Espot confirma que serà el candidat de Demòcrates a les generals andorranes. Xavier Espot ha oficialitzat l’acceptació a encapçalar Demòcrates per Andorra a les eleccions generals. Ho ha fet durant una reunió extraordinària de l’executiva, amb presència dels càrrecs electes del partit. L’acceptació implica que la formació accepta les dues condicions que havia exposat: envoltar-se d’un equip propi i dissenyar el programa electoral. Era el candidat de consens, el que disposava de l’aval de tota l’executiva. L’actual ministre de Justícia, que reconeixia que en alguns moments va tenir dubtes d’acceptar l’oferiment, finalment ha dit que sí i ja ha avançat que una de les seves propostes serà alentir l’acord d’associació amb la UE. Tot i ser-hi favorable, creu que s’ha de fer ‘molta pedagogia’ entre la societat andorrana.

L’ex-coordinador de la campanya de Més per Mallorca nega irregularitats. L’ex-coordinador de campanya de Més per Mallorca, Jaume Garau, ha tornat al tribunal per ser interrogat, per segona vegada, pel jutge instructor del ‘cas Contractes’. El magistrat investiga si es van adjudicar contractes a dit a les seves empreses per valor de 127.000 euros. Garau, que declarava com a investigat, havia de donar explicacions sobre els treballs que va fer per a la Conselleria de Cultura. Un d’aquests treballs fou un estudi sobre hàbits de consum cultural a les Balears. Avui ha insistit davant el jutge que tot es va fer correctament. La fiscalia anticorrupció també sospitava de possibles connexions entre les empreses de Garau i SIMA, companyia encarregada de les enquestes que es van fer servir per a l’estudi d’hàbits culturals. L’ex-cap de campanya de Més ha dit que SIMA és una multinacional amb la qual no té res a veure. A més, ha explicat que és habitual que les enquestes i els estudis s’adjudiquin de manera separada i a empreses diferents.

LA XIFRA
23 era el nombre màxim d’alumnes per aula a Infantil per al curs 2017-2018 que va fixar la Conselleria d’Educació del País Valencià, però avui el Tribunal Superior de Justícia valencià ha anul·lat l’ordre. El recurs l’havia presentat la Federació Espanyola d’Escoles Religioses, que prefereix deixar el topall en 25. El tribunal considera que el govern valencià no té competències per a decidir aquesta qüestió.

TAL DIA COM AVUI
El 24 d’octubre de 2005 es va morir Rosa Parks, l’activista que va refusar d’asseure’s a la part del darrere del bus per deixar lloc als blanc l’any 1955 a Alabama. Es va convertir en un símbol de la lluita contra la segregació racial: ‘Només vull ser recordada com una persona que volia ser lliure.’