Entre el 2009 i el 2015, el finançament públic de les universitats catalanes va passar de representar el 73% del total dels ingressos al 60%. Les retallades es van intentar recuperar amb un augment de taxes, del 68%, que va compensar només parcialment la caiguda d’ingressos públics que en tot aquest període va ser del 32%. Així, el finançament global dels centres universitaris ha patit una davallada del 17% els anys de la crisi.

Amb aquestes dades, les universitats públiques catalanes s’han situat entre les que reben menys finançament públic d’Europa. Catalunya només inverteix més que Grècia, Letònia o Irlanda i en canvi, les taxes que paguen els estudiants superen la mitjana europea i espanyola i només es veuen superades per les que abonen les famílies al Regne Unit.

Des de l’Observatori del Sistema Universitari s’alerta que la situació s’ha pogut sustentar durant uns anys però que a mitjà termini cal revertir-la per poder superar les dificultats que suposa. Vera Sacristán, autora de l’estudi, destaca que aquesta reducció global de finançament afecta aspectes com ara la renovació de les plantilles i la captació del talent que han de garantir la construcció del futur de la universitat.

Sacristan ha destacat doncs, que és una situació ‘preocupant’ que s’ha d’aconseguir remuntar el que ha passat els darrers 10 anys. També ha destacat que alguns països del centre i nord d’Europa, han decidit ‘invertir més com a solució a la crisi’ i, per tant, no han fet aquestes retallades, sinó tot el contrari: han fet de la universitat una ‘inversió de futur’ per a reconstruir l’economia un cop superada la crisi.