provocacions

TEMA DEL DIA
L’aixecament formal de l’article 155 i la formació d’un nou govern de la Generalitat havia d’obrir, en teoria, un nou període polític a Catalunya que superés la política de blocs. Tot i les bones intencions, la realitat ha anat per una altra banda. El govern autonòmic continua tenallat com si el 155 estigués en vigor, la repressió es manté i la superació de la política de blocs no s’ha aconseguit. Tot i els esforços d’una part de l’independentisme, la radicalització de Ciutadans i PP ho fa impossible, però també la deriva autoritària del PSC, que malgrat parlar de refer ponts, a la pràctica, és l’encarregat de dinamitar-los.

El paper de Miquel Iceta és clau en aquesta dinàmica involutiva, que va més enllà del procés i afecta també altres temes, com la política immigratòria. El PSC ha decidit d’ocupar l’espai que deixa Ciutadans a Catalunya adoptant si cal les seves polítiques espanyolistes i xenòfobes. L’esperança que el PSC tornés a les posicions autodeterministes que defensava el 2012 en el seu programa electoral s’han evaporat. Iceta rema en direcció contrària. Els socialistes consideren que no tenen recorregut en l’espai del catalanisme progressista per la presència d’ERC, prenyada d’antics militants del PSC en llocs destacats, com Ernest Maragall o la número dos al congrés espanyol, Carolina Telechea. En canvi, la lenta descomposició de Ciutadans per la seva radicalització, amb fuga de dirigents inclosa, els permet de recuperar un espai polític que ja havien tingut i els va convertir en partit hegemònic a Catalunya a final dels noranta i començament de la primera dècada d’aquest segle. El PSC no treballa per refer ponts, sinó per recuperar la seva hegemonia política dins l’unionisme.

És en aquesta estratègia que cal emmarcar les declaracions de Miquel Iceta negant que hi hagi repressió a Catalunya perquè la Diada va demostrar que la gent s’havia pogut manifestar lliurement. Amb el govern de la Generalitat a la presó i a l’exili, amb els dirigents d’Òmnium i de l’ANC a la presó, a les portes d’una sentència inculpatòria i amb més d’un miler d’encausats, aquestes afirmacions són una provocació que només busquen caure bé a l’electorat de Ciutadans. Cal emmarcar-les en la mateixa línia de les que va fer la portaveu, Eva Granados, que va negar que l’autodeterminació fos cap qüestió que haguessin de decidir els ciutadans, exhibint un despotisme il·lustrat que no és aliè a la tradició d’esquerres.

Però la involució del PSC per a recuperar l’espai de Ciutadans va més enllà del procés i també inclou qüestions com la seguretat i la immigració. L’exhibició de mà dura que ha fet el PSC aquest estiu contra els manters des de l’Ajuntament de Barcelona, amb Albert Batlle al capdavant, fa callar el més radical de Ciutadans i rep l’aplaudiment de Manuel Valls, mentre Ada Colau mira cap a una altra banda. Més barroer, però amb el mateix objectiu, el batlle socialista de Badalona, Álex Pastor, ha reivindicat davant els veïns haver ‘aconseguit que la Generalitat no instal·li cap centre MENA al barri’ perquè ‘els equipaments del barri han de ser per a gent d’aquí’. Un llenguatge equiparable al de Vox que ha aixecat les protestes dels partits que el van investir, Badalona en Comú, Podem, ERC i Junts per Catalunya. Després de la retirada de Dolors Sabater, perquè no tenia prou suports, aquests partits van optar pel mal menor per evitar que el xenòfob Xavier Garcia Albiol recuperés la batllia. La política del mal menor s’ha demostrat errònia, perquè Pastor escampa pels barris de Badalona el mateix missatge que Albiol i Vox.

Atesa aquesta estratègia del PSC, la política de pactes de Junts per Catalunya i ERC amb els socialistes en l’àmbit local després de les darreres eleccions municipals és, clarament, un error estratègic. A Badalona, la política del mal menor ha estat letal, però pel que fa al Principat, els socialistes només busquen recuperar poder al preu que sigui i l’independentisme els ho ha servit en safata. El PSC no pretén de trencar la política de blocs, sinó un canvi d’hegemonia de blocs, com ja va passar a l’Ajuntament de Barcelona. Tots els partits unionistes es van unir per desbancar Maragall i sembla que cap dels afectats encara no ha après la lliçó.

MÉS QÜESTIONS
El Consell es coordinarà amb les administracions per pal·liar els danys del temporal. La vice-presidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha explicat que el govern es coordinaria amb les diferents administracions per pal·liar els danys causats pel temporal. En conferència de premsa, ha dit que encara era d’hora per a fer cap valoració de danys ni quina mena d’emergència es declararia, atès que encara plou i els camps estan negats. Quan s’acabi la situació d’emergència, els municipis tindran quaranta-cinc dies per a presentar un informe amb l’estimació de danys. Oltra també ha explicat que quan hagi passat la situació d’emergència, el Consell posarà tots els mitjans per recuperar la normalitat i perquè les persones desallotjades puguin tornar a casa. El País Valencià continua en fase crítica, i en algunes zones ha plogut en una hora gairebé tant com tot un any. Els rius Segura i Clariano s’han desbordat al pas per diversos municipis, com Ontinyent i Oriola. El temporal ha afectat altres comarques i nuclis de població com Dénia han hagut d’evacuar veïns i reallotjar-los. VilaWeb continua fent un seguiment exhaustiu de les inundacions que podeu consultar ací.

La plataforma Per un Finançament Just es reactiva demanant un observatori. La comissió Per un Finançament Just, que ja s’ha reactivat oficialment després de la parada forçosa per les darreres convocatòries electorals, ha proposat de crear un observatori que actualitzi els indicadors econòmics sobre el finançament de les autonomies. En un comunicat, diu que és ‘un mitjà necessari per a demostrar amb dades, de la manera més objectiva possible, la situació continuada d’infrafinançament del poble valencià i les seues repercussions’. En aquesta primera reunió, també s’ha decidit de mantenir la política d’aliances, reprendre els contactes establerts i ampliar la xarxa a altres territoris, a més de traslladar al govern espanyol l’actual estat d’asfíxia de les arques valencianes. L’òrgan –que reuneix el PSPV, Ciutadans, Compromís i Podem amb la patronal CEV i els sindicats CCOO i UGT– ha posat sobre la taula la preocupant situació financera del País Valencià, agreujada per la manca de govern a l’estat espanyol i per la manca de pressupost espanyol el 2019. La plataforma també preveu de convocar la Xarxa d’entitats per un finançament just per fer-los arribar aquestes accions i recollir-ne les aportacions. L’objectiu és continuar activant i cohesionant la societat valenciana en la lluita per un finançament adequat. Per tot això, la plataforma es reafirma en la necessitat de canviar el model de finançament i exigir que el nou pressupost de l’executiu espanyol reculli inversions per al País Valencià d’acord al seu pes poblacional, a més de continuar reclamant el reconeixement del deute històric per l’infrafinançament.

El govern demana explicacions al director de l’aeroport de Palma per la discriminació. Els responsables de Política Lingüística del govern, del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Palma han fet arribar una carta a la direcció de l’aeroport de Palma interessant-se pel cas de Paula Rotger. El document va signat per Agustina Vilaret, secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística del Govern de les Illes Balears; Bel Busquets, vice-presidenta i consellera de Cultura del Consell de Mallorca; i Llorenç Carrió, regidor d’Educació i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma. Rotger, treballadora de l’aeroport, denuncià un cas de discriminació lingüística. Ara ha estat sancionada per AENA per incomplir el protocol de seguretat de l’aeroport. Al document, els tres càrrecs sol·liciten una revisió dels fets, un acompanyament de Paula Rotger –que ha patit un atac al seu vehicle particular– i una reunió amb el director de son Santjoan per tractar el cas. Així mateix, també demanen que es condemni fermament l’atac que Paula Rotger ha patit al seu vehicle i que es tingui present el patiment i el procés de victimització al qual s’enfronta i que s’actuï per reparar el dany.

Macron remarca que el futur d’Andorra depèn de l’acord amb la Unió Europea. El copríncep francès, Emmanuel Macron, ha defensat que l’acord d’associació amb la Unió Europea és l’eix de futur per a Andorra. En el discurs que ha pronunciat en la sessió institucional a la Casa de la Vall, durant la seva visita de vint-i-quatres hores al Principat, ha defensat que Andorra no havia de tenir por d’aquest acostament perquè no representava cap pèrdua de sobirania ni d’identitat, com no ho ha estat per a França ni per a cap altre país. Macron ha manifestat que, com a europeista convençut, considerava que Andorra havia de continuar el camí cap a Europa perquè era una oportunitat i era ple d’avantatges, però ha advertit que les negociacions no serien fàcils. Ha recordat que Andorra hauria de fer reformes per a l’acostament a la Unió Europea perquè els beneficis que comportava l’acord també exigien canvis al país. El copríncep ha subratllat la necessitat d’abordar reformes internes en l’àmbit econòmic, en el sistema de pensions, en els salaris i en l’àmbit sanitari. La visita del copríncep ha estat seguida per Andrés González-Nandín, que n’ha fet aquesta crònica.

LA XIFRA
301.776 euros va aportar el govern d’Andorra a l’aeroport Andorra-la Seu per al dèficit d’explotació el 2018. Així ho va concretar l’executiu en el marc d’una pregunta tramesa al Consell General pel grup parlamentari de Tercera Via.

TAL DIA COM AVUI
El 13 de setembre de 1997, els responsables del cementiri de Sueca descobreixen la profanació de diverses sepultures. Entre les tombes afectades hi ha la de l’escriptor Joan Fuster, que apareix amb el nínxol i el fèretre rebentats.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb