Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Les xarxes socials tenen la propietat de fer circular les notícies amb més rapidesa que cap altre mitjà. Quan passa qualsevol incident, els primers impactes informatius —encara que de primer puguin ser confusos— arriben gairebé sempre per Twitter. Els atacs de divendres a la nit a París no en van ser pas cap excepció: internet es va omplir d’alertes per uns incidents amb trets i ferits al centre de la capital francesa. Certament, les xarxes tenen aquesta propietat, però també són molt eficients en la difusió de falsedats —per mala fe o per error— i de rumors no contrastats. I els fets greus i alarmants com els de divendres creen un ambient propici per a la circulació d’imatges falses que, de vegades, acaben essent publicades per mitjans de comunicació que, teòricament, haurien d’haver-les contrastat.

Vegem-ne exemples d’aquests dies, recollits pel diari Le Monde.

Un usuari de Twitter fa córrer unes imatges de la ciutat de París pràcticament deserta dient que són de l’endemà dels atacs. Les fotografies són d’anys anteriors i fetes expressament amb finalitats promocionals de campanyes publicitàries:

També va córrer per Twitter aquest suposat missatge d’un cartell il·luminat dinàmic de l’Ajuntament de París amb un missatge en favor de la unitat, contra la por i contra el terrorisme i l’extremisme. Però resulta que l’havia creat algú amb un giny que permet de simular missatges d’aquests plafons informatius municipals.

foto falsa París

Una tercera imatge falsa que va circular va ser la d’una manifestació d’alemanys per a condemnar els atacs de París. Era una manifestació de l’organització xenòfoba Pegida del desembre del 2014.

Fins i tot l’ambaixador francès als EUA va caure en el parany d’una fotografia falsa. Algú va fer circular una imatge del grup Eagles of Death Metal —el grup que tocava a la sala Bataclan en el moment de l’atac— com si fos una fotografia de pocs minuts abans de l’atac. Però corresponia a un concert a l’Olímpia de Dublín difosa el dia abans. L’ambaixador Gérard Araud la fa repiular, com es pot veure en la captura d’imatge que hi ha a continuació:

4810961_6_6719_2015-11-16-9d05d78-14037-1665psm_598ee91e74148d8f7606566c300c02da

I tampoc l’Empire State Building no es va vestir amb els colors de la bandera francesa, tal va córrer el 14 de novembre a la nit:

Aquesta fotografia corresponia al 13 de gener d’enguany, després dels atemptats, també a París, contra Charlie Hebdo. La fotografia bona d’aquella nit de l’Empire State era aquesta:

Una altra fotografia que va córrer molt la nit dels atemptats és la d’un incendi al camp de refugiats i d’immigrats que hi ha a Calais. Molta gent, i alguns mitjans, la van associar als atemptats. Per exemple, el sensacionalista The Mirror:

Molta altra gent avisava que era una fotografia que no corresponia a aquella nit.  Però hi havia testimonis, i periodistes, com el polonès Tomasz Sekielski, que afirmaven que l’incendi era real:

Efectivament, tal com explica el diari La voix du nord, esmentat per ElDiario.es, hi va haver un incendi aquella nit, però que no tenia res a veure amb els atemptats de París, sinó amb un ‘origen elèctric’, en un lloc habitat per quatre mil cinc-centes persones que viuen en unes condicions molt precàries.

El 2 de novembre, allà mateix, hi va haver una explosió de gas. Una imatge corresponent a aquella explosió va córrer també la nit dels atemptats. Però, com van fer notar molts usuaris de Twitter, era la captura d’una imatge d’un vídeo de The Guardian d’aquell dia:

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.