Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

No hi ha cap època de l’any com Nadal. Intercanviem regals, ens trobem amb familiars a qui veiem poc i mengem dolços ben llaminers. Nadal pot ser una època d’estrès o bé de relaxació. Però tant si estimes Nadal com si l’odies, és força difícil d’evitar, i per això el teu cervell es veu alterat per l’experiència, d’una manera o d’una altra. Heus ací alguns dels principals aspectes de l’experiència nadalenca, i com poden afectar el teu cervell.

L’esperit festiu

L’alegria que envolta Nadal pot influir en algunes substàncies químiques del cervell (la dopamina i la serotonina) que afecten els nivells de felicitat. Se sap que la dopamina està involucrada en el comportament impulsat per la recompensa i la recerca de plaer, i es creu que la serotonina fa augmentar els nostres sentiments de valor i pertinença.

Investigadors de la Universitat de Copenhaguen han fet un estudi d’imatges per mirar de trobar el “centre” de l’esperit nadalenc en el cervell humà. Als participants, els van mostrar imatges amb temàtica nadalenca, i en el cas dels participants que celebraven activament Nadal, es va observar més activitat cerebral en l’escorça motora sensorial, en l’escorça premotora i primària i en el lòbul parietal. Anteriorment, aquestes àrees cerebrals s’havien associat a l’espiritualitat, els sentits corporals i el reconeixement de les emocions facials.

Tot i que aquests resultats s’han d’interpretar amb una certa precaució, és interessant veure els efectes físics que el sentiment festiu pot exercir en el cervell.

L’estrès

No tothom sent Nadal com una època completament alegre i festiva, moltes persones el troben molt estressant. De fet, voltar per un centre comercial concorregut per trobar el regal ideal per a la teva parella o cuinar un plat perfecte per a una casa plena de gent afamada pot arribar a estressar la persona més tranquil·la.

L’estrès pot exercir una resposta física en el teu cos, amb l’alliberament automàtic d’adrenalina i cortisol. A més, s’ha demostrat que el cortisol té un profund efecte en l’hipocamp, cosa que pot fer disminuir la memòria i la capacitat de fer diverses tasques alhora.

Els regals

Donar i rebre regals és una antiga tradició nadalenca i no hi ha una sensació millor que la de veure com s’il·luminen els ulls de la persona estimada quan has trobat el regal perfecte. Però per què l’acció de donar ens fa sentir tan bé?

La generositat s’ha vinculat amb els circuits de recompensa del nostre cervell, causant l’alliberament de dopamina i endorfines. Els investigadors han descrit un “esclat del qui ajuda” que s’experimenta després d’haver donat. Els químics que causen aquest esclat poden reduir l’estrès i augmentar el desig de repetir aquests actes de bondat. En compte de tenir ressentiment per haver gastat massa diners en aquest parell de sabatilles, per exemple, el cervell s’assegura que el gest sigui premiat amb una recompensa química.

La unió amb la família i els amics

L’experiència nadalenca per excel·lència implica seure al voltant d’una taula amb els éssers estimats. De fet, és difícil fins i tot imaginar el període festiu sense pensar en la família i els amics. El vincle entre tu i els qui són especials per a tu pot desembocar en l’alliberament d’una hormona, l’oxitocina, al cervell.

L’oxitocina, anomenada de vegades “hormona del vincle afectiu”, impulsa el comportament matern, la confiança i l’afecció social. Com a tal, aquesta hormona pot ajudar a explicar la sensació càlida i confusa que tenim per Nadal quan ens envoltem dels qui estimem i en qui confiem.

Excés d’indulgència

Complaure amb el nostre menjar i beguda preferits és part de l’experiència nadalenca, però menjar en excés pot afectar el cervell. S’ha demostrat que activa una via que uneix l’hipotàlem al cervell amb el sistema immunitari. I condueix a una resposta immune i d’una inflamació de baix grau, cosa que pot explicar per què ens podem sentir malament després d’haver menjat massa.

Per descomptat, això no fa gaire mal al cos després d’un dinar extravagant de Nadal. No és una cosa d’un sol dia. Però quan menjar en excés esdevé un problema a llarg termini, la inflamació pot esdevenir crònica i contribuir a la diabetis de tipus 2 i a malalties de cor.

Sigui com sigui, passat Nadal sempre arriba el gener, i les coses, més o menys, tornen a la normalitat.

 

Aquest article ha aparegut originalment a The Conversation, amb el títol “Five ways Christmas affects your brain

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.