Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

1a perla. Picabaralla pública entre Jaume Marfany i Liz Castro per les eleccions de l’ANC. L’editora Liz Castro i l’ex-vice-president de l’ANC Jaume Marfany han tingut una discussió en directe a Twitter, en què s’han bescanviat retrets. Castro ha acusat Marfany d’haver-la pressionada perquè no es presentés de presidenta de l’ANC després de ser la més candidata votada per les bases. Al final es va presentar, però el secretariat va escollir Jordi Sánchez.

La picabaralla dialèctica ha començat arran d’un piulet que ha fet Marfany, en què citava una notícia de VilaWeb –contrastada per diverses fonts–, segons la qual un sector de l’ANC vol que Antonio Baños encapçali una candidatura per a dirigir l’entitat. ‘La batalla per controlar políticament l’ANC ha començat ja fa setmanes. Globus sonda en forma de notícia’, ha dit Marfany. Liz li ha respost amb un altre piulet: ‘Fa més d’un any, però qui compta? Més feina i menys maniobres, si us plau.’ A partir d’aquí els missatges s’han anat succeint:


2a perla. Manuela Carmena proposa de mantenir el Valle de los Caídos i només canviar-ne el nom. La batllessa de Madrid, Manuela Carmena, ha proposat de canviar el nom del Valle de los Caídos però mantenir la zona tal com és ara. En una entrevista al portal Le Miau Noir ha dit que ‘Valle de la Paz’ seria un bon nom. ‘No hi ha ningú que vulgui dinamitar la zona, però sí que seria correcte donar-hi una nova visió i incorporar-hi nous valors’, ha dit.

Per Carmena, aquest tractament pot servir de model per a la resta del patrimoni i la memòria històrica d’Espanya. ‘Tots estem d’acord que és un lloc que s’ha de mantenir’, ha dit.


3a perla. Carl Sagan explica si hi pot haver vida extraterrestre en una entrevista inèdita. Fa poc que ha aparegut l’enregistrament d’una entrevista de ràdio al cèlebre astrònom Carl Sagan, autor de la sèrie de divulgació científica ‘Cosmos’. A l’entrevista, del 4 d’octubre de 1985, Sagan parla dels extraterrestres, de com projectem la nostra por, els desigs i els prejudicis en ells, i de la possibilitat que hi hagi vida en uns altres llocs de l’univers. És una magnífica síntesi del pensament de Sagan, impulsor del projecte SETI, de cerca d’intel·ligència extraterrestre. En aquest vídeo que us oferim hi ha un resum de l’entrevista, amb subtítols en català generats automàticament amb el traductor.

‘Hi pot haver intel·ligència, allà fora?’, li demanen. I respon: ‘N’hi pot haver, sens dubte. Hi ha una gran varietat de sistemes planetaris en estrelles pròximes. Hi ha una gran quantitat de llocs potencials per a la vida. Això és una cosa. Després hi ha la qüestió de la matèria orgànica. Les molècules orgàniques que són essencials per al tipus de vida que coneixem són fantàsticament abundants; cobreixen l’univers: els cometes, els asteroides, les llunes del sistema solar exterior. I fins i tot els indrets més foscs i freds entre les estrelles. És a dir, que la matèria de la vida és a tot arreu. I després hi ha el temps: hi ha milers de milions d’anys d’evolució biològica en tots aquets mons, en mons molt més vells que el nostre. Si ho poses tot junt, un munt d’indrets, molta matèria orgànica, molt de temps… sembla difícil de creure que el nostre petit i insignificant planeta sigui l’únic habitat.


4a perla. La Union Jack, present en una trentena de banderes d’estats i territoris. Dijous passat es va tancar, després de dos anys, el procés per a decidir si es mantenia o no l’actual bandera de Nova Zelanda: amb el 56,6% dels vots, la majoria de noezelandesos que van votar al referèndum final van decidir de conservar la bandera que hi havia fins ara, molt semblant a la d’Austràlia i de reminiscències colonials britàniques, atès que a l’angle superior esquerre té la Union Jack.

Austràlia i Nova Zelanda, amb tot, no són pas els únics països que incorporen a la seva bandera nacional la de la Gran Bretanya. La BBC n’ha documentades més d’una trentena, entre estats, dependències i territoris d’ultramar de tot el planeta.

A Austràlia, a més de la bandera nacional, també duen la Union Jack les dels sis estats de l’immens país continent. Les illes Cook i Niue, dos territoris amb estatut de lliure associació amb Nova Zelanda, també la inclouen. I així mateix hi és a la bandera de dos estats del Pacífic més: Tuvalu, que la va eliminar el gener del 1996 però la va recuperar quinze mesos després; i les illes Fiji, que ara mateix es troben en un procés semblant al de Nova Zelanda i han de decidir si canvien de bandera o no.

A l’Amèrica del Nord, la Union Jack era present a la bandera del Canadà fins el 1965 i ara es manté a les de les províncies de la Colúmbia Britànica, Manitoba i Ontario. I hi ha un estat dels EUA que també la incorpora: les illes Hawaii, malgrat que no van ser mai territori britànic

Bandera de Hawaii.
Bandera de Hawaii.

Com és lògic, a les banderes de les dependències d’ultramar britàniques repartides per tot el món és on més Union Jacks es conserven. Al Carib hi ha les d’Anguilla, les Bermudes, les Caiman, l’arxipèlag de Turks i Caicos, Montserrat i les illes Verges Britàniques. A l’Atlàntic sud hi ha les de les illes de Santa Helena, Ascensió, Tristan da Cunha, Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud, a més del Territori Antàrtic Britànic. I encara cal afegir-hi les del Territori Britànic de l’Oceà Índic i les remotes illes Pitcairn.


5a perla. Creen un dron per combatre l’escarabat morrut de les palmeres.  L’Associació Catalana d’Aeronaus No Tripulades (ASCANT), amb seu a Granollers, ha creat un dron per combatre l’escarabat morrut. L’aparell és dissenyat per sobrevolar les palmeres més altes i descarregar-hi entre 1,5 kg i 2 kg de fongs o de productes que matin l’insecte.

L’ASCANT presentarà el dron als ajuntaments perquè sàpiguen que poden comptar amb aquesta eina per a plantar cara a la plaga. L’aparell, que és un prototip, pesa uns tres quilos sense càrrega i al mercat valdria entre 7.000 euros i 8.000. L’ASCANT és una entitat sense ànim de lucre que es va constituir per assessorar les administracions públiques en l’ús dels drons. Té vint-i-cinc socis que provenen del món de la seguretat o la sanitat.

El dron es col·loca sobre la copa de la palmera i llança el fong, que va contaminant l’escarabat fins que el mata, explica Josep Martínez, president de l’entitat. ‘És una manera més fàcil i segura’, afegeix Martínez, que explica que d’aquesta manera es minimitza el risc laboral perquè els tècnics no han de pujar dalt de tot de la palmera.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.