Ahir es va tancar la campanya electoral. Ha estat una campanya amb moments excepcionals i moments llastimosos. En un moment històric pel país, hi ha hagut qui ha sabut superar les barreres dels partits per donar sortida a un projecte col·lectiu i també hi ha hagut qui no ha sabut aportar gran cosa més que cridar l’atenció ballant. Hi haurà temps més endavant per estudiar què va passar en una campanya històrica. Ara caldrà veure quin és el resultat d’aquesta campanya demà. Avui, que és dia de reflexió, deixeu-me fer tres observacions breus de cara a la jornada de demà i oferir-vos un parell de vídeos de l’acte de Junts pel Sí d’ahir—pendent de poder oferir també el discurs de Cotarelo a l’acte de la CUP.

PrimeraTot fa pensar que el resultat de demà serà ajustat a favor de la independència. Les enquestes que s’han anat publicant i les que han circulat pels despatxos de diaris i partits apunten aquesta direcció. L’experiment polític de Junts pel Sí ha desmuntat el sistema de partits que havia funcionat des de feia anys amb poques variacions (aparició de C’s i entrada de la CUP al parlament). I això fa molt difícil la predicció demoscòpica. Les enquestes hauran servit per indicar tendències, però no n’hi ha cap que lligui amb l’anterior. I això deixa un panorama d’incertesa que fa que el món sobiranista visqui aquestes últimes hores amb un nus a l’estómac. Per tant, la incertesa és evident, però es respira ambient de resultat ajustat. Cal aprofitar les últimes hores per convèncer qui no estigui convençut (o per donar-los la confiança que els poden haver fet perdre les amenaces) i cal organitzar-se bé demà perquè ningú no es quedi a casa.

Segona. El resultat s’explicarà per dues palanques de vot. Per una banda, la capacitat que hagin tingut els partits unionistes de mobilitzar un votant que els és fidel a les eleccions espanyoles però que no participa tradicionalment a les catalanes. Per l’altra, la capacitat que hagin tingut els independentistes d’assegurar el vot del 9-N i no haver tingut fuites aquestes últimes setmanes d’electors espantats per les amenaces del govern espanyol. No és cap bestiesa. Només cal recordar com va funcionar la por a Escòcia. I recordar també que un any després de les promeses unionistes als escocesos, no se n’ha complert ni una.

Tercera. La capacitat d’activar i motivar que ha tingut Junts pel Sí és innegable. La seva ha estat per damunt de qualsevol altra cosa una campanya d’il·lusió. Per la seva banda, la CUP ha anat de menys a més aquestes setmanes. I estic convençut que el seu resultat pot resultar la sorpresa de la nit electoral. En qualsevol cas, la CUP havia de ser un dic de contenció i una força de seducció davant del reclam de Podemos a través de Catalunya Sí que es Pot. El vot de Ciutadans, PSC, PP i Unió circula per vasos comunicants. Si puja C’s, baixarà el PP. Si baixa el PSC, pujarà C’s… Si Unió aconsegueix atreure una bossa de vots serà en detriment del PP o PSC. La batalla real des de la perspectiva plebiscitària és en la zona compartida per la CUP i Catalunya Sí que es Pot. I aquesta serà la tercera clar de la nit electoral.

Com hem dit, us proposo dos discursos del final de campanya. El del president Mas per la seva contundència i pel sentit històric del document. La figura de Mas d’empeus davant de les desenes de milers que es van aplegar als peus de Montjuïc recorda els discursos més importants de la història universal. Vegeu-lo:

I us proposo de mirar el discurs de Junqueras per l’emotivitat que transmet i perquè ens deixa descobrir allò que s’amaga en el fons del cor independentista del president d’ERC. La promesa d’un nét a un avi:

(Quan tingui disponible els discursos de l’acte final de la CUP, els afegiré aquí).

Anotacions prèvies al dietari de campanya de Pere Cardús:

Dijous 17: La màgia d’Iceta, el xiclet d’Obama i la punteria de la CUP

Divendres 18: El discurs de la victòria, periodisme de dol i la cançó del procés

Dissabte 19: La lliçó de Sala i Martín, la revelació Anna Gabriel i #bonventibancanova

Diumenge 20: La vibració de l’Hospitalet amb Eduardo Reyes i els fets o paraules dels socialistes

Dilluns 21: Amb molta contundència, de la Farga (Junts pel Sí) a l’Auditori (CUP)

Dimarts 22: Les tres batalles que decidiran el resultat del 27-S

Dimecres 23: La millor resposta a l’estratègia de la por unionista

Dijous 24: Espanya pot acabar expulsada de la UE

Divendres 25: Ventrílocs, balls, desembarcaments, equilibris i mentides: una campanya diferent

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb