La història de Pere Sureda la signarien moltes persones que treballen en el sector editorial. No pas perquè un dia va arribar a ser director general d’Edicions 62 o subdirector d’Ediciones B; ni perquè ha tingut el reconeixement d’haver contribuït a descobrir autors desconeguts al mercat català. El gran èxit de Pere Sureda és que edita allò que vol i que li agrada, res més. Navona Editorial no té una col·lecció de llibres comercials, amb falses autobiografies de futbolistes i receptes de cuiners mediàtics, que aportin ingressos fàcils. Només opta per reeditar clàssics i descobrir nous talents i, de moment, pot dir que el negoci rutlla.

Navona Editorial és l’última aventura d’aquest editor que durant molts anys havia treballat per al mercat català, espanyol i llatinoamericà. El 2014, la seva vida va fer canvi de rumb quan va rebre les regnes d’una editorial creada cinc anys abans i que fins aleshores només editava llibres de no-ficció i autoajuda. Els seus dos propietaris s’havien mort en un mes de diferència i Sureda va adquirir Navona, això sí, plena de deutes. A partir d’ací, se li acudí de complir un somni: ‘Sempre havia volgut, i pensava que mai ho aconseguiria, tenir l’editorial per a fer els llibres que jo cregués que el públic havia de llegir. Vull posar a l’abast del públic, tant en català com en castellà, determinats texts, novel·les, poemes, que a mi m’han copsat, interessat o m’han tocat la fibra, i que crec que val la pena que siguin a les llibreries i la gent tingui l’oportunitat d’adquirir-los.’

Entre aquests Ineludibles –així s’anomena la col·lecció–, el primer que es va editar en català va ser David Copperfield, de Charles Dickens: ‘La traducció de Joan Sallent és magnífica i després de llegir-lo em vaig dir: tu no havies llegit David Copperfield!’ En aquesta col·lecció també publicarà El soroll i la fúria, de William Faulkner, i El llibre de les meravelles del món, de Marco Polo. I un clàssic de Lev Tolstoi com Anna Karènina, del qual només hi ha una traducció en català. La va fer un jove Andreu Nin, bon coneixedor del rus i que també va portar al català obres de Dostoievski, Piliniak, Stepàntxikovo, Bogdànov i Zoixenko. Però d’això fa més de vuitanta anys i Sureda sent la necessitat de tornar a editar un clàssic d’aquesta envergadura: ‘Segurament, hi ha moltes coses que es poden salvar, però som gairebé al 2020. Cal una traducció renovada i posar aquest llibre a l’abast de tothom.’

En aquesta tasca, és imprescindible la figura del traductor: ‘Pot semblar molt agosarat, però qui llegim nosaltres són els traductors. Ells han de trobar aquell adjectiu perfecte perquè, sense que ens n’adonem, passem les pàgines. Quan no t’adones que hi ha un traductor entremig de tu i l’autor, vol dir que és bo’, assenyala amb entusiasme Sureda, que no para d’agafar exemplars repartits per les lleixes del despatx del carrer de Pau Claris a mesura que els va comentant.

Es mostra especialment il·lusionat amb la pròxima traducció, la d’El pacient anglès, de Michael Ondaatje, que encara no havia estat traduïda al català. Per això n’ha comprat els drets. D’alguna manera, diu Sureda, mira de tapar els forats que va detectant: ‘No vull pas marcar una tendència, ni de bon tros. Només vull posar sobre la taula de les llibreries determinades propostes que a mi, com a editor i lector, em sembla que s’han de poder llegir en català.’

Descobriments que són un èxit
Però hi ha una altra pota important sobre la qual se sosté Navona, que són els descobriments, les opcions per llibres que han triomfat en altres països i que requereixen que algú vulgui traduir-los al català. El cas més significatiu és el de Les vuit muntanyes, de Paolo Cognetti, un èxit literari, d’aquells que no se sap com apareixen a les llistes dels més venuts. Aconseguir els drets de l’obra no va ser fàcil: ‘Cognetti estava nominat al premi Strega, un premi que té cert prestigi i que s’acostuma a publicar a casa nostra. Em poso en contacte amb la seva editorial i intento contractar el llibre. Em diuen que encara no és el moment. Al cap de pocs dies, guanya el premi Médicis a la millor novel·la estrangera a França. I un altre premi, i un altre, i un altre’, recorda Sureda, que pensava que aquella petita joia se li escaparia de les mans. Finalment, va aconseguir-ho i el llibre ha estat un fenomen.

I Fariña, la investigació periodística sobre el narcotràfic a Galícia que va arribar a ser censurada. En aquest cas, Sureda diu que en va comprar els drets quan ja estava prohibida i que la seva intenció era de publicar-la com a forma de protesta: ‘Volia publicar-lo en català i que s’atrevissin a segrestar-me’l! Creia que era una obra que s’havia de publicar en totes les llengües del món i deixar clar que el narcotràfic no és Colòmbia ni és Mèxic, sinó que és una malaltia d’aquesta societat i és a tocar.’ Finalment, la censura sobre el llibre de Nacho Carretero es va aixecar i va esdevenir un èxit comercial.

Sense l’èxit de Fariña o Les vuit muntanyes, Navona també ha traduït per primera vegada al català una obra del periodista llegendari Bob Woodward, Por, una investigació que narra com ha canviat la vida a la Casa Blanca d’ençà de l’arribada de Donald Trump. A la pregunta ‘per què decidiu de traduir un llibre com aquest?’, Pere Sureda respon amb un altre interrogant: ‘I per què no hem pogut llegir Woodward en català fins ara?’ Aquesta batalla per normalitzar un comportament que és absolutament normal en altres llengües és el leitmotiv de l’editorial Navona.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb