La revista de l’anomenat Estat Islàmic, fins el mes passat, es deia Dabiq. I fa mesos que afirmava que el Mahdi ja hi vivia. A Dabiq. El Mahdi, per als musulmans sunnites, és un descendent dels Ahl al-Bayt, la família de Mahoma, que arribarà a Dabiq abans del retorn a la terra del Jesús dels cristians. Hi arribarà per guiar la gran batalla de les banderes negres contra els romans i per anunciar l’arribada del Yaum al-Qiyamah, el dia del Judici Final.

En la mentalitat fanàtica i mil·lenarista dels membres de l’anomenat Estat Islàmic Dabiq era un dels tresors més grans. Una petita ciutat sense importància estratègica i bàsicament agrícola, amb grans camps oberts que configuren un escenari ideal per a una gran batalla, tal com ells l’expliquen i la imaginen des de fa més de tretze segles.

Per això van lluitar com lleons per a conquerir-la. Poques setmanes després d’haver-ho aconseguit, Rússia va entrar en la guerra siriana, amb la qual cosa excità la seua creença que hi hauria una guerra universal on tots els exèrcits cristians junts s’enfrontarien a l’islam. Dies després de l’entrada de Rússia en la guerra van arribar els atemptats de París i les morts del Bataclan, presentades com una prova que havia arribat el moment.

El moment de què? Per més insòlit que ens puga semblar a nosaltres, el moment de l’apocalipsi, de la fi del món. Des del segle VII la tradició diu que les banderes negres s’enfrontaran als romans en el camp de batalla de Dabiq i que el Mahdi apareixerà per a guiar-les a la victòria final. Primer fins a Constantinoble, després fins a Roma. Fins on calgués més tard.

I tanmateix el passat dia setze, amb estupefacció de tothom, l’anomenat Estat Islàmic va perdre Dabiq. La petita ciutat per la qual tant havien lluitat, aquella on alguns afirmaven que ja vivia el Mahdi, es va rendir sense ni tan sols presentar batalla, lluny dels grans titulars dels diaris. Una petita unitat militar dels rebels sirians, amb suport americà i turc des de l’aire, hi va entrar i en prengué possessió. Els soldats de la divisió al-Hamsa van entrar a Dabiq convençuts que els membres d’Estat Islàmic lluitarien fins a la mort per conservar un lloc únic per a ells. Però es van trobar amb la sorpresa que només hi havia un centenar de gihadistes, que es van retirar ben aviat. No van ni tan sols lluitar.

L’apocalipsi no serà avui, doncs. I la caiguda sense lluita de Dabiq exemplifica com cap altre fet esdevingut aquests darrers mesos que l’anomenat Estat Islàmic travessa el seu pitjor moment, perquè perd territori i capacitat militar, cada vegada més lluny d’implantar el califat amb el qual van fer somniar fanàtics de tot el món.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb