La tertúlia proscrita

L’any 2024 pot empitjorar moltes crisis per tot el món 

  • Als conflictes d'Ucraïna i Gaza i la crisi climàtica, s’hi poden afegir greus conflictes al Sahel, entre Taiwan i la Xina, a Myanmar o en un Haití controlat per les màfies, que és a punt d’enfonsar-se com a estat

VilaWeb
The Washington Post
30.12.2023 - 21:40
Actualització: 30.12.2023 - 21:59

No hi ha cap dubte que el 2023 ha estat un any difícil. A Ucraïna, la contraofensiva contra la invasió russa s’ha enfonsat en un estat d’empat desolador. Al Llevant, un conflicte amb dècades d’història ha esclatat en una guerra sense precedents i d’alta intensitat a Gaza. La majoria dels habitants d’aquest territori han estat expulsats de casa seva, uns 20.000 palestins han mort en qüestió de setmanes, i un quart de la població de Gaza passa gana, segons les Nacions Unides.

“Les coses no poden anar pitjor”, va dir l’altre dia Arif Husain, l’economista en cap del Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides, als periodistes. “No he vist mai res comparable a això que passa a Gaza. I a aquesta velocitat.”

Tot i que aquestes dues guerres han ocupat l’atenció dels mitjans de comunicació principals durant gran part de l’any, també s’han anat gestant més crisis.

Al Sudan i Myanmar, guerres civils ruïnoses, marcades per innumerables atrocitats i informes de crims de guerra, fan caure estats ja disfuncionals i causen crisis humanitàries en espiral. A gran part de la regió subsahariana, els cops d’estat i les usurpacions de poder han sacsejat la regió. La inestabilitat social i les pressions econòmiques post-pandèmiques han fet créixer les migracions a tot el món.

Enguany, a més, acabarà essent l’any més calorós registrat mai. Amb sequeres i inundacions agudes. El moment més xocant va ser, sens dubte, al setembre, quan la pluja abundant ca causar la fallida de preses i inundacions ràpides que van matar més d’11.000 persones al nord-est de Líbia. “Aquest desastre és d’una proporció mítica”, va dir un funcionari de Salut libi en aquell moment.

En vista d’aquestes calamitats, es podria esperar que el nou any portés notícies més bones. Però com a humil portaveu de males notícies, he de demanar disculpes: hi ha moltes coses que poden anar malament el 2024 i moltes crisis que empitjoraran.

La guerra a Gaza arriba a un punt d’inflexió perillós. Tot i que els funcionaris israelians prometen una campanya llarga, la batalla actual porta els 2,2 milions de palestins de Gaza a l’abisme. Aquest territori és el lloc més perillós del món per a ser un civil. Abans del 7 d’octubre, quan Hamàs va llançar l’atac al sud d’Israel, el 80% de la població de Gaza necessitava assistència humanitària. Ara tothom en necessita i tan sols una petita part de tot allò que es necessita hi arriba. Organitzacions d’ajuda i molts mandataris mundials demanen un alto-el-foc i un augment de l’ajuda humanitària a Gaza. Però sense una aturada de les hostilitats, la guerra pot sacsejar la regió, amb la incorporació de faccions antiisraelianes amb bases al Líban i Síria, i causar un flux sense precedents de refugiats palestins cap a Egipte.

En la seva “llista de vigilància d’emergència” anual publicada aquest mes, el Comitè Internacional de Rescat (CIR) va classificar el conflicte a Israel i als territoris palestins ocupats com la segona crisi més destacada a seguir el 2024.

El primer lloc va ser per a la guerra civil al Sudan, molt menys coneguda, en què vuit mesos de combat entre l’exèrcit del país i les Forces de Suport Ràpid paramilitars han fet que més de la meitat del país necessiti ajuda humanitària i han forçat més de sis milions de civils a abandonar casa seva. Uns dinou milions de nens no tenen educació, atès que el conflicte ha tancat milers d’escoles.

“El Sudan s’ha convertit en la crisi de desplaçats més gran del món”, explica Elshafie Mohamed Ahmed, del CIR, a l’informe. “La capacitat de lliurar ajuda és obstaculitzada per la manca d’accés humanitari i de fons. La polarització ètnica, tribal i regional de la guerra amenaça encara més l’accés limitat actual.”

L’Àfrica és l’indret de la majoria dels altres punts calents potencials de què parla el CIR. Tres països de la “cintura de cops d’estats” a l’Àfrica Occidental –els estats dirigits per juntes militars de Burkina Faso, Mali i el Níger– són a la llista. L’exèrcit de Burkina Faso pateix per l’augment de l’activitat militància islamista, amb faccions renegades que controlen més de la meitat del país. A Mali i el Níger, on hi ha dinàmiques semblants, la creixent inseguretat alimentària i l’escassetat d’ajuda estrangera aboquen milions de persones cap a perills més grans.

Els deu països de la “llista de vigilància” del CIR representen el 86 % de tots els qui necessiten ajuda humanitària a escala mundial. Darrere la inestabilitat política que consumeix aquestes societats hi ha l’amenaça d’un planeta en escalfament, atès que les sequeres i més xocs climàtics afecten algunes de les comunitats més vulnerables del món. “Allò que abans eren cercles separats de crisi ara són un diagrama de Venn amb una intersecció en expansió”, escriu David Miliband, president del CIR. “Fa tres dècades, el 44% dels conflictes es produïen en estats vulnerables al clima. Ara és el 67%.”

L’administració Biden ha aconseguit principalment de mantenir el suport occidental per a la resistència d’Ucraïna a l’agressió russa. Però la seva capacitat d’acció serà limitada en un any electoral dividit i fins i tot la seva capacitat de finançar Kíiv és en dubte, sense parlar de la capacitat per a abordar les nombroses crisis a més llocs, de Somàlia a l’Afganistan o en un Haití dominat per bandes criminals, que és a punt d’enfonsar-se com a estat.

A l’Àsia, també les eleccions a Taiwan poden anar marcades per noves provocacions de la Xina. Però la conflagració més gran pot ser a Myanmar, on la junta governant és colpejada per un atac llançat per una coalició de grups armats rebels i veu com més va més abandonaments a les seves files. No obstant això, la situació actual “no apunta cap a un enderrocament a curt termini al camp de batalla, sense desenvolupaments imprevists”, assenyala Morgan Michaels, investigador associat de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics. “Més aviat, Myanmar es dirigeix cap a una nova fase del conflicte, marcada per un règim debilitat, però encara perillós, una violència més intensa i més incertesa.”

 

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any