El debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat (Baix Llobregat) continua encallat malgrat que ja s’han fet tres reunions tècniques sobre la matèria els dies 8, 15 i 21 de juliol, en les quals han participat la Generalitat, que ha convocat aquest grup de treball, el govern català, Aena i ajuntaments de la zona.

Després de la tercera reunió d’avui s’ha elaborat un document de síntesi, no definitiu, al qual ha tingut accés EFE i que divideix en tres grups els temes tractats: qüestions organitzatives, aeronàutiques i ambientals.

En aquestes trobades s’ha apostat per atreure més vols intercontinentals -aparellats a major “activitat econòmica i turisme de qualitat”-, fet que la Generalitat veu “imprescindible” i l’Ajuntament de Barcelona titlla de “bon objectiu estratègic”.

No obstant això, segons la síntesi d’aquest document, els consistoris i el govern creuen que no és possible definir de forma “precisa” el futur de l’aeroport abans del 30 de setembre, data límit en la qual el consell de ministres ha d’aprovar el Document de Regulació Aeroportuària (DORA) per al lustre vinent.

Germà Bel: “Podem portar molta gent a passar gana per no ampliar l’aeroport”

De fet, alguns consistoris han reclamat d’ajornar l’aprovació del DORA, cosa que Aena ha considerat que no és possible perquè el termini ve determinat per llei. També s’ha tractat la necessitat de consultar a la Comissió Europea si finalment s’avala la proposta d’Aena, que passa per allargar 500 metres la tercera pista del Prat i envair la Ricarda, un estany situat al Delta del Llobregat, espai protegit per la xarxa europea Natura 2000.

Sobre aquest tema, s’ha acordat consultar a la CE abans de tramitar el Pla Director. En aquesta qüestió Aena ha coincidit amb les administracions, encara que ha alertat que això allargaria l’aprovació del citat pla director, que normalment ja es triga dos anys a concretar.

Sobre la proposta d’Aena de compensar amb 280 noves hectàrees les 45 hectàrees del Delta que es perdrien a causa de l’ampliació, s’assumeix que es tracta d'”un document inicial” que ha de coordinar-se amb “els plantejaments en curs per part de la Generalitat”, en cas que finalment s’accepti allargar la tercera pista.

D’altra banda, la Generalitat ha definit com a “estratègiques i imprescindibles” inversions en alta velocitat en els aeroports de Barcelona, Girona i Reus, si bé aquestes partides ha de fixar-les Adif i no Aena.

Alejandro González: “Els empresaris fan un xantatge amb l’ampliació de l’aeroport”

Els Ajuntaments de Gavà, Castelldefels i Viladecans han urgit, al seu torn, a consolidar el model de pistes segregades, que limita l’impacte acústic per a veïns de zones limítrofes a l’aeroport, fet sobre el qual s’han mostrat favorables la Generalitat i Aena. Les diferents fonts consultades per EFE indiquen que la primera trobada, d’unes tres hores de durada, va servir perquè Aena exposés la seva proposta d’ampliació.

En la segona reunió, de quatre hores, les diferents administracions van prendre la paraula i van exposar els seus dubtes, sent els ajuntaments del Prat i el de Barcelona els que van mostrar una posició més reticent als plans d’Aena.

D’acord amb les fonts consultades, la Generalitat s’ha limitat a jugar un paper d’àrbitre i no ha pres una posició clara respecte a allò plantejat pel gestor aeroportuari, participat en un 51% per l’estat.

En aquestes reunions hi han participat representants dels ministeris de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana i de Transició Ecològica i Repte Demogràfic; d’Aena, de les conselleries de Territori (englobada en Vicepresidència) i Acció Climàtica, i dels ajuntaments de Barcelona, el Prat, Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi.

Per al dia 29 està prevista una nova reunió, en aquest cas amb la participació dels consistoris de Reus i Girona i d’Adif, per explorar si una eventual ampliació és possible amb el concurs dels dos aeroports situats en aquestes localitats, cosa que Aena no veu viable.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.